TROBAREU UN NADÓ EN UN PESSEBRE

Déu actuant com un home qualsevol

 

Isaïes avui, 4t diumenge d’Advent, el proper ja és dia 25, Nadal, diu que“Jahveh va tornar a parlar a Ajaz dient-li: «Demana per a tu un senyal de Jahveh el teu Déu» (Is 7, 10) i l’àngel va dir també als pastors de Betlem que «aquí teniu un senyal: trobareu un nadó embolicat amb bolquers i dormit en un pessebre» (Lc 2, 12). 

Benet XVI en 2006 comentava d’aquest pasatge que “res prodigiós, res extraordinari, res espectacular se’ls dona com a senyal als pastors (…) el senyal de Déu és la sencillesa. Aquest és la seva manera de regnar. Ell no ve amb poder i grandiositat externes. No ens vol aclaparar amb la força. Ens evita el temor dabant la seva grandesa. Demana el nostre amor: per aixó es fa un nen”. 

El mateix repeteix Francesc (XII-2014) per recordar que “el «senyal» és precisament la humilitat de Déu, la humilitat de Déu portada fins a l’extrem”. Abans que ells, Albí Luciani, el beat Joan Pau I, tenia com lema “humilitas” i va declarar que prefería el qualificatiu de Pastor Espiritual abans que Summe Pontífex. Aspirava a donar una “revolució” per tornar l’Església a la simplicitat dels inicis, als ideals i aspiracions de Jesucrist. Altres abans que ell van acariciar el mateix proposit, però aviat es van veure frenats por la realitat dels seus corresponents consellers i així van morir moltes il.lusions. El 28 d’agost de 1978, dos dies després de la seva elecció com bisbe de Roma es va donar l’anunci de que la “revolució” havia començat ja que no es procediria a cap coronació sinó que es faria una «Missa d’inauguració del Pontificat», no hauria tiara amb les incrustacions de maragdes, robins, safirs i diamants. Tampoc utilitzaria la cadira gestatòria ni flamejarien les plomes d’estruç etiops, no es tindria cap ceremònia de 6 hores de durada per abolir la gran pompa i el ritualisme de l’esplendor de l’antic poder temporal. 

En el pla de les reformes i canvis figurava la necessitat d’alterar la relació de l’Estat Vaticà amb el capitalisme i el desig d’alleujar els grands sufriments que vivia bona part de la humanitat. Moltes veus demanaven que s’anul.lés la norma disciplinar del celibat obligatori. Hi havia molta pressió sobre el paper de les dones en igualtat de condicions. Hi havia grups que demanaven una revisió urgent de les lleis canòniques relatives al divorci, l’avortament, l’homosexualitat, i una dotzena més de temes. Abans que es cumplissin 3 setmanes del seu Pontificat, Joan Pau I havia donat uns passos per revisar la postura sobre el control de la natalitat.

 

En els primers dies del seu ministeri petrí, Luciani havia comentat als seus col.laboradors més immediats que “als meus viatges voldria que tot passés amb simplicitat. Jesucrist, Pere, Pau i Joan no van ser caps d’Estat. Conec i comprenc totes les raons històriques de tradició però, ¿com es pot canviar de pell de cop? Sé molt bé que no seré jo qui canviï les regles cosificades durant segles. Tinc l’impressió que la figura del Papa és exalçada en excés i es corre el risc de caure en el culte a la personalitat, cosa que jo no desitjo pas”. ¡Què bonic haguera estat que el Papa hagués renunciat espontàniament al poder temporal! Ho hauria d’haver fet abans.

 

Francesc (XII-2014) va afirmar que “Déu, que havia posat les seves esperances en l’home fet a la seva imatge i semblança, esperava pacientment. Déu esperava. Va esperar durant tant de temps que potser en un cert moment hauria hagut de renunciar”. 

Pau va escriure als cristians de Filipos: “deixeu-vos guiar per la humilitat (…) Ell, malgrat la seva condició divina, no va fer ostentació de la seva categoria de Déu; al contrari, es va desposseir del seu rang (…) passant per un de tants (…) actuant com un home qualsevol…”. Ara Francesc diu a Evangelii gaudium (EvG, 2013) que ”no vull una Església preocupada per ser el centre i que acabi clausurada en un embull d’obsessions i procediments (…) espero que ens mogui el temor a tancar-nos a les estructures que ens donen una falsa contenció (EvG 49). 

Entre aquestes estructures que convé reformar quan més aviat millor està la continua denúncia de Francesc al clericalisme, per exemple comentant el pasatge de l'evangeli en què Jesús es dirigeix als summes sacerdots i ancians, (homilía 13-XII-2016), va explicar que els clergues allunyen als laics de l’Església. El clericalisme és residu de la cristiandat medieval quan el clergat veia als laics destorbant, deixant-los sense protagonisme dins del poble de Déu doncs eren simplement ànimes que salvar i una peça del poder temporal “de l’Església”, o sigui dels clergues; els laics no eren Església. Llavors l’acció política era el mitjà per evangelitzar i l’apostolat estava convertit en instrument d’acció temporal. La reforma tracta de tornar al laic o seglar el que és seu i que se li va treura per considerar-lo immadur, menor d’edat i que no sabia llegir. Així van quedar avortats els drets-deures de tot batejat, que pel sagrament de l’aigua es converteix en altre Crist, com explica Pau. 

Al 2020 Francesc va dir que “el Nadal, el naixement de Jesús, és la novetat que cada any ens permet nèixer interiorment de nou i trobar en Ell la força per afrontar cada prova (…) Déu ve al món com fill per fer-nos fills de Déu. ¡Quin regal tan meravellós! Avui Déu ens sorprèn i ens diu a cadascú: «Tu ets una meravella»”. 

El Papa Bergoglio va asenyalant moments concrets del treball ordinari dels laics per treure endavant l’Església i el món, per aixó diu per escrit en Amoris laetitia (AL) que “invito els fidels que estan vivint situacions complexes, que s’acostin amb confiança a conversar amb els seus pastors o amb laics que viuen lliurats al Senyor” (AL 312). “Les respostes a les consultes també expressen amb insistència la necessitat de la formació d’agents laics de pastoral familiar” (AL 204).

L’Evangeli d’avui explica que Josep dubte, “com era just, no la volia exposar a infamia, i pensava repudiar-la en secret” (Mt 1, 18-24). Dubte perquè no sap si obra bé acceptant Maria com esposa o, ja que se sent una nosa enmig del plà diví que sap esta passant, potser ha de posar terra pel mig“. Tant Josep com Maria, Jesús, els apòstols i tots els deixebles, les dones que els acompanyaven, almenys aquells “altres 72”, tots i totes eran laics o seglars, que són dos paraules que tenent significat segons el punt de vista. Laics és oposat (no contrari) a clergue i seglar (o secular) és el contrari (no oposat) a regular que es refereix als religiosos perquè viuen segons una Regla (regula en llatí) i no deixa de ser un invent humanà i no pas asenyalat ni tan sols recomenat per Jesús. 

L’esperada reforma de la Cúria va veure la llum el 19-III-2022, coincidint amb el nové aniversari del començament del Pontificat del Papa Francesc. Va entrar en vigor el 5 de juny, festa de Pentecosta i està definida a la Constitució Praedicate evangelium on queda clar que “tot cristiá és un deixeble missioner” i que “el Papa, els bisbes i altres ministres ordenats no són els únics evangelitzadors a l’Església”. D’aquesta manera, “l’actualització de la Cúria ha de preveure la participació dels laics, també en funcions de govern i de responsabilitat”. “La seva presència i participació és també indispensable, perque cooperen al bé de tota l’Església i, per la seva vida familiar, el seu coneixement de les realitats socials i la seva fe que els porta a descobrir els camins de Déu al món, poden fer aportacions vàlides, especialment pel que fa a la promoció de la família i al respecte dels valors de la vida i de la creació, a l’Evangeli com a ferment de les realitats temporals i al discerniment dels signes dels temps”. 

El Missatge del Papa sobre tot dirigit als laics espanyols amb ocasió del Congrés Nacional: “Poble de Déu en sortida”, enumera algunes tentacions i crida als laics a evitar-les. La primera, el clericalisme, perquè porta a tancar-nos en nosaltres mateixos, voler fer carrera eclesial, la rigidesa i la negativitat, “que asfixien alló específic de la seva crida a la santedat al món actual”. 

Al maig de 2018, l’intenció del Papa era resar per la necessitat de “que els laics posin la seva creativitat per treballar pels desafiaments del món”. També els va cridar a donar exemple amb la seva fe a través de la solidaritat i el compromis amb la societat. “Demanem junts aquest mes perquè els fidels laics cumpleixin la seva missió específica, la missió que han rebut al baptisme. Són els laics els qui estan al cor del món i els que tenen un rol clau per transformar la societat” i no cap que la política apostòlica la fagin els eclesiàstics utilitzant als laics com a servents, criats, subordinats. Per l’octubre de 2020, la seva intenció era resar perquè els fidels laics, especialment les dones, participin més en instàncies de responsabilitat a l’Església”.

Mirant Maria i Josep de camí cap a Betlem, demanem a Déu humilitat per acceptar el misteri nadalenc de tot un Déu que s’ha fet home i aprofondir en el seu contingut.