ANY NOU, VIDA NOVA

Reptes al nou tercer mil.lenni

El 31 de decembre o l’1 de gener se sent dir “Any nou, vida nova” que té com antecedent històric la creença, des dels temps mítics, que cada any es demana una reparació, una renovació i una reafirmació periòdica. Amb el nou any, els immortals es consideraven com si estiguessin de nou sobre la Terra. Avui dia la frase “Any nou, vida nova”, segons com es miri, és una banalitat o està plena de sentit. Com comença un nou any, el 2023, cal plantejar-se començar, tornar a començar, reparar, renovar o reafirmar a la vida personal, familiar, laboral o social doncs sempre hi ha alguna cosa que es pot millorar. Aixó era el pilar del ministeri petrí de Joan Pau II, el Papa encargat per l’Esperit Sant a conduir l’Església cap al nou tercer mil.lenni dient que pel “Concili Ecuménic Vaticà II, hauria sigut invitada a interrogar-se sobre la seva renovació per asumir amb nou ímpetu la seva missió evangelitzadora” (Novo millennio ineunte, NMI, 2). 

El Papa Wojtyla va demanar tenir la mirada neta mitjançant un seriós examen de conciència i la corresponent petició de perdó a Déu. Un fet no tan sols individual sinó de tota l’Església, i per aixó va presidir l’acció litúrgica de la «Jornada del Perdó» al primer diumenge de Quaresma del 2000, a la Basílica de Sant Pere i va dir que “jo mateix, fixant la mirada en Crist crucificat, m’he fet portaveu de l’Església demanant perdó pel pecat de tants fills seus. Aquesta «purificació de la memòria» ha reforçat els nostres passos en el camì cap el futur, fent-nos alhora més humils” (NMI, 6). 

Demanar perdó a Déu i als germans és la clau del missatge evangèlic i l’home creient sap que no és impecable pel fet de ser creient, sinó que no passa res si comet un error, encara que sigui greu, si ho reconeix sincerament i quan més aviat millor. El creient té, en teoria, més motius per fer examen de conciència i demanar perdó, ja que sap que Déu es el seu Pare amorós, ric en misericòrdia i ràpit per al perdó (cf Tertio millennio adveniente, TMA, 35 i 50). 

Es tracta de demanar perdó per les lentituts, les coses mal fetes, els errors, les omissions o indiferències, la qual cosa és alhora reconeguda amb les ben fetes i que són més en cantitat. Reconeixia Joan Pau II que cap Institució ha impulsat el més gran progres mai conegut per cultura o civilització haguda a la Història de la humanitat (cf Redemptor hominis, RH, 8), com ha fet la civilització occidental en aquests últims dos mil anys de cristianisme encara que també hi ha un grapat d’ombres. 

No és just amagar o silenciar les coses mal fetes doncs demanar perdó no resta gens ni mica d’autoritat a qui la té ja que “reconèixer els fracassos d’ahir és un acte de lleialtat i valentia que ens ajuda a reforçar la nostra fe, fent-nos capaços i disposats per afrontar les tentacions i les dificultats d’avui” (TMA, 33). La paràbola que Crist ens va ensenyar anomenada del fill pròdig i el seu pare misericordiós que surt a trovar-lo a mig camí, és una de les claus del missatge revelat que va ser constantment punt de referència de Joan Pau II. 

Aquesta actitud de penediment i petició de perdó és el que va ensenyar Déu a través dels profetes durant l’Antic Testament, alló predicat per Joan “el baptista”, precursor del Messies, i pel mateix Crist ja de bon principi de la seva vida pública, amb les predicacions i els miracles per tot arreu a Palestina. Però ha sigut cosa nova, com un gir copernicà demanat per l’Esperit Sant a tota l’Església al Concili Vaticà II (cf TMA, 18) perquè feia segles que no es vivía al món cristiá. 

Si aquesta actitud és sincera i de tot cor, la humanitat del tercer mil.lenni podrá trobar als fills i les filles de l’Església en les condicions adequades per cumplir la seva peculiar missió, que el mateix Crist confia als batejats, generació rere generació, des de que la va fundar, allá a les ribes orientals de la Mediterrània, per anar per tot el món i ensenyar l’Evangeli a tota criatura (cf Mc 16, 15) i no altre cosa. “Jo us vaig elegir perquè aneu i doneu fruit” (Jn 15, 16). Es anar pel món saben que un és un altre Crist i per aixó va sense tancaments, sense prepotències, amb la humilitat de qui se sap un gra de sorra en una platja. Es tracta de no caure en la temptació d’identificar un únic context cultural amb tot el pensament filosòfic ja que entra en joc una certa «sopèrbia filosófica» que pretén erigir la pròpia perspectiva incompleta en lectura universal (cf FR, 4). També seria traïment custodiar un “dipòsit de la fe” del qual es pot confondra alló tocable amb l’intocable, alló humà amb lo diví, alló de fe amb alló que no és més que opinió. 

En començar l’any nou 2023 cal recordar que amb l’estrena del nou tercer mil.lenni s’obria una nova etapa per fer vida les indicacions de l’Esperit Sant al Concili Vaticano II. El Papa Wojtyla ja va dir a l’inici del seu pontificat (1978) que “espere que puguem rebre l’Esperit Sant que baixa sobre nosaltres i convertir-nos d’aquesta manera en testimonis de Crist fins als confins de la Terra (Act 1, 8), com aquells que van sortir del Cenacle de Jerusalem el dia de Pentecosta” (RH, 22). 

Cal que l’Esperit Sant renovi la faç de la Terra omplin els cors dels creients amb el foc del seu Amor i amb els seus dons septenaris. L’últim de la llista però el primer a la pràctica, és el do del Temor, el temor filial, no el servil, que imprimeix una profunda i sincera humilitat que inclou avorrir tot pecat, falta u omissió. Amb el do d’Entendiment  es té una intel.ligència més profunda de la Revelació i així s’estima apasionadament Déu i el món que no és altre cosa que la secularitat o laïcitat sana. El do de Consell ajuda a discernir què fer o què ometre en cada cas concret que suposa la democràcia. El do de Pietat aviva la conciència de ser fills de Déu i així ens sabem germans de tots els homes per la qual cosa es viu la tolerancia, la bona. El do de Ciència es per comprendre què són les coses creades i així es veu què és la subsidiaritat, la correcta que avui dia es viu tot lo contrari. El do de Fortalesa convé a tot aquell que té fam i set de justícia i santedat. I tot aixó ruixat amb el licor de la Saviesa que permet a l’home, en definitiva, conèixer i gustar Déu. 

Nou any 2023 i per aixó nova etapa per portar endavant la gran aventura de la «nova evangelitzación» i els seus corresponents reptes que descrivia Joan Pau II preguntant “¿Podem quedar al marge davant les perspectives d’un desequilibri ecològic, que fa inhabitables i enemigues de l’home vastes àrees del planeta? ¿O davant els problemes de la pau, amenaçada sovint amb el malson de guerres catastròfiques? ¿O davant del vilipendi dels drets humans fonamentals de tantes persones, especialment dels nens? (…) l’esperit cristià no pot remandre insensible” (NMI, 51). 

I Francesc diu que “amb l’Esperit Sant, enmig del poble sempre hi ha Maria (…) Ella és la Mare de l’Església evangelitzadora i sense Ella no acabem de comprendre l’esperit de la nova evangelització” (EvG, 284). “Maria sap reconèixer les emprentes de l’Esperit de Déu en els grans esdeveniments i també en aquells que semblen imperceptibles. És contemplativa del misteri de Déu al món, a la Història i a la vida quotidiana de cadascun i de tots” (EvG, 288).