ENVIÀ ALS SEUS HOMES PER RECOLLIR-NE ELS FRUITS

Adverteixo que no tenim prou reaccions

 

Mateu avui, diumenge XXVII del TO, ciclo A, explica que “Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «escolteu una altra parábola: Un propietari plantà un vinya (…) i deixà uns vinyaters que la cultivessin (…) quan s’acostava el temps de la verema, envià als seus homes per recollir-ne els fruits (…) us dic que el Regne de Déu us será pres i serà donat a un poble que el farà fructificar»" (Mt 21, 33-43). La Paraula de Déu és per a tothom encara que se’n dirigeixi a uns en concret per la qual cosa alló que Isaïes pregunta no és només per aquells del Antic Testament (AT); val per a tots ¿per què quan jo esperava que donés bons raïms, els va donar agraons? (…) la vinya del Senyor és la casa d’Israel (Is 5, 1-7). 

Deia Francesc de Sales que “em dona alegria veure que comenceu cada dia: no hi ha millor medi per acabar bé la vida que el de tornar a començar sempre i no pensar mai que ja hem fet prou”. Joan Crisòstom († 407 amb 60 anys) diu a Teodoro que “el que és greu no és que qui lluita caigui, sinó que remangui en la caiguda”. Es veu que els immovilistes han existit sempre i com la mala herba, mai moren. Contra ells també es refereix el profeta Malaquies al dir que “des de els dies dels vostres pares veniu allunyant-vos dels meus preceptes i no els observeu. Torneu-vos a mi (…) Dieu: ¿En què hem de tornar? ¿En què t’hem defraudat?” (Malaq 3,1.6-8). Moisés insistía en el mateix dient que “ets un poble de cap dur (…) No oblidis que (…) des del día que vas sortir del país d’Egipte fins a la vostra arribada a aquest lloc, heu estat rebels a Yahveh (…) Al Horeb (…) I a Taberá, i a Massá, i a Quibrot Hattaavà (…)I a Cadés Barnea (…) os vau rebel.lar contra l’ordre de Yahveh el vostre Déu, no hi vau creure en ell ni vau escoltar la seva veu. Heu estat rebels a Yahveh des del dia que us va conèixer” (Deut 9, 6-26). 

El vedell d'or

El que passava amb el Poble de Déu al AT no hi ha dubte que pot passar i passa amb el seu actual Poble, l’Església, que necessita continues reformes peró no arquitectòniques per canviar l’art romànic pel gòtic i després amagar-ho tot amb el guix i els dourats del barroc. Les actuals reformes que porta Francesc no són pas una excepció histórica doncs, entre altres molts exemples, cap recordar Gregori VII (+1085 amb 65 anys) que va ser el Papa que va fer una reforma interna de l’Església i escribia al seu amic sant Hugo, abat de Cluny, que “em rodejen un immens dolor i una tristesa universal perquè l’Església oriental s’aparta de la fe; i si miro cap a Occident, al Migdia o al Septentrió, quasi no trobo bisbes (…) que governin el poble cristià per amor a Crist. Ho fan per ambició mundana”. Gerald (+1095 amb 70 anys) era benedictí abad a Laón peró ho va abandonar perquè els seus monjos no acceptaven la reforma. Ubald (+1160 amb 76 anys) era bisbe de Gubbio a l’Umbria que va reformar els canonges regulars (sotmesos a una Regula com els monjos), que no assistien a les hores canòniques i freqüentaven cases de bona reputació culinària. Federic Barbarroja li tenia simpatia. Llorens Giustiniani (†1456 amb 75 anys) va ser el primer Patriarca de Venècia i fundador dels «Canonges Regulars de sant Jordi» amb els quals va assajar i va adelantar la reforma de l’Església que proposarà el Concili de Trento un segle més tard.

Cardenal Cisneros

Amb les reformes de l’Església a Espanya que va fer Cisneros se’n van anar al nord d’Àfrica 900 franciscans andalusos amb les seves parelles. Pere Regalado (+1456), el “Francesc d’Asís de Castella”, va iniciar una reforma en el seu convent. Coleta (+1447 con 66 años), verge terciària franciscana, va fundar les «clarisses pobres», les descalses, per reformar l’Ordre franciscana. Joan Bta de la Concepció (+1618 amb 57 anys) va ser el reformador dels monjos trinitaris amb vuit nous convents. Maria de l’Encarnació Avrillot (†1618 amb 52 anys) va fer a França el mateix que Teresa d’Àvila havia fet per reformar l’Ordre del Carmel a Espanya. Joan Josep de la Creu (†1734 amb 80 anys) era un frare alcantarí que durant 30 anys va difondre a Itàlia la reforma que sant Pere d’Alcàntara havia establert a Espanya. 

Francesc recorda a Evangelii gaudium (EvG, 2013) que “el Concili Vaticà II va presentar la conversió eclesial com l’obertura a una permanent reforma de si mateixa per fidelitat a Jesucrist” (EvG, 26) encara que no falten els que arrufen les celles ja que posa el dit en la nafra. Afegeix que “la reforma d’estructures que exigeix la conversió pastoral només es pot entendre en el sentit de procurar que totes es tornin més missioneres”. (EvG, 27). 

Al 2012 Benet XVI va fer el seu 4t Consistori per nomenar nous cardenals i va canviar el ritu de Pau VI del 1969 per simplificar aplicant aquí també les reformes conciliars. Mai a la Història el Consistori era una altra cosa que una reunió del Papa amb els cardenals per assuntes de govern peró ara volia donar-li un aire litúrgic peró sense que pugués portar a engany de que era un nou sagrament. A l’Enc. Spe salvi (SS, 2007) escriu que “en un moment de l’Edat Mitja (...) els monestirs van aparèixer com a llocs per fugir del món (el «contemptus mundi») i eludir així la responsabilitat respecte al món buscant la salvació privada. Bernat de Claraval, amb la seva Ordre reformada, tenia una visió molt diferent sobre aixó” (SS, 15). 

Al Missatge pel dia d’oració per la protecció de la Creació, 1-IX-2012, Francesc escriu a la seva Encíclica ecològica, Laudato si (LSi, 2015), que “el Patriarca Bartomeu s’ha referit particularment a la necessitat de que cadascú es penedeixi de les seves pròpies maneres de fer malbé el planeta, perquè, «en la mida en que tots generem petits danys ecològics», estem cridats a reconèixer «la nostra contribució –petita o gran– a la desfiguració i destrucció de la Creació» (LSi, 8). 

A la recent Exh. Laudate Deum (LD, 4-X-2023) dedicada a totes les persones de bona voluntad, sobre la crisi climática, escriu que “«Alaven Déu per totes les seves criatures» (…) Així recollia la proposta dels salms de la Biblia i reproduia la sensibilitat de Jesús amb les criatures del seu Pare” (LD, 1). “Han pasat ja vuit anys des de que vaig publicar la Carta encíclica Laudato si (…) Pero amb el pas del temps adverteixo que no tenim prou reaccions mentre (…) que l’impacte del canvi climàtic perjudicarà de manera creixent les vides i les families de moltes persones. En sentirem els efectes en els àmbits de la salut, les fonts de treball, l’accés als recursos, l’habitatge, les migracions forçades, etc.” (LD, 2). “És un problema social global que està íntimament relacionat amb la dignitat de la vida humana” (LD, 3). Pau als cristians filipencs els recorda que “Déu (…) guardarà els vostres cors i pensaments en Jesucrist” (Phil 4, 6-9).