APERTURA AL MÓN

Diàleg amb totes les religions i cultures

Dona, ¡quina fe que tens! li diu Jesús a una cananea quan era retirat a la regió de Tir i de Sidó (Mt 15, 21-28). Del llibre de Isaïes avui, diumenge XX del TO, cicle A, se sent dir al Senyor que deixarà entrar en la muntanya sagrada als estranjers (cf Is 56, 1, 6-7) i a la segona lectura de la carta de Pau al de Roma als que no son jueus es pregunta “¿què no vindrà quan ells s’incorporin?” Pau, amb la seva apertura de ment, va obrir l’Església als gentils i va deixar clar que ser cristià no és ser jueu i acatar la llei de Moisés, la circuncisió i les seves conseqüències. 

Es present l’idea de la universalitat de la redempció obrada per Déu, de la catolicitat de la missió de l’Església, de la indicació del Concili Vaticà II per possar en marxa l’apertura a tot el món per part de l’Església, encara que per alguna gent, es una referència només als jerarques, els eclesiàstics, els clergues de l'«alto copete». 

Francesc recorda a “Veritatis gaudium” (VG, 2017) que Joan Pau II deia a “Sapientia christiana (1979), remetent-se a la Gaudium et spes (del Concili Vaticà II, 1962-65), desitjava que s’afavorís el diàleg amb els cristians pertanyents a altres Esglésies i comunitats eclesials, així com amb els que tenen altres conviccions religioses o humanístiques, i que també es mantingués una relació «amb els que cultiven altres disciplines, creients o no creients», tractant de «valorar i interpretar les seves afirmacions i jutjar-les a la llum de la veritat revelada» (cf GS, 62)” (VG, 4). 

Diu Francesc a la seva Exh. “L’alegria de l’Evangeli” (Evangelii gaudium, EvG, 2013) que “els creients ens sentim a prop també dels qui, no reconeixent-se part d’alguna tradició religiosa, busquen sincerament la veritat, la bondat i la bellesa (…) els percebim com preciosos aliats en l’afany per la defensa de la dignitat humana, en la construcció d’una convivència pacífica entre els pobles i en la custòdia del que s’ha creat” (EvG, 257). 

El 27-X-2011 va tenir lloc l’Encontre Interreligiós d’oració a Asís, en el 25è aniv del primer convocat per Joan Pau II en 1986. El president del llavors «Consell Pontifici pel Diàleg Interreligiós», va manifestar que “el diàleg no és una conversació entre responsables religiosos o creients de varies religions; no és una negociació del tipus «diplomàtic»; no és terreny de regateig i, encara menys, de componendes; no està motivat per interessos polítics o socials; no busca subratllar les diferencies ni eliminar-les; no tendeix a crear una religió global aceptada per tots; no es promou només per una iniciativa personal, ni com hobby; no cau a la tentació de la ambigüitat dels conceptes i de les paraules. El veritable diàleg, en canvi, és un espai per el testimoni recíproc entre creients que pertanyen a religions diverses, per conèixer més i millor la religió de l’altre i els comportaments ètics que d’ella broten. Al mateix temps, permet corregir imàtges equivocades, eliminar prejudicis i estereotips falsos”. 

Fent un cop d’ull a la Història, mai han faltat homes i dones que així ho han viscut. El 21-X-2007, Benet XVI va inaugurar a Nàpols l’Encontre mundial de líders religiosos, convocat per la Comunitat de sant Egidi i la diòcesi napolitana als 21 anys del 1r convocat a Asís per Joan Pau II. El 22-XI-2008 va ser a Xipre l’Encontre "Homes i Religions", amb l’eslogan "La civilització de la pau: religions i cultures en diàleg".

Benet XVI va afirmar que “segons sant Tomàs, tots els homes, creients i no creients, estan cridats a reconèixer les exigències de la naturalesa humana expresades a la llei natural”. En una segona catequesi sobre Tomàs d’Aquino (Aud Gral 16-VI-2010) va recordar que el sant teòleg medieval va partir del pagà Aristòtil qui sense fe ni revelació, va arribar a Déu i al coneixement de la llei moral natural i va demostrar que la raó acull la veritat en virtud de la seva evidència intrínseca mediata o immediata. El mateix va dir (Aud Gral 24-III-2010) glosant a Albert “magne” qui per la seva apertura de ment va iniciar l’acollida del pensament d’Aristòtil, una Filosofía pagana pre-cristiana, la qual cosa fou una autèntica revolució. Pau VI (†1978 amb 81 anys), canonitzat per Francesc en 2018, és conegut com “el Papa del diàleg”. 

Decretant incloure
els màrtirs coptes

Per Decret de Francesc, al Martirologi Romà s’han inclós els màrtirs coptes (15) assassinats pel terrorista Estat Islàmic perquè són signe de la comunió espiritual que uneix l’Església católica i la copta i a l’Aud Gral al costat del Papa copto Tawadros pel aniv del acord històric de Pau VI y Shenouda en 1973 que va marcar el final d’una disputa teològica que es remontava al Concili de Calcedònia (any 451), i així van posar les bases per un fructífer diàleg entre l’Església catòlica i tota la família de Esglésies Ortodoxes orientals. 

Beato (†800 amb 70 anys) fou un abat de Lièbana que es va enfrontar sobretot a l’adopcionista Elipando, bisbe de Toledo, que ho era per ser pastoralment més correcte en el diàleg amb l’Islam i políticament correcte per posar terra pel mig amb Roma. 

De Mateo Ricci (†1610 amb 58 anys) va escriure Benet XVI una carta amb motiu de l’any jubilar per commemorar el 4t centenari de la seva mort, on diu que va dedicar llargs anys a teixir un diàleg profitós entre l’Occident i l’Orient, fent alhora una incisiva acció de radicació de l’Evangeli en la cultura del gran poble xinès.

 

Ana María Javouhey (†1851 amb 72 anys), beatificada per Pius XII el 1950, va fundar a França la «Congregació de sant Josep de Cluny» buscant promoure un diàleg optimista entre fe, cultura i vida a través de l’educació oberta, universal, formant persones lliures que busquin la veritat, respectin la diversitat i siguin protagonistes del seu pròpi desenvolupament. 

José Gabriel del Rosario Brochero (†1914 amb 74 anys), canonitzat al 2016, és el 2n sant argentí, conegut com el “cura Brochero”, que va tenir olor d’ovella i que va entendre el Concili Vaticà II i per aixó va ser un home de periferia, de diàleg, que anava a l’encontre dels altres. 

Elizabeth Hesselbald (†1957 amb 87 anys), era infermera sueca que va fundar l’Ordre de les conegudes com les «Germanes brigidines». Els jueus la consideren "Justa entre les Nacions" per la seva labor a favor del poble jueu durant la 2GM. A més, va propiciar el diàleg interreligios i va lluitar contra el racisme. Va ser canonitzada al 2016.  

Chiara amb Atenàgores

Al funeral de Chiara Lubich (†2008 amb 88 anys), Benet XVI va dir de la fundadora de l’Opus Mariae, o els “focolars”, que va ser pionera del carisma de la unitat i del diàleg entre cristians i persones d’altres religions. Ho deia a la carta que va enviar al cardenal Tarcisi Bertone, llavors Secretari d’Estat vaticà, qui va presidir el funeral a la Basílica de sant Pau extramurs.

Pierre Claverie (†1996 amb 58 anys), bisbe d’Orà, Argèlia, dominic assassinat com altres 18 religiosos més, per terroristes islàmics, va aprendre àrab i va ser un home de diàleg que va participar en numbrosos encontres entre cristians i musulmans, encara que al mateix temps també era crític amb la formalitat amb que es feien.

Roger Schultz, conegut com “germà Roger“(†2005 amb 90 anys), va ser un religiós fundador de la Comunitat ecumènica de Taizé, que va ser apunyalat per una dona desequilibrada mentalment. Benet XVI, al 1r aniv de la seva mort va comentar d’ell (Aud Gral) que “el seu testimoni cristià de fe i de diàleg ecumènic ha estat una ensenyança preciosa per generacions senseres de joves. 

Francesc va dir als jesuïtes a Rumania (V-2019) que “en un temps de crítiques i tensions hi ha que fer com Fabro, que (…) era l’home del diàleg, de l’escolta, de la proximitat. Canisi, a diferència amb Fabro, era l’home de la disputa”.