HAS AMAGAT AQUESTES COSES ALS SAVIS I PRUDENTS

La humilitat és el secret de Maria

En aquest diumenge 9 de juliol de 2023 diu el profeta Zacaries a la 1a Lectura de la Paraula de Déu que avui s’escolta a la Litúrgia de la Paraula en aquest diumenge 14è del TO (cicle A) que “el teu rei fa la seva entrada muntat humilment en un ase” (Za 9, 9) i a la 2a Lectura diu Pau als seus germans cristians de Roma que “si per l’Esperit feu morir les obres pròpies del cos, viureu” (Rom 8, 13) però sense oblidar que la veritable humilitat es la veritat i el cos humà és tan diví com l’ànima així que de Pau es pot fer una encertable interpretació o pel contrari, una barbaritat. 

A l’Evangeli d’avui se sent a Jesús que resa “Jo t’alabo, Pare (…) perquè has amagat aquestes coses als savis i prudents i les has revelat als petits” (Mt 11, 25-29), paràgraf que va comentar Benet XVI (Audiència General, 7-XII-2011) dient que “és una «joia» de la oració de Jesús”, i es preguntava “¿què significa «ser petits», senzills? ¿Quina és «la petitesa» que obre l’home a l’intimitat filial amb Déu i a acceptar la seva voluntat? (…) hem de tenir el cor dels petits, dels «pobres en l’esperit» (Mt 5, 3), per reconèixer que no som autosuficients, que no podem construir la nostra vida tot sols sinó que necessitem Déu”. 

Benet XVI a Spe salvi (SS, 2007) recorda que “cal que (…) conflueixi també una autocrítica del cristianisme modern, que ha de aprendre sempre a comprende’s a si mateix a partir de les seves pròpies arrels” (SS, 22) com ja deia abans Joan Pau II en Novo mil.lenni ineunte (NMI, 2001) advertint que l’examen i demanar perdó ens fa més humils (cfr NMI, 6). Es llegeix a la Biblia que “l’oració del humil traspassa els núvols i no descansa fins que arriba al seu destí ni es retira fins que l’Altíssim fixa en ella la seva morada” (Eclo 35, 12). No és que Déu estigui sord com poden creure alguns “creients”. 

Maria Puríssima de la Creu (†1998 amb 72 anys) a la seva beatificació va ser definida com “la humilitat personificada”. Després de la beatificació de la seva fundadora Àngela de la Creu en 1982, Joan Pau II va anar a visitar-la a la seva casa romana. Bonifacia Rodríguez de Castro (†1905 amb 68 anys), canonitzada el 23-X-2011, va fundar les «Serves de sant Josep» per la promoció social i cristiana de les dones obreres i fou marginada i destituïda per les seves filles espirituals. A la seva beatificació, Joan Pau II va afirmar que “en la vida senzilla i oculta de la Sagrada Família de Natzaret va trobar un model d’espiritualitat del treball, que dignifica la persona i fa de tota activitat, per humil que sembli, un oferiment a Déu i un mitjà de santificació”. 

Benet XVI glossant Tertul.lià (Aud Gral 30-V-2007) va dir que malgrat és un dels mestres de la fe i testimonis de la perenne actualitat del cristianisme, “però una recerca massa individual de la veritat juntament amb l’intransigència del seu caràcter, el van portar poc a poc a abandonar la comunió amb l’Església i a unir-se a la secta del montanisme (...) Es veu que al final li va mancar la senzillesa, la humilitat per integrar-se a l’Església, per les seves debilitats, per ser tolerant amb els altres i amb ell mateix”. 

Bernat de Claraval (†1153 amb 63 anys) diu que “pots salvar-te sense la virginitat però no sense la humilitat. Pot agradar la humilitat que plora la virginitat perduda, però sense humilitat –m’atreveixo a dir-ho- ni encara la virginitat de Maria hauria agradat a Déu”. 

En la realitat real potser que en alguns hi hagi una errada interpretació de la humilitat como pot semblar amb Alonso Rodríguez (†1617 amb 84 anys) qui un cop viudo es va fer jesuïta i una vegada que va estar malalt, l’infermer li va portar al llit el dinar dient-li: “de part del Pare Superior, que es mengi tot el plat”. Quan va tornar a recogir la safata, va veure que s’estava menjant el plat. O bé com Joan de Capistrano (†1456 amb 70 anys) que va ser un franciscà que com era molt vanidós va voler vèncer aquest vici seu cavalcant una temporada en un pobre ase i assegut del revés, amb un barret de paper que portava rotulat “soc un miserable pecador”. Sens dubte no passava desapercebut i la gent li llençava escombraries i el xiulava. 

Demana Pau als seus germans cristians que “no actueu per rivalitat ni per vanaglòria sino amb humilitat, considerant cadascun als altres com superiors, buscant no el pròpi interès sinó el dels altres” (Fil 2, 3-8). La humilitat vertadera no és el fet innegable d’actuar en nom del cristianisme atacant, com s’ha fet amb l’humanisme creient que el pecat original ha destruït la posibilitat d’un humanisme cristià i que l’elevació sobrenatural li treu a l’home fins i tot el mateix sentit positiu de la seva existència exclusivament humana. Escriu Benet XVI que “una manera de servir que fa humil al que serveix és no adoptar una posició de superioritat davant l‘altre, per miserable que sigui momentàneament la seva situació. Crist va ocupar l’últim lloc al món —la creu—, i precisament amb aquesta humilitat radical ens ha redimit i ens ajuda constantment” (DCE 35). 

En una homilia a sta Marta (29-I-2018), Bergoglio va dir que “si no hi ha humiliació, no hi ha veritable humilitat” i advertia als cristians que han de “tenir cura de no caure en la falsa humilitat i com el «menjar ferralla», és confeccionada en sèrie”. En un àngelus (15-VIII-2022), va explicar que “la humilitat és el secret de Maria. És la humilitat la que va atreure la mirada de Déu cap a Ella. L’ull humà cerca sempre la grandesa i s’enlluerna pel que és ostentós. Déu, en canvi, no mira les aparences, Déu mira el cor (cf. 1Sam 16, 7) i li encanta la humilitat”.