ELS PUBLICANS I LES PROSTITUTES US HAN AVANÇAT

Penediment pels mètodes d’intolerància i violència

Ahir, diumenge XXVI del TO, cicle A, sentiem que Jesús diu a los summes sacerdots i als ancians del poble: "us asseguro que els publicans i les prostitutes se us han avançat en el camí del Regne de Déu. Perquè va venir a vosaltres Joan, va predicar el camí de la justícia i no el vau creure; en canvi, els publicans i les prostitutes, sí que el van creure" (Mt 21, 28-32). 

En una altre ocasió deia que “qui estigui lliure de pecat que llenci la 1ª pedra” (Jn 8, 7) alhora que Joan explica en la seva primera carta que “si diem que no tenim pecat ens enganyem” (1Jn 1, 8). Jesús explica que la missió de l’Església és fer eco al que “així està escrit: que el Crist té que patir i ressuscitar d’entre els morts al tercer dia, i que es prediqui en nom seu la conversió per a perdó dels pecats a totes les gents, començant des de Jerusalem (Lc 24, 46-47). 

A la 2ª lectura Pau diu als cristians que “no feu res per esperit de rivalitat ni presunció; abans bé, per humilitat, cadascú consideri als altres com superiors a sí mateix i no busqui el seu pròpi interès sinó el del proïsme” (Phil 2,1-11). Alhora Joan Pau II que va tenir la missió d’ajudar a fer vida les indicacions de l’Esperit Sant a través del Concili Vaticà II (1963-65) per recuperar el tarannà evangèlic del cristianisme catòlic, demanava a l’Església tenir una “conciència més viva del pecat dels seus fills” (TMA, 33) i afegia que “amb mirada més pura, no només cadascú individualment, també tota l’Església ha volgut recordar les infidelitats amb les quals tants fills seus, al llarg de la Història, han enfosquit el seu rostre. Examen de conciència, conscients de que l’Església és santa i alhora té necessitat de purificació (LG 8). Aquesta purificació de la memòria ha reforçat els nostres passos en el camí cap al futur, fent-nos més humils” (NMI, 6). 

El sentit del pecat ha estat sempre a flor de pell encara que una altra cosa és el cas que es pogui fer. Malaquies va ser un profeta d’Israel que denuncia la mesquinesa del poble estimat del Senyor quan es reconstruia el temple de Jerusalem però que havia aparegut la apatia en el culte i en el cumpliment de les lleis. Miquees fou contemporàni d’Isaïes encara que menys implicat en els assumptes de govern. Nascut a 35 km al sudoest de Jerusalem, a la Sefelá, regió costanera. El llibre de Miquees és qui cita Betlem com a lloc del naixement de Jesús i alló dels enemics de l’home a casa seva. Predicava el sentit del pecat perdut pel poble de Déu i denunciava el fals sentit de seguretat del poble i dels governants que feien doble vida compatibilitzant una vida de pecat amb actes externs de culte a Déu. Ezequiel, profeta del s VI aC, sent jove va ser dels primers deportats a Babilònia per Nabucodonosor, és profeta per denunciar de part de Déu l’abominació i el desencaminament idolàtric del poble israelita que per culpa dels seus pecats era desterrat i el temple de Jerusalem destruit; tots es queixaven peró cap reconexia la seva culpa. 

La carta als cristians hebreus, com als d’ahir i als d’avui, demana que “sacudem-nos tot llast i el pecat que ens assetja i continuem corrent amb perseverància la carrera empresa” (Hb 12, 1). De Joan Pau II cap recordar l’Exh. Reconciliació i penitència (RP, 1984) on deixa escrit que “parlar de reconciliació i penitència és, per als homes i dones del nostre temps, una invitació a tornar a les mateixes paraules amb què el nostre Salvador i Mestre Jesucrist va voler inaugurar la seva predicació: Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli (Mc 1, 15)” (RP, 1). “Penitència vol dir canviar la vida en coherència amb el canvi de cor (…) despullar-se de l’home vell i revestir-se del nou; per superar en si mateix alló que és carnal, per tal de que prevalegui alló que és espiritual” (RP, 4). 

Afegia que “insidiats per la pèrdua del “sentit del pecat”, de vegades temptats per alguna il.lusió poc cristiana d’impecabilitat, els homes d’avui tenen necessitat de tornar a escoltar l’advertiment de sant Joan: «Si diguèssim que no tenim pecat, ens enganyaríem a nosaltres mateixos i la veritat no estaria en nosaltres» (1Jn 1, 8)” (RP, 22). 

A la Carta de 1994 per preparar el Gran Jubileu del 2000, Tertio millennio adveniente (TMA, 1994), el Papa Wojtyla va recordar que “el goig d’un jubileu és sempre d’una manera particular el goig per la remissió de les culpes, l’alegria de la conversió” (TMA, 32). “És just que (…) l’Església assumeixi amb una conciència més viva el pecat dels seus fills recordant (…) que, al llarg de la Història, s’han allunyat de l’Esperit de Crist i del seu Evangeli, oferint al món (…) l’espectacle de maneres de pensar i actuar que eren veritables maneres d’antitestimoni i d’escàndol” (TMA, 33). 

I seguia dient que “un altre capítol dolorós sobre el qual els fills de l’Església han de tornar amb ànim obert al penediment està constituït per l’aquiescència manifestada, especialment en alguns segles, amb mètodes d’intolerància i fins i tot de violència en el servei a la veritat (…) molts van poder creure de bona fe que un autèntic testimoniatge de la veritat comportava l’extinció d’altres opinions o almenys la seva marginació (…) la consideració de les circunstàncies atenuants no dispensa a l’Església del deure de lamentar profundament les debilitats de tants fills seus, que han desfigurat el seu rostre, impedint-li reflectir plenament l’imatge del seu Senyor crucificat” (TMA, 35). 

Francesc a la seva primera Exh. Evangelii gaudium (EvG, 2013) recorda que “l’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida sensera dels que es troven amb Jesús. Els que es deixen salvar per Éll són alliberats del pecat, de la tristesa, del buit interior, de l’aïllament. Amb Jesucrist sempre neix i reneix l’alegria” (EvG, 1). A l’Exh. Gaudete et exultate (GEx, 2018) sobre la crida a la santedat al món d’avui recorda que “a l’Església, santa i composta de pecadors, trobaràs tot el que necessites per crèixer cap a la santedat” (GEx, 15). En l’Enc. Fratelli tutti (FT, 2020) explica que “quan els conflictes no es resolen sinó que s’amaguen o s’enterren en el passat, hi ha silencis que poden significar tornar-se còmplices de greus errors i pecats. Però la vertadera reconciliació no escapa del conflicte sinó que es supera a través del diàleg i la negociació transparent, sincera i pacient” (FT, 244).

Jesús ja va advertir als que es creien perfectes i impecables que “us precederán els publicans i les prostitutes perquè es van convertir” (Mt 21, 31). Joan Pau II deixa escrit que “us invito a tornar amb mi els ulls al cor de Crist, signe eloqüent de la divina misericòrdia. Us invito al mateix temps a dirigir-vos amb mi al Cor Immaculat de Maria, Mare de Jesús, al qual he confiat repetidament la humanitat, torbada pel pecat y malmesa per tantes tensions i conflictes” (RP, 35).