DIUMENGE DE LA DIVINA MISERICÒRDIA, 2n DE PASQUA

 El misteri pasqual és el cim de la misericòrdia divina

Jesús ressuscitat va encarregar a Faustina Kowalska (†1938 amb 33 anys), polaca canonitzada en 2000, difondre la devoció a la Misericòrdia divina i Joan Pau II va decretar –com Crist va demanar a Faustina- dedicar a la Misericòrdia divina el 2º diumenge de Pasqua. La devoció avui dia és canónicament un «moviment» a l’Església amb més d’un milió de persones en tot el món. 

A l’Enc Dives in misericòrdia Joan Pau II comença dient que “Déu ric en misericòrdia (Ef 2, 4) és el que Jesucrist ens ha revelat com a Pare. Seguint els ensenyaments del Concili Vaticà II (…) m’impulsa a descobrir un cop més en el mateix Crist el rostre del Pare que és “misericordiós i Déu de tot consol” (2Cor 1, 3). 

El Concili Vaticà II, a Dei verbum (DV, 1965), ensenya que “els llibres de l’Antic Testament manifesten a tots el coneixement de Déu i de l’home i les maneres d’obrar de Déu just i misericordiós amb els homes segons la condició del gèner humà en els temps que van precedir a la salvació establerta per Crist” (DV, 15). 

A Lumen gentium (LG, 1964) recorda el Concili que “el designi de salvació abraça també a aquells que reconèixen al Creador, entre els quals hi ha en primer lloc els musulmans que confessant professar la fe d’Abraham adoren amb nosaltres a un sol Déu misericordiós que ha de jutjar als homes al darrer dia” (LG, 16). Ho repeteix a Nostra aetate (NAe, 1965) on diu que “l’Església mira també amb apreci als musulmans que adoren al únic Déu, vivent i subsistent, misericordiós i totpoderós, Creador del cel i de la Terra” (NAe, 3). 

Pere, el primer Papa diu que “Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, que en la seva gran misericòrdia ens ha fet néixer de nou” (1Pt, 1, 3). A la Salve es resa a la Mare de Déu dient-li “Reina i Mare de misericòrdia, torna a nosaltres aquests teus ulls misericordiosos”. Las referèncias del Papa Francesc a la misericòrdia són constants. La Jornada pontifícia mundial dels malalts, la XXX al 2022. era titulada "Sigueu missericordiosos, així com el vostre Pare és misericordiós"(Lc 6, 36). Ha afegit 3 noves advocacions a les lletanies lauretanes que va aprovar al 1587 Sixte V, i són: «Mare de la misericòrdia» (Mater misericordiae), «Mare de l’esperança» (Mater spei) i «Benestar pels migrants» (Solacium migrantium). 

El Papa polonès Wojtyla diu que “Jesús fa de la mateixa misericòrdia un dels temes principals de la seva predicació. Crist, en revelar l’amor-misericòrdia de Déu, exigia alhora als homes que es deixessin guiar en la seva vida per l’amor i la misericòrdia. Aquesta exigència forma part del nùcli mateix del missatge del Messies i constitueix l’essència de l’Evangeli (DM, 3). Als llindars del Nou Testament resona la misericòrdia divina (...) Maria, entrant a casa de Zacaries, proclama amb tota la seva ànima la grandesa del Senyor “per la seva misericòrdia”, de la que “de generació en generació” se’n fan particips els homes que viuen en el temor de Déu. Al néixer Joan «baptista», a la mateixa casa el seu pare Zacaries, beneint el Déu d’Israel, glorifica la misericòrdia que ha concedit “als nostres pares i s’ha recordat de la seva santa aliança”. En els ensenyaments del mateix Crist aquesta imatge es simplifica i alhora s’aprofundeix” (DM, 5). 

Continua dient que “el missatge mesiànic de Crist i la seva activitat entre els homes acaba a la creu i la resurrecció (…) El que “va passar fent el bé” i “curant tota mena d’infermetats i dolençes”, Ell mateix sembla merèixer ara la més gran misericòrdia i apel.lar-hi quan és arrestat, ultrajat, condemnat, flagel.lat, coronat d’espines, clavat a la creu i expira entre terribles turments. És llavors quan mereix de manera particular la misericòrdia dels homes i no la rep.

    (…) El misteri pasqual és el cim d’aquesta revelació i actuació de la misericòrdia divina capaç de justificar a l’home, de restablir la justícia en el sentit salvífic volgut per Déu” (DM, 7). 

I afegeix que “supliquem per intercessió d’Aquella que no para de proclamar “la misericòrdia de generació en generació” i també d’aquells en que s’han complert les paraules del sermó de la montanya: “Benaurats els misericordiosos perquè assoliran misericòrdia” (Mt 5, 7) (…) en continuar la gran comesa d’actuar el Concili Vaticà II, en què podem veure justament una nova fase de l’autorrealització de l’Església—a la mida de l’època que ens ha tocat viure—l’Església mateixa ha de guiar-se per la plena conciència que en aquesta obra no li és lícit, de cap manera, replegar-se sobre si mateixa (…) Per molt forta que pugui ser la resistència de la Història humana; per molt marcada que sigui l’heterogeneïtat de la civilització contemporànea; per molt gran que sigui la negació de Déu al món, més gran ha de ser la proximitat a aquest misteri que, amagat des dels segles en Déu, ha sigut després realment participat a l’home en el temps mitjançant Jesucrist“ (DM, 15). 

El Concili, al cap VIII de Lumen gentium, dedicat a la benaurada Verge Maria, Mare de Déu, en el misteri de Crist i de l’Església, afirma que “el Pare de les Misericòrdies va voler que precedís a l’Encarnació l’aceptació de part de la Mare predestinada (…) la Mare de Jesús, que va donar al món la vida mateixa que renova totes les coses i que va ser adornada per Déu amb dons dignes de tan gran ofici” (LG, 56).