JORNADA MUNDIAL DELS POBRES

Diumenge anterior a Crist rei de l’Univers

  

Avui, diumenge anterior a Crist rei és la 9ª Jornada mundial dels pobres instituida per Francesc en 2016 per celebrar cada any com la preparació més adequada per la solemnitat de Jesucrist, Rei de l’Univers, el qual s’ha identificat amb els petits i els pobres, i ens jutjarà a partir de les obres de misericòrdia (cf. Mt, 25, 31-46). Els pobres hi són i estaran sempre amb vosaltres (Jn, 12, 8). Sembla que la Jornada la va inspirar el capuchí Solanus Casey (†1957 amb 87 anys), beatificat a Detroit en 2017. Malgrat la seva deficiència acadèmica se li va permetre ser ordenat però se li va negar donar homilies i confessar. Sembla ser el 2º nord-americà beatificat. 

El Missatge de Lleó XIV per aquest any 2025 té per lema «Tu, Senyor, ets la meva esperança». Enmig de les proves de la vida, l’esperança s’anima amb la certesa ferma i encoratjadora de l’amor de Déu, vessat als cors per l‘Esperit Sant. Per aixó no defrauda. 

La pobresa més greu és no conéixer Déu. Així ens ho recordava el Papa Francesc quan a Evangelii gaudium escrivia: «La pitjor discriminació que pateixen els pobres és la manca d’atenció espiritual». Els pobres no són una distracció per l’Església. «Espero, per tant, diu Lleó XIV, que aquest Any Jubilar pugui impulsar el desenvolupament de polítiques per combatre antiges i noves formes de pobresa, amés de noves iniciatives de suport i ajuda als més pobres. Estic content per les iniciatives ja existents i pel compromis que cada día assumeixen a nivell internacional un gran nombre d’homes i dones de bona voluntat». 

A la 1a Lectura d’avui Malaquías diu que per alguns, els orgullosos i injustos, “vindrà aquell dia abrusador com un fornal” (Mal 3, 19-20a) i no serà perquè Déu no s’hagi donat a conèixer de moltes maneres. Davant aquesta realitat divina és oportú preguntar-se ¿com em parla Déu avui? ¿Com a Teresa de Calcuta? ¿Com a Francesc d’Assís que li va dir «Repara la meva Església»? Al llarg de la Historia de la humanitat Déu també parla per la dona, pels fills, pel Papa, etc. 

Jesús deia a les multituts: «Quan veieu que surt un nùvol per ponent, de seguida dieu: plourà, i així passa. I quan bufa del sud dieu: ve xafugor, i passa. Hipòcrites! (…) ¿com és que no sabeu interpretar aquest temps?» (Lc 12, 54-56). 

L’Evangeli d’avui diu Lluc que Jesús va dir que “estigueu alerta, no us deixeu enganyar (…) dexeu-los estar, no hi aneu amb ells” (Lc 21, 5-19). Benet XVI va proposar reconèixer que l’ambient natural està ple de ferides produïdes pel nostre comportament irresponsable. A Laudato si (LS) Francesc diu que “el meu predecessor Benet XVI va renovar l’invitació a «eliminar les causes estructurals de les disfuncions de l’Economia mundial i corregir els models de creixement que semblen incapaços de garantir el respecte del medi ambient» (LS, 6). 

Té escrit també que ”faig una invitació urgent a un nou diàleg sobre la manera com estem construint el futur del planeta. Necessitem una conversa que ens uneixi a tots” en el dia a dia: a casa, al treball i al descans (LS, 13-15). Afegeix que “espero que aquesta Carta Encíclica (…) ens ajudi a reconèixer la grandesa, l’urgencia i la bellesa del repte que se’ns presenta” (LS, 15). A la 2ª lectura Pau diu als cristians de Tesalònica (i a tots els creients) que “qui no vulgui treballar que no mengi” (2Tes 3, 7-12). 

A Amoris laeticia (AL, 2016) diu que “El camí sinodal va permetre (…) ampliar la nostra mirada i revifar la nostra conciència (…) ens va mostrar la necessitat de continuar aprofundint amb llibertat algunes qüestions doctrinals, morals, espirituals i pastorals” (AL, 2). Afegeix que “l’Església (…) no impideix que subsisteixin diferents maneres d’interpretar alguns aspectes de la Doctrina o algunes conseqüencies que se’n deriven” (AL, 3). “És sa parar atenció a la realitat concreta, porquè «les exigències i cridas de l’Esperit Sant ressonen també en els esdeveniments mateixos de la Història»” (AL, 31). 

La formació no s’acava mai encara que alguns ho neguin afirmant que ho saben tot i ja Joan Pau II a Christefideles laici (ChL) ensenya que “la formació dels fidels laics té com a objetiu fonamental el descobriment cada cop més clar de la pròpia vocació i la disponibilitat sempre gran per viure-la” (ChL, 58). Jesús adverteix als seus de tots els temps i llocs que “sereu traïts (…) sereu odiats (…) però no es perdrà ni un dels vostres cavells” (Lc 21, 5-19). 

Francesc va demanar un altre objetiu escribint que “desitjo ressaltar que, encara que va haver notables millores en el reconeixement dels drets de la dona i en la seva participació en l’espai pùblic, encara hi ha molt a avançar en alguns països. No s’acaven de erradicar costums inacceptables” (AL, 54). 

Es clar que cal correspondre a la gràcia mentre en aquesta vida terrenal no hem arribat a la veritat plena alhora que es té present que “el pelegrinatge de la fe ja no pertany a la Mare del Fill de Déu. Glorificada juntament amb el Fill al cel, Maria ha superat ja el llindar entre la fe i la visió «cara a cara». Alhora, però, en aquest compliment escatològic no deixa de ser l’«estrella del mar» per a tost que encara segueixen el camí de la fe” (Joan Pau II, Redemptoris Mater). 

La voluntat de Déu és que els cristians dedicats a totes les activitats temporals percebin els signes dels temps, es comprometin a convertir-se en un signe viu de la presència de Crist ressuscitat al món amb el testimoni creïble dels qui deixen il.luminar la ment i el cor per la Paraula del Senyor. 

En contemplar la bellesa de Maria, la nostra Mare, assumpta en cos i ànima a la glòria del Cel, el nostre amor filial s’encén encara més davant d’una figura tan excelsa; i, conscients de la nostra indigència i de la nostra petitesa, li supliquem amb tota l’Església: «auxilia als caiguts, socorre als qui som caducs i limitats.