DIUMENGE DE LA MISERICÒRDIA DIVINA

La misericòrdia no pot ser un parèntesi a la vida

Avui és el 2n diumenge de Pasqua que també s'anomena de la «misericòrdia divina» tal com va decretar Joan Pau II fent compliment del que Jesucrist ressuscitat va demanar a Faustina Kowalska (†1938 amb 33 anys). Per ella, Maria, mare de la misericòrdia, ocupa un lloc especial en la seva espiritualitat, devoció que li va inculcar la familia seva. Maria, abans que res, era per ella la Mare del Fill de Déu, de la Misericòrdia Encarnada, i per la misericòrdia de Déu, també la mare de cada persona, la més tendra i la més bona. 

Al 2020 Francesc va decretar afegir dues noves advocacions marianes en les letanies lauretanes del Rosari: Mater miericordiae i Mater spei juntament amb una tercera  dedicada als emigrants: solacium migratorum. S’atribueix a sant Fulbert (†1029 amb 69 anys), bisbe de Chartres, ser qui va fomentar la devoció a la Mare de Déu com a “Reina de misericòrdia”. Didac Josep (†1801 amb 58 anys), gadità, capuchí beatificat per Lleó XIII, era considerat apòstol de la misericòrdia. Mª Rosa Molas i Vallvé (†1876 amb 61 anys), nascuda a Reus, i fundadora de les «HH de Ntra. Sra. de la Consolació», al ser canonitzada en 1988, Joan Pau II va dir que “Ha anunciat al món la misericòrdia del Pare". Leonard Murialdo (†1900 amb 72 anys), sacerdot turinés de qui Benet XVI a una catequesi de dimecres va dir que el nucli central de la seva espiritualitat era la convicció de la misericòrdia divina. Segismond Gorazdowski (†1920 amb 75 anys) , sacerdot polonés canonitzat per Benet XVI en 2005, fundador de las RR de sant Josep, era anomenat "apòstol de la misericòrdia de Déu". 

Francesc resant a la Mare de Misericòrdia
d'Ausros Vartai

Mare de Misericòrdia d’Aušros Vartai, o «Nostra Senyora d’Ostra Brama» o «Porta de l’aurora», és una de les imatges més cèlebres a l’Europa oriental, venerada a Vilnius (Lituania) per milions de persones de Lituània, Bielorrúsia, Rússia blanca, Polònia i pels polonesos exiliats als EUA. Joan Pau II va estar el 4 de septembre de 1993 i es va inspirar en ella per la Encíclica Dives in misericordia, dedicada a Déu Pare, ric en misericòrdia. 

Francesc a la Carta Misericordia et misera (MM, 2016) en concloure el Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia, diu que “són les dues paraules que sant Agustí utilitza per comentar l’encontre entre Jesús i l’adúltera (cf. Jn 8, 1-11). El seu ensenyament (…) indica (…) el camí que estem cridats a seguir en el futur (…) hem celebrat l’Any Sant, un temps ric de misericòrdia, que demana ser sempre celebrada i viscuda (…) no pot ser un parèntesi a la vida de l’Església, sinó que constitueix la seva mateixa existència” (MM, 1).

 

A l’Exh Gaudete et exultate (GEx, 2018), sobre la crida a la santedat al món d’avui, diu que “si davant el rostre de Crist encara no consegueixes deixar-te sanar i transformar, llavors - citant a sant Bernat de Claraval (†1153 amb 63 anys)- penetra a les entranyes del Senyor, entra a les seves nafres, perquè allà té la seva seu la misericòrdia divina“ (GEx, 151). 

A l’Enc Lumen fidei (LF, 2013) explica que “el decàleg no és un conjunt de preceptes negatius, sinó indicacions concretes per sortir del desert del «jo» autoreferencial, tancat en si mateix, i entrar en diàleg amb Déu, deixant-se abraçar per la seva misericòrdia per ser portador de la seva misericòrdia” (LF, 46).

A l’Exh Evangelii gaudium (EvG, 2013) escriu que “sant Tomàs d’Aquino ensenyava que al missatge moral de l’Església també hi ha una jerarquia, en les virtuts i en els actes (…) Les obres d’amor al proïsme són la manifestació externa més perfecta de la gràcia interior de l’Esperit (…) pel que fa a l’obrar exterior, la misericòrdia és la major de totes les virtuts (…) el nostre pitjor perill (…) que s’anunciï, sinó alguns accents doctrinals o morals que procedeixen de determinades opcions ideològiques” (EvG, 37). 

A l’Exh Christus vivit (ChV, 2018) dirigida als joves i a tot el Poble de Déu, al referir-se a alguns mals a evitar actualment afegeix que “aixó s’agreuxa si la vocació del laic es concebuda només com un servei dins de l’Església (lectors, acòlits, catequistes, etc.), oblidant que la vocació laïcal és abans que res la caritat a la família, la caritat social i la caritat política: és un compromis concret des de la fe per la construcció d’una societat nova, és viure enmig del món i de la societat per evangelitzar les seves diverses instàncies, per fer crèixer la pau, la convivència, la justícia, els drets humans, la misericòrdia, i així extendre el Regne de Déu al món” (ChV, 168). 

Benet XVI a la Carta Porta fidei (PF, 2011) per la qual convocava l’«Any de la Fe» diu que “Nosaltres creiem amb ferma certesa que el Senyor Jesús ha vençut el mal i la mort (…) i l’Església, comunitat visible de la seva misericòrdia, roman en ell com a signe de la reconciliació definitiva amb el Pare” (PF, 15). 

El Concili Vaticà II va recordar a la Constitució Lumen gentium (LG, 1964) que “el designi de salvació abarca també a aquells que reconèixen al Creador, entre els quals estàn en primer lloc els musulmans que confessant professar la fe d’Abraham adoren amb nosaltres a un sol Déu, misericordiós que ha de jutjar als homes l’últim dia” i a la Declaració Nostrae aetate de 1965 sobre el diàleg interreligisós repetia que “l’Església no pot oblidar que ha rebut la Revelació de l’Antic Testament per mitjà d’aquell poble amb qui Déu, per la seva inefable misericòrdia es va dignar establir l’Antiga Aliança, ni pot oblidar que es nodreix de l’arrrel de la bona olivera en que s’han injertat les branques de l’olivera silvestre que són els gentils”. 

L’oració col.lecta d’avui resa a “Déu de misericòrdia infinita” i al salm interleccional demana “Doneu gràcies al Senyor perquè és eterna la seva misericòrdia”. La segona lectura d’avui és la salutació de Pere en la seva primera Carta dient: “Beneit sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, que en la seva gran misericòrdia ens ha fet néixer de nou”. Així actua Déu i així hem d’actuar els homes fets a imatge i semblança seva.

Al cap VIII de Lumen gentium, dedicat a la Verge Maria, la Mare de Déu, en el misteri de Crist i de l’Església, afirma que “el Pare de les misericòrdies va voler que precedís a l’Encarnació l’aceptació de part de la Mare predestinada”. 

Joan Pau II acaba l’Enc Dives in misericordia dient que “recordant les paraules del Magnificat de Maria, implorem la misericordia divina para la generación actual (…) Supliquem per intercesió d’Aquella que no deixa de proclamar «la misericòrdia de generació en generació»”.