EL PARE US DONARÀ UN ALTRE DEFENSOR

On és l’Esperit hi ha la llibertat

La Paraula de Déu que avui, 6è diumenge de Pasqua, cicle A, se sent a l’Evangeli recull que Jesús diu als seus que “jo pregarè al Pare que us donará un altre Defensor -o Consolador, segons traduccions- l’Esperit de la veritat que estigui sempre amb vosaltres (…) No us deixarè orfes” (Jn 14, 15-21), o desamparats, segons traduccions. Aquesta expressió dels desamparats evoca l’advocació de Maria que tè a València i és anomenada Mare de Déu dels desamparats. L’oració devocional «sota el teu empar» és la més antiga, coneguda en papirs mil.lenaris en grec i en copte. Però la devoció mariana és cosa universal doncs existeix a molts llocs en cada continent de la Terra. 

Santuari japonès d'Akita

A Argel hi ha el santuari de “Ntra Sra d’Àfrica” al que també arriben musulmans de totes parts per resar a la Virgen, que anomenen en àrab "Lalla Mariam". A l’oest d’Irlanda hi ha el santuari de “Ntra Sra de Knock”, a on acudeix un milió i mig cada any. A Austria hi ha el santuari de “Ntra Sra de Mariazell” que rep a l’any un milió de pelegrins. A Aglona, Letonia, hi ha la basílica de “Ntra Sra de Aglona” a on pelegrinen centenars de milers, sobretot joves, especialment cada 15 d’agost. La icona fou portada pels dominics des de Lituània. 

La Verge d’Akita a l’illa japonesa de Honshu, és coneguda com la “Fàtima d’Orient” i acudeixen pelegrins de molts països de la zona. “Ntra. Sra. de la Salut” es a Vailankanni, a la badia de Bengala, i es coneguda com "el Lourdes de l’Índia" que celebra la seva festa cada 8 de sept. i a on gairebé acudeixen cada any gairebé uns 20 milions de pelegrins, d’ells molts milers de malalts i molts milers es confessen musulmans, hindús, jainistes, shiks, parsis. 

Al santuari xinés de Sheshan, a Shanghai, hi ha l’advocació mariana de “Auxili dels cristians” que també és la Patrona dels salesians i de Granada i des de 1558 s’invocava així al santuari italià de Loreto. Quan la «Jornada mundial d’oración per l’Església a Xina», 24 maig 2008, Benet XVI va composar una oració a la Verge de Sheshan i un tros resa: "Mira al Poble de Déu i guia-l amb sol.licitud maternal pels camins de la veritat i l’amor, perquè sigui sempre ferment de convivència armònica entre tots els ciutadans”. 

Joan Pau II va tenir la devoció personal de realitzar peregrinacions mentals per tots els santuaris marians del món i aquesta devoció es pot ampliar amb altres “santuaris” no edificis, com el que refereix Francesc al escriure que “no puc deixar de dir que (…) la família és el santuari de la vida” (Amoris laetitia, 83) on cada persona és amparada, consolada, etc., i també té escrit que la parroquia no es l’única institució evangelitzadora però és santuari on els assedegats són atesos (cf EvG, 28). 

El text d’avui dels «Fets dels apòstols» conta que Pere i Joan van anar de Jerusalem a Samaria on “hi havia molts fruïts amb Felip (…) hi van arribar i els imposaren les mans i van rebre l’Esperit Sant” (Act 8, 5-17). Avui com ahir, per la qual cosa ve bé recordar que Joan Pau II deixa escrit a la tercera Encíclica dedicada a l’Esperit Sant Dominum et vivificantem (DV, 1986) on diu que “el Concili Vaticà II ha fet sentir la necessitat d’una nova profundització de la doctrina sobre l’Esperit Sant com subratllava Pau VI” (DV, 1). L’any 1998, que va ser de preparació per celebrar el Gran Jubileu del 2000, es va dedicar al Esperit Sant i el Papa polonès Wojtyla deia que “l’Església reconeix la presència i l’acció de l’Esperit, que actua (…) a través dels divers carismes, tascas i ministeris que Ell ha suscitat pel seu bé (…) amb la seva força i amb l’íntima connexió dels membres (…) construeix el Regne de Déu en el curs de la Història i prepara la seva plena manifestació en Jesucrist” (TMA, 44-49). 

A l’Antic Testament (AT), segles abans de Crist, l’heroïna hebrea Judit, un cop alliberats els jueus del setge del General Holofernes, enviat pel rei Nabuconodosor i un cop els perses s’hagueren estremit per la seva audàcia, va resar davant de tots: “que et sereixin les criatures totes, doncs (…) vas enviar el teu Esperit i les vas fer, i ningú pot resistir la teva veu” (Jud 16, 14) encara que Joan Pau II havia de dir que “per desgràcia, la resistència a l’Esperit Sant en la època moderna es concentra com contingut de la cultura i de la civilització, com Filosofia, com ideologia, com programa d’acció”. L’Esperit Sant és «Dador de vida» però els homes, tot al contrari, en la realitat real diaria som dadors de mort com manifesta Wojtyla al escriure a l’Enc Dominum et vivificantem que “a l’horitzó de la civilització actual, els signes i senyals de mort han arribat a ser particularment presents i frequents”. 

L’Esperit Sant és Dador i Consolador, cosa que ha de ser cada batejat, un altre Crist i un altre Esperit, ja que no hi ha més que un sol Déu i el bon consolador anima sempre, és optimista i, com recorda avui Pere a la 2a lectura de la Litúrgia de la Paraula, els cristians estàn “sempre a punt per donar una resposta a tothom (…) la raó de l’esperança que teniu” (1Pt 3, 15-18). Per aixó cal tenir clar quina ha de ser aquesta esperança perquè no sempre està clar que el quid del cristianisme és defendre la llibertat, la pròpia i l’aliena, com explica Pau en escriure “¿què diu l’Escriptura? (…) germans, no som fills de l’esclava, sinó de la lliure. Per aquesta llibertat, Crist ens ha alliberat” (Gal 4, 30-5, 1). On és l’Esperit del Senyor hi ha la llibertat” (2Cor 3, 17-18). Per aquesta raó el món espera la manifestació dels fills de Déu per la que està clamant com en dolors de part. Sense perdre de vista la realitat ja descrita pels «sants Pares de l’Església» (SSPP) i que ha actualitzat el Vaticà II recordant també que “l’Esperit Sant sense dubta ja obrava al món abans de que Crist fos glorificat. 

El Catecisme de l’Església recorda de la Mare de Déu (CEC 971) que "totes les generacions em diran benaurada" (Lc 1, 48): "La pietat de l’Església cap a la Santíssima Verge és un element intrínsec del culte cristià" (Marialis cultus, 56). I diu Joan Pau II al acabar l’Enc que va dedicadar a l’Esperit Sant que “és un fet històric que l’Església va sortir del cenacle el dia de la Pentecosta (…) la Verge Mare es dirigeix incesantment com esposa al seu diví espòs (…) Davant d’Ell m’agenollo implorant, com Esperit del Pare i del Fill, que ens concedeixi a tots la benedició i la gràcia que desitjo als fills i a les filles de l’Esglèsia i a tota la família humana”. 

I Francesc explica que “Maria sap reconèixer les petjades de l’Esperit de Déu en els grans esdeveniments i també en aquells que semblen imperceptibles. És contemplativa del misteri de Déu al món, a la Història i a la vida quotidiana de cadascú i de tots (…) Amb Maria avancem confiats i li diem: «Verge i Mare Maria, tu que, moguda per l’Esperit, vas acollir al Verb de la vida en la profunditat de la teva humil fe (…) aconsegueix-nos ara un nou ardor de ressuscitats per portar a tothom l’Evangeli de la vida (…) Dòna-ns la santa audàcia de buscar nous camins perquè arribi a tots el do de la bellesa que no s’apaga (…) Estrella de la nova evangelització, ajuda’ns a resplandir en el testimoni de la comunió, del servei, de la fe ardent i generosa, de la justícia i l’amor als pobres, perquè l’alegria de l’Evangeli arribi fins els confins de la Terra i cap perifèria no es privi de la seva llum (…) prega per nosaltres. Amén. Al.leluia»” (EvG, 288).