SOU LA LLUM DEL MÓN

S’encén una llum perquè il.lumini a tothom

A la Paraula de Déu d’avui, diumenge 5è del TO, cicle A, s’escolta Mateu que recorda paraules de Jesús als seus: “Vosaltres sou la llum del món (…) s’encén una llum per posar-la (…) sobre un candeler per tal que il.lumini a tots els de la casa. Il.lumini així la vostra llum davant els homes” (Mt 5, 13-16). S’ha de notar la presència de la llum però sense pretendre lluir-se davant els homes, buscant la vanaglòria. Joan comenta que el Senyor diu “Jo soc la llum del món” (Jn 8, 12), és Crist, Déu fet home, i cada batejat és també llum del món si reflexa la llum de Crist.

A la 1a lectura de la Litúrgia de la Paraula d’avui, Isaïes concreta les obres en què s’ha de notar que un cristià és autèntic cristià i ha de ser al partir amb el famelenc el teu pa, al rebre als pobres sense llar a casa teva, al donar roba a un nu, doncs llavors brollarà la teva llum com l’aurora; és així com la llum dona llum (cf Is, 58, 7-10). Sobre aixó ja va dir Joan Pau II que “recordant que Jesús va venir a «evangelitzar als pobres» (Mt 11, 5; Lc 7, 22), ¿com no subratllar més decididament l’opció preferencial de l’Església pels pobres i els marginats?” (Tertio mil.lennio adveniente, 51). 

El mateix recorda Francesc quan diu que “la nostra fe és en Crist fet pobre, i sempre proper als pobres i exclosos. Fer-se els sords a aquest clam ens sitúa fora de la voluntat del Pare i del seu projecte (…) L’imperatiu de escoltar el clam dels pobres es fa carn en nosaltres (…) Aquesta veritat va penetrar profundament la mentalitat dels Pares de l’Església i va exercir una resistència profètica contracultural davant l’individualism hedonista pagà. El cor de Déu té un lloc preferencial pels pobres, que fins i tot Ell mateix «es va fer pobre» (2Co 8, 9). Tot el camí de la nostra redempció està signat pels pobres” (Evangelii gaudium, 186-197). 

Avui, 1r diumenge dels set dedicats a sant Josep, com a devoció adequada per preparar la seva festivitat del 19 de març, es pot adonar que la vida seva amb la seva esposa Maria i el seu fill Jesús, el Fill de Déu, va estar des del principi emmarcada en la pobresa, la carestia, el desprendiment. No hi ha pàgina als evangelis que no narrin el tracte continu de Jesús amb pobres, malalts, marginats, etc. Fa tres dies, el 2F, s’ha commemorat la festivitat de la presentació del Nadó al temple i la purificació de la mare per cumplir la Llei de Moisés portant dos tòrtores per l’ofrena prevista pels pobres (cf Lc 2, 24). 

Ja a principis del segle V Maria era anomenada “la candelera” en la “festa de les llums” i es va introduir a Occident en el s. VII quan el Papa Sergi I va organitzar una processó nocturna amb ciris encesos. La Verge és anomenda la Candelera i el Nen és la “candela”, “llum de llum”, “llum del món” que ens ajuda a “caminar com a fills de la llum” (cf Lc 16, 8 i Jn 12, 35). Al llibre «Ment oberta, cor creient», que recull meditacions d’uns exercicis espirituals predicats per Jordi Mario Bergoglio sent bisbe a Buenos Aires, es llegeix que s’entreté en el valor simbòlic de la candela, de la llum tènue, que es convertirà en un gran ciri adornat la nit de Pasqua. 

Joan Pau II es fa eco de la proposta dels Sants Pares de l’Església, els SSPP dels segles I al V aprox., que parlaven del mysterium lunae: “Un nou segle i un nou mil.lenni s’obren a la llum de Crist. Però no tots veuen aquesta llum. Nosaltres tenim el meravellós i exigent comés de ser el seu "reflex" (…) es una tasca possible si, exposats a la llum de Crist, sabem obrir-nos a la seva gràcia que ens fa homes nous” (Novo mil.lennio ineunte, 54). L’idea la repeteix Francesc en l’Enc. Lumen fidei afirmant que “la llum de Crist brilla com en un mirall al rostre dels cristians, i així es difon (…) igual que en la Litúrgia pasqual la llum del ciri encén altres moltes espelmes”. 

Afegeix el Papa Bergoglio que “allò que es comunica a l’Església, el que es transmet en la seva Tradició viva, és la llum nova que neix de l’encontre amb el Déu viu, una llum que toca la persona en el seu centre, al cor, implicant la seva ment, la seva voluntat i la seva afectivitat, obrint-la a relacions vives en la comunió amb Déu i amb els altres” (LF, 40). Segueix dient que “la llum de la fe es posa al servei concret de la justícia, del dret i de la pau (…) La llum de la fe permet valorar la riquesa de les relacions humanes, la seva capacitat de mantenir-se, de ser fiables, d’enriquir la vida comuna. La fe no allunya del món ni és aliena als afanys concrets dels homes del nostre temps (…) Sí, la fe és un bé per a tothom, és un bé comú; la seva llum no llueix només dins l’Església ni serveix únicament per construir una ciutat eterna al més enllá; ens ajuda a edificar les nostres societats, perquè avancin cap el futur amb esperança” (LF, 51). 

Benet XVI a la Carta “Porta fidei” (PF, 2011) per convocar l’Any de la fe, celebrat des d’octubre 2012 a novembre 2013 (PF, 3) escriu que “no podem deixar que la sal es torni insulsa i la llum remangui oculta” (cf. Mt 5, 13-16). A l’Exh post sinodal Verbum Domini (VD, 2010) aplica el significat de la llum a la Paraula de Déu recordant que “l’enigma de la condició humana s’esclareix definitivament a la llum de la revelació realitzada pel Verb diví” (VD, 6). A l’Encíclica Spe salvi (SS, 2007) sobre l’esperança cristiana, explica que es tracta de “col.laborar amb el nostre esforç perquè el món arribi a ser una mica més lluminós i humá (…) Però l’esforç (…) ens cansa o es converteix en fanatisme, si no està il.luminat per la llum d’aquella esperança més gran que no pot ser destruïda ni tan sols per frustracions en allò petit ni pel fracàs en els esdeveniments d’importància histórica”. 

Insisteix a l’Enc Caritas in veritate (CV, 2009) sobre el desenvolupament humà integral en la caritat i en la veritat, recordant que l’idea ja l’havia exposat Pau VI a Populorum progressio de 1967 (CV, 8) i diu que “només amb la caritat, il.luminada per la llum de la raó i de la fe, es possible aconseguir objetius de desenvolupament amb un caràcter més humá i humaniztador” (CV, 9). 

Benet XVI acaba Spe salvi dient que “Jesucrist és certament la llum per antonomàsia, el sol que brilla sobre totes les tenebres de la Història. Però per arribar fins Ell necessitem també llums properes, persones que donin llum reflectint la llum de Crist, oferint així orientació per la nostra travessia. I ¿qui millor que Maria podria ser per a nosaltres estrella d’esperança?” 

Jesús repetides vegades va dir als seus que Ell era la llum del món (cf Jn 8, 12) i que cadascun d’ells, és a dir tot batejat, per ser un altre Crist, és també llum del món. Diu Mateu: Terra de Zabuló i terra de Neftalí al camí del mar, a l’altra banda del Jordá, la Galilea dels gentils, el poble que era a les tenebres ha vist una gran llum (Mt 4, 15-16). Diu l’evangeli de Joan que “en Ell (el Verb) hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes” (Jn 1, 4). Vosaltres sou la llum del món. No (…) s’encén una llum per posar-la sota un celemí (…) Il.lumini així la vostra llum davant els homes perquè vegin les vostres bones obres i glorifiquin al vostre Pare que és al cel (Mt 5, 15-16). Cada batejat és com Joan “baptista” que “va venir per donar testimoni de la llum (…) No era ell la llum (Jn 1, 7-8). 

En aquest 1r diumenge de sat Josep és pot repetir el que li resava Joan Pau II: “Fes, oh estimadísim sant Josep, (que) tots els fills i les filles de l’Església sapiguem sempre revifar la conciència del valor i del significat que va suposar a la Història de la humanitat l’encarnació de Jesucrist” (TMA, 31).