EL BATEIG DE JESÚS

El bateig no és una formalitat

Aquest diumenge després d’Epifania i que tanca el temps litúrgic de Nadal, Marc explica que “Joan predicava (…) que jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant. Per aquells dies vingué Jesús des de Natzaret de Galilea, i Joan el va batejar al Jordà. A l’instant, quan sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell i es va sentir una veu des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut»” (Mc 1, 7-11). La 2ª lectura diu que “Jesucrist ha vingut a cumplir la seva missió per l’aigua i per la sang” (1Jn 5, 1-9). 

En una primera mirada desconcerta estar veient Jesús un bebé i de cop i volta adult per ser batejat per Joan al Jordà i tot seguit, en poques setmanes, el 2-F, es celebra la presentació del nounat al Temple però no es per motius cronològics que se celebri ara el bateig de Jesús adult perquè es considera una altra epifania o manifestació pública com als mags d’Orient o a les noces de Canà. 

A la 1ª lectura narra Isaïes que “aixó diu el Senyor: oh, tots els assedegats, veniu a l’aigua (…) us saciareu de vida (…) així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar (…) la paraula que surt dels meus llavis no tornará infecunda sense haver fet el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat” (Is 55, 1-11). 

hinduista al riu Ganges

Francesc en una de les catequesis que va dedicar al bateig recorda que “el bany amb aigua és un ritual comú a diverses creences per expressar la transició d’una condició a una altra, un signe de purificació per a un nou començament. Per a nosaltres, els cristians (…) en virtud de l’Esperit Sant, el bateig ens sumergeix en la mort i resurrecció del Senyor (…) vida a l’home nou, recreat en Jesús” (abril 2018). Sembla que el baptisme va començar a Egipte per honrar a la deessa Isis i era una festa popular. Els mayes ho feien per allunyar el mal i es batejava als 3 anys d’edat i el sacerdot decidia el seu futur ofici. Entre els jueus només es “batejava” amb la circuncisió dels varons, ja des del principi, des d’Abraham, encara que al segle I dC ja era normal el bany ritual per purificació. Els budistes no batejen ni els hinduistes per alló de la reencarnació però tenen 7 rius sagrats per purificar-se. L’Islam tampoc bateja amb aigua, tan sols es recita al nadó unes frases del Coràn. El sintoísme purifica amb aigua per restablir l’ordre i l’equilibri entre la natura, els homes i els déus. 

Bateig de crstians adults

Joan Pau II en concretar la preparació del Gran Jubileu del 2000, pel primer any 1997 va demanar dedicar-ho a Jesucrist i a l’esforç d’actualització sacramental per ajudar al descobriment del Bateig com a fonament de l’existència cristiana (cf TMA, 41) i recordava que el Catecisme, per la seva banda, diu que el Bateig constitueix «el fonament de la comunió entre tots els cristians, i fins i tot amb els que encara no estan en plena comunió amb l’Església catòlica» (cf CEC 1226-1274). 

Francesc ha fet en veu alta la pregunta “¿és necessàri el bateig?, ¿és només un simple ritu per donar nom a la criatura? (…) no és una formalitat. És un acte que toca en profonditat la nostra existència”. En una altra ocasió va explicar que “hi ha un altre signe molt bonic de la litúrgia baptismal que ens recorda l’importència de la llum. Al final del ritu, als pares – si és un nen – o al mateix batejat – si és un adult – se li fa entrega d’una espelma que s’encén del ciri pasqual (…) entra a l’església totalment fosca, per manifestar el misteri de la Resurrecció de Jesús. D’aquest ciri tots encenen la pròpia espelma i transmeten la flama als veïns (…) La vida de l’Església – diré una paraula un poc forta – la vida de l’Església és contaminació de llum” (Aud Gral 2-VIII-2017). 

El beat Guillem Chaminade (†1850 amb 89 anys), abans de fundar els marianistes, va crear la Congregació de l’Immaculada perquè els congregants visquesin el bateig fins a les últimes conseqüències i així re-cristianitzar la societat. Zenón, bisbe (8º) de Verona (s IV), africà, era molt caut per admetre al bateig a qualsevol com si fos un dret civil. Esteva (+1396 amb 51 anys), monjo i bisbe de Perm, Rusia, quan era sacerdot va evangelitzar les tribus paganes komis o zirians al nordest dels Urals. L’enemic més perillós era un xamàn anciá anomenat Pam que tenia gran influéncia, frenava el bateig i allunyava de la fe cristiana als batejats. Heraclas (+246 amb 66 anys), Patriarca d’Alexandria readmitia als heretges penedits sense permetre nou bateig doncs l’anterior era vàlid. Ciprià, bisbe de Cartago, mártir el 258 amb 58 anys, li deia al papa Sixt II “superbi i impertinent” per donar validesa als batejos fets per heretges. Alhora el papa Esteva (+257) li deia a Ciprià “innovador” per la seva resposta negativa. Benet XII en una Bula de 1.336 erròneament negava el bateig de desig i de sang i afirmava que és dogma creure que els màrtires no van al cel si no són batejats. 

Bateig catòlic d'un adult

El Camí Neocatecumenal, els kikos, són una modalitat per redescobrir el sagrament del Bateig i l’educació permanent en la fe. Francesc explica que “el bateig encén la vocació personal de viure com a cristians, que es desenvoluparà al llarg de la vida. I implica una resposta personal i no prestada, com un «copiar i enganxar»” (Aud Gral IV-2018). Ja Pau VI havia dit a Ecclesiam suam (ES, 1964) que “cal tornar a donar tota la seva importància al fet d’haver rebut el sant bateig (…) El èsser cristià, l’haver rebut el sant baptisme, no ha de ser considerat com cosa indiferent o sense valor, sinó que ha de marcar profunda i feliçment la conciència de tot batejat” (ES, 18). Alhora Joan Pau II, a Catechesi tradendae (ChT, 1979) sobre la formació catequètica, deixa per escrit també que “a l’Església primitiva, catecumenat i iniciació als sagraments del bateig i de l’eucaristia, s’identificaven” (ChT, 23) i afegeix que “el contingut catequètic cada cop compromet més l’existència cristiana a la societat i al món” (ChT, 26). 

És interesant avui també fer-se la pregunta de si Maris era present al Jordà i què pensaría al veure el bateig d’aigua del seu fill Jeús i el sentir la veu del cel i que el colom es possa damunt d’ell. Fra Josep de Jesús, carmelita descalç (1562-1629 = 67 anys) va ser el primer que va escriure que Maria fou batejada per la qual cosa cal entendre que sorguexin preguntes que busquen posibles respostes, com si Maria va rebre els set sagraments amb igual tarannà que un es pot preguntar cada 15 d’agost, solemnitat de l’Assumpció en cos i ànima al cel portada pels àngels, si va morir o si es va adormir al Senyor com afirmen els orientals.