QUARESMA, CAMÍ CAP A LA LLIBERTAT

Et vas fer sortir d’un lloc d’esclavitud

 

En aquest primer diumenge de Quaresma després de descriure brevíssimament l’estada de Jesús al desert, narra Marc que “després d’haver estat capturat Joan, Jesús va arribar a Galilea predicant l’Evangeli de Déu i dient: “El temps s’ha cumplert i està a prop el Regne de Déu; feu penitència i creieu en l’Evangeli” (Mc 1, 12-15). Vet aqui l’esperit de la Quaresma que un any més ha començat el dimercres de cendra. 

En aquesta Quaresma el Missatge de Francesc té per títul “A través del desert, Crist ens guia cap a la llibertat”. La crida a la llibertat no s’esgota en un esdeveniment únic. Com Israel pel desert anava camí de la llibertat. Acollim la Quaresma com el temps fort en què la seva Paraula es dirigeix de nou a nosaltres: «Jo soc el teu Déu, que et vas fer sortir d’Egipte, d’un lloc d’esclavitud». 

La llibertat és el gran risc que va voler córrer el Creador al crear l’home, baró i muller fets a la seva imatge i semblança precisament per aquesta condició. Però l’obrar humà sol portar la contrària a Déu i així l’esclavitud es remunta als inicis de la humanitat, encara que no de forma equivalent a totes les civilitzacions. Sembla que el seu origen históric prové de la pràctica d’aprofitar com a mà d’obra els captius a les guerres, com alternativa a una altra possibilitat també usual, la d’executar-los. Aristòtil diu que l’esclavitud es cosa natural i en canvi a l’Atenas de Pericles i a la Roma clàsica l’Economia es funamentava en l’esclavitud laboral. La l’Edat Moderna, els bereberes del nord d’África van esclavitzar 1.250 miliones d’europeus i americans entre el 1500 i el 1800 i la cosa es va renovar a Occident durant la colonització d’Amèrica. 

A la festivitat budista de la Vesakh, al 2015 el President del Pontifici Consell pel Diàleg Interreligiós els va dirigir un missatge per felicitar-los com fa cada any des de que es va iniciar amb Joan Pau II. En aquella ocasió el títol del missatge era: “Budistes i cristians junts contra l’esclavitud moderna”. 

Al món cristià no han faltat homes i dones dedicats a rescatar esclaus i n’hi ha que han sigut esclaus. Onèsim (†90 o 95), va ser esclau de Filemó, batejat per Pau. Malco (†378), monjo eremita prop d’Antioquia va ser capturat per uns beduïns i venut com a esclau. Julia de Cartago, del segle V, Patrona de Còrcega, per uns, era una del grupo de cartagineses que un tractant d’esclaves anava a vendre a la Gàl.lia però fou robada a l’illa. Felícitas era una esclava màrtir a Cartago el 203 amb Perpetua  i el seu marit Revocato i altres esclaus com Secúndulo i Saturo, catequistes. Patrici (†461 amb 76 anys), Patró d’Irlanda, per uns és un escocés que amb quince anys va ser segrestrat per uns pirates i portat a Irlanda on va estar sis anys com esclau. Símac (†514) va ser un Papa cors que va rescatar a tots els esclaus donant-los la llibertad. Bonic (†710 amb 87 anys) va ser un bisbe a Clermont enemic del tràfic d’esclaus. Pelayo (†925 amb 14 anys), nascut a Galícia, sent adolescent, va anar a rescatar al seu oncle, ancià i bisbe de Tuy, empresonat a Còrdova. Allí es va assabentar que els alts càrrecs es compraven amb la prostitució de les conciències; en renegar de la religió obtenien sense esforç cases, palaus amb esclaus del Mediterràni o jueus comerciants d’Alemanya o de Frànça, or i terres. Era la política d’Abderramàn III. Romualdo (†1027 amb 77 anys) va ser un benedictí que va fundar els “camaldulencs”, i que en la seva juventud era de costums mundanae i es deixava arossegar per les passions. Quan anava de cacera per les montanyes solia dir-se: “feliços els ermitanys que s’allunyen del món a aquestes soledats, on els mals costums i els mals exemples no els esclavitzen". 

Camilo de Lelis (†1614 amb 64 anys) era un militar que va acabar venut com a esclau. Ja convers va ser sacerdot i va fundar els «HH de la Bona Mort», els camils. Josefina Bakhita (†1947 amb 74 anys) va patir les humillacions i sofriments físics i morals de l’esclavitud fins que va ser comprada per un cònsol que se la va portar a Itàlia. Ismael era fill d’Abraham amb l’esclava egípcia Agar i qui també va rebre la promesa divina de ser pare d’un altre gran poble no israelita, els ismaelites, les tribus àrabs, i va rebre la benedicció protectora de Déu. A Lepant els mahometans esperaven els exércits catòlics amb 60 vaixells grans de guerra, 220 vaixells mitjans i 43 mil esclaus que anaven remant. L’exércit del Papa, dirigit per Joan d’Austria, era molt inferior en nombre peró en poques hores van fer presoners 10 mil mahometans i 12 mil esclaus van quedar lliures. 

Mercedarios

En el cristianisme europeu del s XII – XIII hi va haver begards i begines heterodoxos, infectats de l’error de la secta franciscana dels “Germans del Lliure esperit”, anomenats “herètics” o “vagabunds alemanys” imitadors dels càtars, exaltaven la pobresa voluntària i vivien d’almoines, la llibertad d’esperit i de la carn (l’amor lliure). L’Inquisició els va fer desaparèixer. Eric IX Jedvarson (†1161), rei dels suecs va treure la dona sueca de l’esclavitud en que vivía fins aleshores. Pere Nolasc (†1256 amb 67 anys) va posar els mitjans humans de què disposava per fer alguna cosa pels esclaus encara que l’esclavitud en aquella època era justificada per motius de religió i va fundar l’Ordre de la Mercè com una Ordre militar. Daniel Comboni (†1881 amb 50 anys) va ser el primer bisbe d’Àfrica Central, missioner original que va fundar una colònia antiesclavista. Cada 23 d’agost es el Día mundial per l’abolició de l’esclavatge. Caterina de Mèdici (+1589 amb 70 anys), neboda del papa Lleó X, va ser regenta de França i amb el seu corregent Antonio de Navarra va concedir plena llibertat de culte als calvinistes quan a tota Europa aquesta llibertat de culte s’entenia com permís per atacar l’Església.

Climent VII (1523-34), atacat per Carles V per conquerir Roma, va comprar la seva llibertatt i va fugir a Orvieto disfressat. Pius VI (+1799 amb 82 anys) era un Papa que va coincidir en el temps amb el rei de França Lluis XIV i es va enfrontar a la revolució francesa que era l’eco europeu d’alló que es feia a USA on havien aconseguit implantar la llibertat, anomenada a Europa «llibertat americana». Es volia històricament acabar amb l’intolerable abús del poder degut a l’absolutisme monàrquic dels reis i Lluis XIV avans de ser executat afirmava l’Etat c’est moi, peró es va fabricar un altre absolutisme, el totalitarisme, on el poder és en unes quantes mans en comptes d’una, la del rei, en les d’un partit que s’apropia de l’Estat i segueix exigint als ciutadans que –com esclaus- estiguin al seu servei. 

Katharine Drexel (†1955 amb 97 anys), nascuda a Philadelfia, al oest americà va descobrir la penosa i infrahumana condició dels afro-americans i els indis. Madre Laura de santa Catalina de Siena († 1949 amb 75 anys), la 1ª santa colombiana i Patrona d’aquesta nació, va fundar les «Misioneres de la Immaculada i de santa Caterina de Siena» al servei dels indígenes que vivien amb segregació i exclusió. La majoria d’ells ignoraven els seus drets i es consideraven inferiors als animals pel que Mare Laura els va ajudar a reconèixer la seva condició de racionals i després com a fills de Déu.

Joan Pau II diu que l’home “no pot fer-se esclau de les coses, dels sistemes econòmics, de la producció i dels seus pròpis productes. Una civilització amb perfil purament materialista condemna a l’home a tal esclavitud (…) Massa sovint es confon la llibertad amb l’instint de l’interès —individual o colectiu—, o fins i tot amb l’instint de lluita i de domini, qualesevol siguin els colors ideològics que revesteixen” (RH, 16). 

Francesc a l’Enc Fratelli tutti (FT, 2020) assenyala un punt freqüent de conversió recordant que “el culte a Déu sincer i humil no porta a la discriminació, a l’odi i la violència, sinó al respecte de la sacralitat de la vida, al respecte de la dignitat i la llibertat dels altres” (FT, 283) 

Ntra Sra de l’Alzina, Patrona de Macotera, Salamanca, diu la llegenda que es va aparèixer a unes esclaves en el lloc on hi ha l’ermita. A l’Enc. Fides et ratio (FR, 1998) diu Joan Pau II que “en la fe la llibertat no només és present, sinó que és necessària” (FR, 13) i afegeix que “Maria, res va perdre de la seva veritable humanitat i llibertat” (FR, 108), la qual cosa es pot dir  de Josep, el seu espós.