JESÚS HA RESSUSCITAT

La fe cristiana és un encontre viu amb Ell

«Si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació no té cap sentit i la vostra fe el mateix. A més, com a testimonis de Déu, resultem uns mentiders perquè en el nostre testimoniatge li atribuïm falsament haver ressuscitat a Crist» (1Co 15, 14s). Sant Pau ressalta amb aquestes paraules de manera contundent l’importància que té la fe en la resurrecció de Jesucrist per el missatge cristià en el seu conjunt: és el seu fonament. Joseph Ratzinger, com a teòleg, no com a Papa Benet XVI, diu que si se’n prescindeix d’aixó (…) la fe cristiana queda morta. En aquest cas, Jesús és una personalitat religiosa fallida; una personalitat que, malgrat el seu fracàs segueix sent gran i pot donar lloc a la nostra reflexió pero roman en una dimensió purament humana i la seva autoritat només és vàlida en la mesura que el seu missatge nos convenç” (“Jesús de Natzaret”, 2007, tom II, pp 93 - 102). 

Segueix considerant Ratzinger que “qui s’acosta als relats de la resurrecció amb l’idea de saber el què és ressuscitar d’entre els morts, sens dubta interpretarà malament aquestes narracions, terminant després per descartar-les com insensates. Si la resurrecció de Jesús no hagués estat més que el miracle d’un mort rediviu, no tindria per a nosaltres en última instància cap interès. No tindria més importància que la reanimació, per la pericia dels metges, d’algú clínicament mort (…) Jesús no ha tornat a una vida humana normal d’aquest món, com Llàtzer i els altres morts que Jesús va ressuscitar (…) Ell es manifesta als seus (…) no un cadàver reanimat, sinó algú que vivia des de Déu d’una manera nova i per sempre (…) Es tractava d’una cosa absolutament sense igual, única, que anava més enllà dels horitzonts usuals de l’experiència i, no obstant, seguia sent del tot incontestable per als deixebles. 

“Per la comprensió teològica del sepulcre buit em sembla important –escriu Ratzinger- un pasatge del discurs de sant Pere a la Pentecosta (…) (Hch 2, 26 ss). «No conèixer la corrupció»: aquesta és precisament la definició de resurrecció”. Ja deia Joan Pau II que “¡Ell és el Ressuscitat! Si no fos així, en va seria la nostra predicació i en va la nostra fe (cf 1Cor 15, 14). La resurrecció va ser la resposta del Pare. L’Església animada per aquesta experiència, reprén avui el seu camí per anunciar Crist al món. 

Explica Joan Pau II que “la’Església mira ara Crist ressuscitat. Ho fa seguint els passos de Pere, que va plorar per haver-lo renegat i va rependre el seu camí confessant, amb comprensible temor, el seu amor a Crist: «Tu saps que t’estimo» (Jn 21, 15.17) (NMI, 28) (…) Conscients d’aquesta preséncia del Ressuscitat entre nosaltres ens plantegem “¿Què hem de fer, germans?” (Hch 2, 37). En primer lloc, no dubto de dir que la perspectiva és la de la santedat. Convé descobrir el capítol V de Lumen gentium dedicat a la “vocació universal a la santedat”. Aquest do de santedat es dona a cada batejat. És un compromis que no afecta només a alguns cristians. Aquest ideal de perfecció no ha de ser malentés com si impliqués una mena de vida extraordinaria, practicable tan sols per alguns «genis»” (MNI, 29). 

A Veritatis splendor diu que “l’evangelització és el desafiament més peremptori i exigent que l’Església està cridada a afrontar des del seu mateix origen. En realitat, aquest repte no el plantegen només les situacions socials i culturals que l’Església troba al llarg de la Història sinó que és contingut en el mandat de Jesús ressuscitat, que defineix la raó mateixa de l’existència de l’Església: «Aneu per tot el món i proclamaeu la bona nova a tota la creació» (Mc 16, 15)” (VS, 106). 

Segueix considerant punts concrets on aplicar la llum de la resurrecció dient a Novo millennio ineunte (NMI, 2001) que “cada diumenge Crist ressuscitat ens convoca de nou como al Cenacle per iniciar-nos en la gran aventura de l’evangelització. Ens acompanya en aquest camí la Santíssima Verge, «Estrella de la nova evangelització»” (NMI, 58) “Que Jesús ressuscitat, el qual ens acompanya en el nostre camí, deixant-se reconèixer com als deixebles d’Emaús «en partir el pa» (Lc 24, 30), ens trobi vigilants i preparats per reconèixer el seu rostre i còrrer cap als nostres germans, per portar-los el gran anunci: «¡Hem vist el Senyor!» (Jn 20, 25)” (NMI, 59). “Com Tomàs, l’Església es postra davant Crist ressuscitat en la plenitud del seu diví esplendor i exclama perennement: ¡« Senyor meu i Déu meu »! (Jn 20, 28)” (NMI, 21).

 

Un altre punt a on dona llum el Ressuscitat és el camí ecumènic que “es certament laboriós, potser llarg, peró ens anima l’esperança de estar guiats per la presència de Crist ressuscitat i per la força inesgotable de l’Esperit, capaç de sorpreses sempre noves” (NMI, 12). A l’Enc. ecològica Laudato si (LSi, 2015) explica que “el Nou Testament ens parla del Jesús (…) ressuscitat i gloriós, presente en tota la creació amb el seu senyoríu universal (…) les criatures d’aquest món ja no se’ns presenten com una realitat merament natural perquè el Resssucitat les envolta misteriosament i les orienta a un destí de plenitud. Les mateixes flors del camp i les aus que Ell va contemplar admirat amb els seus ulls humans, ara són plenes de la seva presència lluminosa” (LSi, 100). 

A Mulieris dignitatem (MD, 1988) explica el Papa polonès que “la dona demostra una sensibilitat especial, que troba confirmació particular també el dia de la resurrecció. Les dones són les primeres en arribar al sepulcre. Són les primeres que el troben buit. Són les primeres que senten: «No és aquí, ha ressuscitat com ho havia anunciat» (Mt 28, 6). Són igualment les primeres en ser cridades a anunciar aquesta veritat als apòstols (cf. Mt 28, 1-10; Lc 24, 8-11): «Vés-te’n on els meus germans i digel-los… Fou Maria Magdalena i va dir als deixebles que havia vist al Senyor» (Jn 20, 16-18). Per aixó ha sigut anomenada «l’apòstol dels apòstols». Jesús confiava a les dones les veritats divines igual que als homes (MD, 16). 

Francesc també a Desiderio desideravit (DD, 2022) dona un cop d’ull a un altre punt de la fe cristiana dient que “si el Ressuscitat fos per a nosaltres el record del record d’altres, tan autoritzats com els apòstols, si no se’ns donés també la posibilitat d’un vertader encontre amb Ell, seria com declarar conclosa la novetat del Verb fet carn (…) La fe cristiana, o és un encontre viu amb Ell, o no és” (DD, 10). 

També afirma a Evangelii gaudium (EvG, 2013) que la seva resurrecció “provoca per tot arreu gèrmens d‘aquest món nou i encara que se’ls talli, tornen a sortir perquè la resurrecció del Senyor ja ha penetrat la trama oculta d’aquesta Història” (EvG, 278).