SAVIESA PER SABER DISTINGIR (DISCERNIR)

Exposats a un zapping constant

“El Senyor es va aparèixer a Salomó en somnis i li va dir: «demana’m el que vulguis, que jo t’ho donaré (…) et demano saviesa de cor perquè sàpiga governar i distingir (DISCERNIR) entre el bé i el mal” (1Reyes 3, 5.7-12), conta avui la 1ª lectura de la Paraula de Déu, en aquest diumenge 17 del TO, cicle A. 

Demà, dia 31, se celebra la memòria d’Ignaci de Loiola, fundador dels jesuïtes que no tenen el monopoli del discerniment i Francesc ha comentat (Aud Gral 18-IX-2019) que Gamaliel és icona del discerniment ja que “mostra als seus germans com exercir l’«art del discerniment» (…) demostra (…) que qualsevol projecte humà pot suscitar primer consensos i després, naufragar, mentre tot el que vé de dalt i porta la «signatura de Déu» està destinat a pedurar”. 

I n’hi ha que no saben distingir com li pasava a Josep de Cupertino, franciscà, patrò dels pàries (+1663 amb 60 anys) que fins i tot no va saber distingir el pa blanc del negre. Marcel l’acemeta” (+480), va ser un abat a Constantinoble dels monjos “acemetes” que es distinguèixen dels “basilis” per no interrompre la lloança a Déu ni de dia ni de nit. 

La 2a lectura d’avui és un text de Pau d’alló que escriu als seus “germans (…) els predestinats perquè reprodueixin en si mateixos l’imatge del seu propi Fill” (Rom 8, 28-30). Ser cristià és ser un altre Crist, tenir els seus mateixos sentiments, la mateixa manera de veure i de pensar les coses, de saber discernir. En el passatge evangèlic d’avui Mateu recorda que Jesús ensenya a discernir dient que “el regne del cel s’assembla a (….) ¿Ho heu entès tot aixó?" Ells li van contestar: "si" (Mt 13, 44-52) i ensenya a discernir també entre la Llei i les persones; recorda que no esta fet l’home pel dissabte sinó al revés. I fa adonar-se que “quan veieu núvols per ponent… ¿Per què no sabeu discernir per vosaltres mateixos el que és just?” (Lc 12, 54.57). 

Actuar amb saviesa és possible si usem i no abusem i per aixó Joan Pau II va recordar que “els cristians s’hen de posar humilment davant del Senyor per interrogar-se sobre les responsabilitats que tenen també en relació als mals del nostre temps (...) ¿com no sentir dolor per la manca de discerniment (…) la violació dels drets humans fonamentals (…) la corresponsabilitat de tants cristians en greus formas d’injustícia i de marginació social?” (TMA 36). 

També deia que “és necessàri a més que s’estimin i aprofundeixin els signes d’esperança (…) malgrat les ombres que sovint els amagen als nostres ulls (…) els progresos (de) la Ciència, la Tècnica (…) la Medicina (…) un sentit més viu de responsabilitat en relació a l’ambient, els esforços per restablir la pau i la justícia allà on han sigut violades, la voluntat de reconciliació i solidaritat entre els diversos pobles, en particular en la complexa relació entre el nord i el sud del món” (TMA, 46). El mateix que ara diu Francesc al escriure que “aquesta germana clama pel dany que li provoquem a causa de l’ús irresponsable i de l’abús dels béns que Déu ha posat en ella. Hem crescut pensant que èrem els seus propietaris i dominadors, autoritzats a expoliar-la” (LSi, 2), tan la Terra com els terrícoles. 

També el Papa polonès demanava saber discernir els signes d’esperança al camp eclesial, que no son pocs. “Al camp eclesial, una més atenta escolta de la veu de l’Esperit a través de la acollida dels carismes i la promoció del laicat, l’intensa dedicació a la causa de la unitat de tots els cristians, l’espai obert al diàleg amb les religions i amb la cultura contemporànea” (TMA, 46). 

Rigobert, bisbe de Reims, benedictí (+740 amb 80 anys) resava: "Senyor, donam valor per canviar alló que pugui canviar-se, serenitat per aceptar alló que no pot ser canviat i saviesa per distingir una cosa de l’altre". Wulfstan, sacerdot, després benedictí i més tarf bisbe (+1095 amb 87 anys), no li semblava cristiana l’uniformitat així que deixava portar cabell llarg al monjo que ho desitgés; ell mateix es distingia dels seus portant a l’hivern una capa de xai i no de gat, com acostumaven tots. Preguntat perquè se singularitzava, va contestar: perquè em dona la gana i a més perquè a Missa es canta «Agnus Dei» i no «Catus Dei». 

Discernir també és necessàri per governar bé i per aixó el Papa polonés Wojtyla deixava escrit que “l’enorme riquesa de continguts i el to nou, desconegut abans, de la presentació conciliar dels mateixos constitueixen gairebé un anunci de temps nous” (TMA, 20). També el Papa argentí Bergoglio diu que “vaig acceptar amb gust la comanda dels Pares sinodals de redactar aquesta Exhortació (…) No és convenient que el Papa remplaci als episcopats locals en el discerniment de totes les problemàtiques que es plantegen en els seus territoris. En aquest sentit, tin clar la necessitat d’avançar en una «descentralització» saludable” (EvG, 16). 

Francesc asenyala altres temes on avui convé ficar el cap i discernir recordant al àmbit familiar i conjugal doncs “és mesquí aturar-se només a considerar si l’obrar d’una persona respon o no a una llei o norma general, perquè amb aixó no n’hi ha prou per discernir i assegurar una plena fidelitat a Déu en la existència concreta d’un èsser humà. Demano encaridament que recordem sempre allò que ensenya Tomàs d’Aquino: «quan més s’afronten les coses particulars, tant més indeterminació hi ha»” (EvG, 304). “En el seu constant discerniment, l’Església també pot arribar a reconèixer costums pròpies no directament lligades al nucli de l’Evangeli (…) No tinguem por de revisar-les” (EvG. 43). 

Al capítol 8è d’Amoris laetitia demana acompanyar, discernir, integrar la fragilitat, evitar la condemnació “monda y lironda”. És molt saludable per l’ànima i pel cos exercitar-se en discernir un ou d’una castanya, la velocitat de la cansalada, la Ciència de la Fe, la Religió de la política, etc. Saber discernir és no confondre, és no ficar-ho tot al mateix sac, no es café per a tothom, és conèixer el temps de llaurar i el temps de recollir… 

A l’Exh postsinodal «Crist viu» (Christus vivit, ChV, 2018), dirigida als joves i a tot el Poble de Déu, Francesc ha escrit que “el fondamental és discernir i descobrir que el que volt Jesús de cada joven és abans que res és la seva amistad” (ChV. 250). I en aquesta Exh tot el capítol 8è està dedicat al discerniment recordant que “tots (…) «estan exposats a un zapping constant (…) Sense la saviesa del discerniment ens podem convertir fàcilment en titelles a mercè de les tendències del moment» (GEx, 167)” (ChV, 279). 

Benet XVI, a l’Exh Africa munus (AM, 2009) publicada després de la 2a Assemblea especial per Àfrica (la 1a va ser al 1994 i d’ella Joan Pau II va escriure l’Exh Ecclesia in Africa), diu que “el Sínode ha permés discernir les línees mestres de la missió per una Àfrica que desitja la reconciliació, la justícia i la pau” (AM, 14). Hi ha que intentar-ho com feien durant la seva vida terrenal Maria i Josep, que van ensenyar-ho a Jesús.