VES A RENTAR-TE A LA PISCINA DE SILOÈ

Crec com a catòlic i també com a científic

L’Evangeli d’avui, diumenge 4º de Quaresma, cicle A, parla del miracle que Jesús fa a un cec de naixement donant-li la vista sense ser un Barraquer o un dels millors oculistes del món, només va estendre als ulls una mica de fanc fet amb saliva i dir-li que anés a la piscina de Siloè a rentar-se (cf Jn 9, 1-41). Dels molts detalls d’aquesta anècdota, tots amb un significat diví “evident”, cap destacar una cosa no nova, ja que els fariseus com sempre estan enredant i jutgen malament el fet com un pecat dient que "«aquest home no pot venir de Déu, perquè no respecta el dissabte». Altres replicaven que «¿com pot un pecador fer semblants signes?» I estaven dividits, i tornaren a preguntar-li al cec” (Jn 9, 1-38). 

Jutgen equivocadament com es va equivocar Samuel de qui parla la primera lectura de la Litúrgia de la Paraula d’avui dient que “va dir el Senyor a Samuel: "omple el teu corn d’oli i vés a la casa de Jesé, a Betlem, perquè entre els seus fills m’he escollit un rei". Quan va arribar a Betlem i va veure a Eliab, el fill gran de Jesé, va pensar que«segurament aquest és l’ungit del Senyor». Però el Senyor li va dir a Samuel: "No miris el seu aspecte ni la seva estatura, doncs jo l’he descartat. Déu no jutja com jutja l’home, ja que l’home mira les aparences” (1Sam 16, 1b.6-7.10-13).

Sigueix el pasatge evangelic de Joan explicant que “va sentir Jesús que ho havien expulsat, el va trobar i li va dir: "¿Creus en el fill de l’home?" El cec va preguntar: "I qui és, Senyor, perquè cregui en ell?" Jesús li va dir: "ho estàs veient: és el que està parlant amb tu". Llavors l’home va dir: "Crec, Senyor". Benet XVI, per la festa de sant Agustí (28 d’agost de 2005), tan admirat per ell, a Castellgandolfo va dir al àngelus que “la fe no és simplement una adhesió a un complex llistat de dogmes, que apagaria la set de Déu present al ànima humana. Al contrari, projecta a l’home, en camí en el temps, cap a un Déu sempre nou en la seva infinitut". El cristià –va afegir- és un que busca i que troba”, sabent, o sigui creient, que l’Esperit Sant promés ens farà entendre tot sense que ens impedeixi pensar. 

Els Tirthankara

Joan Pau II a Fides et ratio (FR 1998) afirma que la fe “oferida a l’home impulsa la raó a obrir-se i a acollir-ne el seu sentit profund. El coneixement de la fe no anul.la el misteri; només ho fa més evident i ho manifesta”. I afegeix que “La fe aguditza la mirada interior obrint la ment (…) Una simple mirada a la Història antiga mostra amb claredat com en diferents parts de la Terra brollen les preguntes de fons als Veda i als Avesta; a Confucio i Lao-Tze i als Tirthankara i a Buda; als poemes d’Homer i a les tragèdies d’Eurípides i Sófocles, així com als tractats filosòfics de Platò i Aristòtil. 

“Al s XIII va arribar a París Albert “magne” que com Aristòtil, tenia molt d’interès per les Ciències naturals i pels escrits científics del món islàmic. El seu deixeble més famós, Tomàs d’Aquino (…) defensava el dret del filòsof a no ser esclau de la Teologia ja que l’existència de Déu pot demostrar-se per la via racional. No li va faltar l’oposició d’insignes pensadors com Guillem d’Ockam o Duns Escoto que seguien negant la confluència de la raó amb alló sobrenatural. Estaven convençuts que Déu és inescrutable i davant Ell només hi ha la sumissió”. 

Kepler

«Homes de fe» en l’àmbit científic no han faltat i també n’hi ha ateus. Kepler (+1630 amb 59 anys), pastor luterà, va dir: “¡Senyor meu i Creador meu! La magnificència de les teves obres voldria jo anunciar-la als homes en la mesura en que la meva limitada intel.ligència la pot comprendre”. Darwin (+1882 amb 73 anys) va dir que “mai he negat l’existència de Déu. Penso que la teoria de l’evolució es totalment compatible amb la fe en Déu”. Marconi (+1937 amb 63 anys) va afirmar que “crec no només com a catòlic sinó també com a científic”. 

«L’Atri dels Gentils» és una iniciativa de Benet XVI al 2009 i va organitzar el 1r Encontre a l’Universitat de Bolonya (febrero 2011) i en ell el cardenal Ravasi, President del llavors «Consell Pontifici per la Cultura» va parlar del “Déu en el ateisme”, sirvint-se del pensament del filòsof ateu Emil Cioran (†1995 amb 84 anys), rumà que va viure la major part de la seva vida a París i es considerava de la “raça dels ateus” però va arribar a suggerir als teòlegs un camí “estétic” per demostrar l’existència de Déu. Escrivia que "Quan escolteu Bach, veieu nèixer Déu (...) Després d’un oratòri, una cantata, o una Passió, Déu ha d’existir”. 

Domicià va ser Emperador del Imperi romà que va adoptar el títol de "dominus et deus", senyor i déu, i l’any 92 va expulsar de Roma els filòsofs i matemàtics, per considerar-los subversius. Si no es pensa, es cau en el fideisme i per aixó Francesc a gairebé 500 parlamentaris italians va dir que “els dirigents del poble de Déu han relliscat de la fe, d’una Teologia de fe a una Teología del deure: teniu que fer aixó, aixó, aixó (…) en la dialèctica de la llibertat està el Senyor bo que ens estima, ¡ens estima molt! N obstant, en la lògica de la necessitat no hi ha lloc per Déu: s’ha de fer, s’ha de fer, s’ha de fer". 

A la Filosofia estoica dominant en temps de Pau, els Zenón i Cleantes, Sèneca, Musonio i Epicteto, es troben valors elevadíssims de humanitat i de saviesa que seràn acollits naturalment pel cristianisme (…) Pau escriu als filipencs: "tot quant hi ha de vertader, de noble, de just, de pur, d’amable, d’honorable, tot quant sigui virtut i cosa digna d’elogi, tot aixó tingueu-ho en compta" (Phil 4, 8). No fa més que reprendre una concepció estrictament humanista pròpia de la saviesa filosòfica. 

Pau diu als d’Éfes (i a tots): “Desperta tu que dorms (…) i Crist serà la teva llum" (Ef 5, 8-14) així que ja no val dir «pensa malament i encertaràs». Jesús pregunta al cec de naixement que ja pot gaudir de la vista "¿Creus en el fill de l’home?" (…) és el que parla amb tu". Llavors l’home va dir: "Crec, Senyor". A Simó Pere, quan Jesús el va invitar a anar cap a ell caminant sobre les aigües del llac de Tiberiades, li va espatar “home de poca fe, ¿per què has dubtat? (Mt 14, 31). Abraham va creure contra tota esperança i no va defallir en la fe (cf Rom 4, 18). Alguns avui dia solen afirmar que no creuen perquè no entenen la qual cosa és justament el contrari doncs es creu en cosa que no s’entèn en un primer moment; més endavant hi ha que ficar el cap i el cor per començar a entendre poc a poc, cada cop una mica més, doncs som creats per Déu com èssers racionals i Ell compta i respecta el treball intel.lectual que ha de fer l’home terrenal.