SETANTA VEGADES SET

Dir «permís», «perdó», «gràcies»

La Paraula de Déu d’avui, diumenge XXIV del TO, cicle A, ens diu que “és odiós irritar-se i guardar rancúnia (…) perdona als altres el mal que t’han fet i Déu et perdonarà els pecats” (Sirácide 27, 30). 

L’evangeli de Mateu explica que “Pere preguntà a Jesús: Senyor, ¿quantes vegades haurè de perdonar al meu germà, (…)? ¿set vegades? Jesús li respon: «no et dic set vegades sinó setanta vegades set» (…) Tingues paciència i ja t’ho pagaré. Ell no va fer cas i el va tancar a la presó fins que li paguès el deute (…) aixó mateix farà amb vosaltres el meu pare celestial, si cadascú no perdona de tot cor el seu germà” ((Mt 18, 21-35). 

Francesc, comentant aquest passatge en unes catequesi el 2015 i 2017 i en una homilia a sta Marta el 2015, dui que “Déu vol que perdonem com «exigeix» el Pare nostre” i a l’Exh. Gaudete et exúltate (GEx, 2018) recorda que “Jesús (…) anomena feliços aquells que perdonen i ho fan «setanta vegades set»” (GEx, 82). A l’Enc. Dives in misericòrdia (DM, 1980) Joan Pau II diu que “l’amor misericordiós és indispensable entre aquells que són més propers: entre els esposos, entre pares i fills, entre amics; és també indispensable en l’educació (…) ens aturem en el criteri de l’«ull per ull, dent per dent» i no tendim en canvi a transformar-ho essencialment, superant-ho amb un altre esperit (…) En tal direcció ens condueix el Concili quan parla repetides vegades de la necessitat de fer el món més humà” (DM, 14). 

També el Papa Wojtyla, tal com demana el Concili Vaticà II, aplicava aquest criteri al conjunt de tots els cristians, o sigui a l’ecumenisme, i a l’Enc. Ut unum sint (UUS, 1995) explica que “no només s’ha de perdonar i superar els pecats personals, sinó també els socials, és a dir, les mateixes estructures de pecat que han contribuït i poden contribuir a la divisió i a la seva consolidació” (UUS, 34). 

Thévenet

Maria de sant Ignaci Thévenet (†1837 amb 63 anys), canonitzada el 1993, va fundar les RR de Jesús-Maria per a l’educació cristiana de totes les classes socials, amb preferència per els nens més pobres. Quan va esclatar la Revolució francesa tenia 15 anys i al ser executats els seus dos germans, se li va grabar al cor les seves últimes paraules: “Glady, perdona com nosaltres perdonem”. 

Pablo Miki martiritzat al Japó el 1597 amb altres 25 companys, va impactar molt als presents que des de la creu perdonés als seus executors i que demanés per ells la fe. Abans els havien tallat l’orella esquerra i van ser exhibits per diverses ciutats per atemorir els altres cristians.

Sotero (†175) va ser Papa quan el fals profeta Montano predicava l’imminent fi del món i per aixó exigia un rigorisme malaltís negant que l’Església tingués poder per perdonar els pecats greus i prohibia el matrimoni. 

Eusebi, bisbe de Samosata feia les visites pastorals vestit de militar per passar desapercebut davant de les autoritats civils. Al 378 va retornar del desterrament i a Doliche, una dona arriana li va tirar una rajola i va morir de les ferides després de perdonar-la. 

Canut IV o Knut, rei màrtir, Patró de Dinamarca (†1086 amb 46 anys), fou traicionat per el seu germà Olao i va morir assassinat aferrisadament quan pregava davant l’altar major de l’església de sant Albano, perdonant als seus botxins. 

Joan Gualbert, militar i després benedictí (†1073), de jove no era res piadós però un Divendres sant es va trobar en un carreró a l’assassí del seu germà i la seva furibunda ira es va aplacar perquè l’assassí, de genolls, li va implorar misericòrdia per l’amor de Jesucrist a la creu. Aturdit va entrar en una església que era oberta i va veure que el crucifix li donava les gràcies inclinant el cap. 

Raúl (†1152) va ser enviat per sant Bernat a fundar el monestir de la Vall de les Cel-les al nord de França a on va ser el superior durant vint anys. Recomenava resar cada día Senyor tingue pietat, perdó Senyor que sóc un pecador. 

Iuliu Hossu (†1970 amb 85 anys) va ser un bisbe rumanés beatificat per Francesc el 2019, va ser arrestat pel govern comunista i privat de tota llibertat fins la seva mort. Des de la presó va afirmar que “Déu ens ha enviat a aquestes tenebres del sofriment per donar el perdó i resar per la conversió de tots”. 

El Papa Bergoglio a l’Enc. Fratelli tutti (FT, 2020) diu que “la amabilitat és un alliberament de la crueltat (…) avui no hi sol haver ni temps ni energies disponibles per aturar-se a tractar bé als altres, a dir «permís», «perdó», «gràcies»” (FT, 224). A la Carta al Poble de Déu amb motiu de la pederàstia, d’agost de 2018, diu que “mirant cap al passat mai serà suficient el que es fagi per demanar perdó i buscar reparar el dany causat. Mirant cap el futur mai serà poc tot el que es fagi per generar una cultura capaç d’evitar que aquestes situacions (…) no es repeteixin”.

 

A la Carta Misericòrdia et misera (MM, 2016), el Papa argentí escriu que “el perdó és el signe més visible de l’amor del Pare, que Jesús ha volgut revelar al llarg de tota la seva vida. No existeix pàgina de l’Evangeli que pugui ser sostreta a aquest imperatiu de l’amor que arriba fins al perdó” (MM, 2). I a la Carta postsinodal de 2019 als joves i a tot el Poble de Déu recorda que “el seu perdó i la seva salvació no són cosa que hem comprat o que hàgim d’adquirit (…) ens perdona i ens allibera gratis” (n. 121). 

Benet XVI a l’Enc. Deus caritas est (DCE, 2005) recorda que “l’amor apassionat de Déu pel seu poble, per l’home, és alhora un amor que perdona” (DCE, 10). I a l’Exh. postsinodal sobre la 2ª Assemblea especial sobre Àfrica en 2009 explica que “la família és certament el lloc propici per aprendre i practicar la cultura del perdó, de la pau i la reconciliació” (n. 43). Crist mateix ens va ensenyar a demanar perdó “perquè no saben el què fan” (Lc 23, 34). El poble jueu celebra anualment el Yom Kippur, el Día del perdó. 

Madonna della fiducia

La Verge de la Confiança, Madonna della fiducia, és l’advocació del seminari pontifici a Roma que Benet XVI va recordar en 2009. Aquesta devoció va començar amb Clara Isabel Forlani, monja clarissa (†1744), abadessa a Todi que va tenir experiències místiques. El quadre està acompanyat d’un antic pergamí que porta aquestes paraules de sor Clara Isabel: “La divina Senyora es va dignar concedir-me que tota ànima que amb confiança es presenti davant d’aquest quadre, experimentarà una veritable contricció dels seus pecats, amb vertader dolor i penediment, i obtindrà del seu Diviníssim Fill el perdó general de tots els seus pecats.