TENIU VIDA ETERNA

Mare de misericòrdia, protegeix-nos a l’hora de la mort

Aquest diumenge XXXII (C) del TO, 9-XI-2025, ja a prop del final de l’any litúrgic, des d’el 1 (Tots sants) fins Nadal (1ª i 2ª vinguda de Crist), meditem la vida eterna, els novíssims: el més enllá; el final personal de cadascú i el colectiu de la humanitat. 

La mort fa que el cos es quedi sense l’ànima que al ser immaterial és immortal i queda separada del seu cos fins la resurrecció de la carn, com explica el Catecisme de l’Església, (nn 988-1019). Afegeix que “en aquesta "partida" (Flp 1, 23), que és la mort, l’ànima se separa del cos i es reunirá amb ell el dia de la resurrecció dels morts (cf. Credo del Poble de Déu, 28) (cf 1005). Mentre està separada i aquesta etapa és anomenada ‹escatologia intermèdia›. 

La 1ª Lectura d’avui diu que “no abomineu res d’alló que heu creat ja que no heu fet res sense estimar-ho” (Sav 11, 24). El Catecisme de l’Església explica que “la mort és el final de la vida terrenal (CEC 1005), no s’acaba res sinò, pel contrari, llavors vé el que és bó. 

Jesús va parlar diverses vegades amb claretat sobre l’etapa intermèdia i afirma l’Escriptura que ”aquesta és la vida eterna: que et coneguin a tu, l’únic Déu vertader, i a Jesucrist, a qui has enviat” (Jn 17, 3). Diu Joan que aquestes coses us he escrit a vosaltres que creiue en el nom del Fill de Déu perquè sapigueu que teniu vida eterna (1Jn 5, 13). Afegeix que “Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic; tots els que creuen en Ell tenen vida eterna” (Jn 3, 16). 

Es sent generalitzat el terror a la mort manifestat sovin en molts creients a l’administrar el sagrament de l’Unció dels malats, doncs és habitual que els familiars del moribunt diguin a qui va a administrar el sagrament «que no s’assabenti» i esperen que hagi perdut el sentit. Va haver uns anys en que es parlava de l’anomenada “bacteria eterna” i el seu resultat un cop injectada; Brouchkov no ha tornat a emmalaltir. Es parlava d’una bactèria de fa 3,5 milions d’anys, trobada a Sibèria. 

El jove ric va preguntar què s’ha de fer per guanyar la vida eterna (Mt 19, 16). El Catecisme de l’Església diu que “gràcies a Crist, la mort cristiana té un sentit positiu. Deia Pau que "per mí, la vida és Crist i morir un guany" (Flp 1, 21) (…) pel Baptisme el cristà ja està  sagramentalment "mort amb Crist", per viure una vida nova” (CEC, 1010). 

El Concili Vaticà II afirma a Gaudium et spes (GSp) que «ignorem el temps en què es farà la consumació de la Terra i de la humanitat. Tampoc no coneixem de quina manera es transformará l’Univers. No obstant, l’espera d’una Terra nova no ha de esmorteir sinò més aviat alleullar la preocupació de perfeccionar aquesta Terra on creix el cos de la nova família humana, el qual pot d’alguna manera anticipar un albir del segle nou» (GSp, 39). 

Sigueix explicant que “la mort és el fi del pelegrinatge terrenal de l’home, del temps de gràcia i de misericórdia que Déu li ofereix per realitzar la seva vida terrenal segons el designi diví i per decidir el seu últim destí. Quan ha tingut fi l’únic curs de la nostra vida terrena (LG 48), ja no tornem a altres vides terrenals”. “Està establert que els homes morin una sola vegada" (Hb 9, 27). No hi ha reencarnació" després de la mort (CEC, 1013).

Crist vindrà a jutjar vius i morts i ell mateix diu que “en veritat us dic que el dia del Judici hi haurà menys rigor per la terra de Sodoma i Gomorra que per aquesta ciutat. És un judici tant personal i immediat amb la mort com el judici universal després de la segona i definitiva vinguda de Crist Jesús. La retribució immediata després de la mort de cadascú és conseqüència de les seves obres i de la seva fe com afirma la paràbola del pobre Llátzer (cf. Lc 16, 22), la paraula de Crist al bon lladre a la creu (cf. Lc 23, 43), i d’altres.

 

Abdies, profeta de Samaria al s. V aC, diu que “importa molt no trovar-se mancats de pes”. Sant Joan de la Creu afirma que “a la tarda t’examinaran en l’amor” (dits 64). Benet XVI a Spe salvi diu que “l’idea del Judici final s’ha esvaït (…) l‘imatge del Judici final no és terrorífica sinó de esperança. Exigeix responsabilitat”. Sant Francesc de Sales diu que cal estar preparats vivint cada dia com si fos el darrer i units amb els del cel. Cal anar preparant el regne de Crist ja que “Jesucrist rei” és el proper diumenge, dia 23, i sabent que recem cada dia al Pare nostre. 

Joan Pau II te escrit que “l’Esperit Sant ajuda als mateixos deixebles de Crist a compendre més profundament el missatge que són portadors (…) l’inagotable profundització teològica de la veritat cristiana ajuda a entendre cada cop millor que el cristià no es pot tancar al temple; ha d’estar obert al món dialogant amb les filosofies, cultures i religions” (NMI, 56). 

Hi ha una concepció escatològica errònea i mal digerida que porta a no voler esperar més temps l’arribada definitiva del regne (el de la justícia, la pau, etc.) i com ara Déu no ho està fent, ho farem nosaltres ja, ara. Davant l’evident existéncia generalitzada del mal al món, la resposta cristiana no planteja tant sols realitzar uns retocs o una acomodació circunstancial. És una renovació íntegra de les persones i les estructures. No es tracta de tornar a la metodologia del atrinxerament per no contaminar-se del mondanal món mondial tancats als temples o allunyats del món vivint al desert. 

Per acertar tenim el model donat per Jesús i que va recordar Joan Pau II a l’escriure que “Crist, en revelar l’amor-misericòrdia de Déu, alhora exigia als homes que es deixessin guiar en les seves vides per l’amor i la misericórdia. Aquesta exigència forma part del nucli mateix del missatge del Messies i constitueix l’essència de l’Evangeli”.

A Maria, mitjancera de totes les gràcies, li demanem: mare de gràcia, mare de misericórdia, protegeix-nos ara i en l’hora de la mort”.