DALT DEL TABOR JESÚS ES TRANSFIGURA

És llum enlluernadora per la nostra vida quotidiana

Avui 2n diumenge de Quaresma, cicle B, la Paraula de Déu que proclama la «Litúrgia de la Paraula» narra que Abraham puja a la montanya per sacrificar el seu fill únic con Deu li ha manat (cf Gen 22, 1-18) i l’Evangeli descriu molt breument l’estada de Jesús dalt del Tabor i la seva transfiguració davant dels tres que l’acompanyaven en aquest moment, Pere, Joan i Jaume (cf Mc 9, 2-10.). La Transfiguració Orient la celebra des del s XI i a Occident la va posar Calixt III el 1457 com festa del Salvador per celebrar la victòria sobre l’Islam a la batalla de Belgrado ocorreguda l’any anterior. Després la festa va passar al ritu siriac, al bizantí i al copto. 

Francesc ha comentat que la Quaresma és camí de transfiguració personal (Missatge de 2023). El pasatge de la Transfiguració es legeix tots els anys el segon diumenge de Quaresma que és un temps litúrgic durant el qual “el Senyor ens pren i ens porta a un lloc apartat. Tot i que els nostres compromisos diaris ens obliguin a remandre allà on ens trobem habitualment (…) en Quaresma se’ns invita a «pujar a una muntanya elevada» juntament amb Jesús, per viure amb el Poble sant de Déu una experiència particular d’ascesi” que “és un compromis, animat sempre per la gràcia, per superar les nostres faltes de fe i les nostres resistèncis a seguir Jesús en el camí de la creu” diu Francesc.

Joan Pau II a l’Enc. Redemptor hominis (RH, 1979) ha deixat escrita la seva opinió creient ell que “l’Església se sent interiorment més immunitzada contra els excessos de l’auto criticisme, és més resistent davant les variades “novetats”, més madura en l’esperit de discerniment, més idònia a extreure del seu perenne tresor «coses noves i coses velles», més centrada en el seu pròpi misteri i, gràcies a tot aixó, més disponible per a la missió de la salvació” (RH, 4). 

Dalt del Tabor Déu Pare diu de Jesús als seus incrèduls deixebles que “aquest és el meu Fill; escolteu-lo”, però no és fácil escoltar que no és només sentír ja que aixó no requereix parar atenció i voler entendre el que se sent. 

La veu de Pere diu “¡Què bé estem aquí!” però Jesús li corrigeix (ens corregeix) un cop més dient: «hala, cap avall», al món, ja que l‘home ha sigut posat per Déu al món per treballar, per dominar-lo, per tenir cura i estima d’ell. 

La Quaresma és camí de transfiguració però no de transubstanciació, doncs la conversió no és pas deixar de ser humans sinó que, com diu Pau, es tracta de que ens transformem “per la renovació de la ment perquè sapigueu discernir alló que és la voluntat de Déu, alló bo, alló que agrada, alló perfecte” (Rom 12, 2). 

Diu Marc que discutien què era aixó de la resurrecció dels morts. És bo “discutir” si es raonar, intentar entendre també la fe que és racional; “discutir” es voler discernir, faceta que vé subratllant Francesc ja que és cosa que faltava al Poble de Déu en els últims segles. A l’Exh. Gaudete et exultate (GEx, 2018) recorda que “cal discernir si és el vi nou que ve de Déu o és una novetat enganyosa de l’esperit del món o de l’esperit del diable (…) perquè les forces del mal ens indueixen a no canviar, a deixar les coses como estan, a optar per l’immovilisme o la rigidesa. Llavors impedim que actuï l’Esperit” (GEx, 168). A l’Exh. Evangelii gaudium (EvG, 2013) ja havia escrit que “Déu dota a la totalitat dels fidels d’un instint de la fe —el sensus fidei— que els ajuda a discernir alló que ve realment de Déu” (EvG, 119). 

El 10-VIII-1978, llavors el bisbe de Munic i Freising, Joseph Ratzinger, va celebrar enaquella catedral missa per la mort de Pau VI i l’homilia és una reflexió sobre la Transfiguració, festa litúrgica del dia en que va morir el Papa Montini, i va dir que “no es considerada un succés entre altres, un dogma entre els dogmes, sinó la síntesi de tot: creu i resurrecció, present i futur de la creació són aquí reunits (…) La festa de la Transfiguració –diu amb un toc ecologista– és garantia del fet que el Senyor no abandona la creació”. 

Joan Pau II a l’àngelus a Castellgandolfo el 2001 va recordar l’homilia que tenia preparada Pau VI i com era el dia de la seva mort no va poder pronunciar. Havia escrit: «La Transfiguració del Senyor dòna una llum enlluernadora sobre la nostra vida quotidiana i ens porta a dirigir l’atenció al destí immortal que s’amaga darrere d’aquell esdeveniment». 

Avui és també el 4t diumenge dels 7 dedicats a sant Josep i es pot considerar el moment en que Josep amb Maria porten al nen Jesús al temple per cumplir la llei de Moisès de presentar a Déu el fill nounat. Al temple hi eren l’ancian Simeó i l’anciana Anna que van reconèixer el nadó com el Messies (cf Lc 2, 21-37) i aquest encontre amb Jesús dona peu a Francesc per dir que “invito a cada cristià, en qualsevol lloc i situació que es trobi, a renovar ara mateix el seu encontre personal amb Jesucrist” (EvG, 3). “Él fa als seus fidels sempre nous; encara que siguin ancians. Ell sempre pot, amb la seva novetat, renovar la nostra vida (…) trencar els esquemes avorrits (…) ens sorprèn amb la seva constant creativitat divina” (EvG, 11).