LA TRINITAT DIVINA

Unitat i pluralitat

Aquesta festa se celebra anualment el diumenge següent a Pentecosta que és data mòbil doncs depèn de la de la Pasqua de Resurrecció. En canvi els ortodoxos avui celebren la solemnitat de «tots els sants» que els catòlics celebren el 1 de novembre. 

No falten aquells que diuen que aixó de la trinitat no té cap importància pràctica doncs que més fa que siguin 3, 4 ó 5. L’importància del misteri trinitari està reflectida a l’Eucaristia, de la qual viu l’Esglèsia, i que és –com diu el Concili- la font i el cim de la vida cristiana. Font ja que és d’on brolla el que és necessàri per la vida. La cimera és la meta darribada. Per aixó l’Eucaristia comença invocant la Trinitat, el Pare, el Fill i l’Esperit Sant, quan la salutació inicial i acaba amb l’invocació a la Trinitat a la benedicció final en què s’acomiada l’assemblea. 

Cal pensar que el més probable és que els homes i les dones que van viure abants de Crist, els de l’Antic Testament (AT), no coneguèssin aquesta veritat sobre l’essència trinitària de l’únic Déu vertader. Certs experts diuen que per Abraham va ser cosa evident quan a la seva tenda, feia vida nòmada, van arribar tres “homes” caminants que eren tres àngels (Gn 18, 1 ss).

Francesc va dir que “la Trinitat no és producte de raonaments humans, és el rostre amb el que Déu s’ha revelat a si mateix, no des de dalt de un tron sinó caminant amb la humanitat (Àngelus 2014). Pel Consell Mundial de les Esglésies, que té la seu central a Ginebra, és la pregunta clau que fa per reconèixer tot grup o comunitat que vol federar-se i col.laborar a la desixada unitat dels cristians. Si no creuen en la Trinitat, no els consideren cristians i se’ ls nega la petició. 

Al llarg dels segles de cristianisme no ha faltat qui directament s’ha referit a la Trinitat Beatíssima d’una manera o altre com Bàrbara, verge de Nicomedia, màrtir al 313, que se la representa amb un castell amb tres finestres doncs va ser tancada en ell pel seu pare abans de executar-la, i ella va obrir un tercer finestral com recordatori de la Stma. Trinitat. Se sap que Patrici, conegut monjo Patró d’Irlanda (+461 amb 76 anys), feia servir el full de trèvol per explicar la Stma. Trinitat. Bladulfo (+630) és un altre monjo, deixeble de sant Columbà, que per discutir al rei arrià Ariovaldo sobre la Stma. Trinitat el va voler matar a cops de bastó. Va sobreviure a aixó i anys després va morir tranquil.lament al monestir de Bobbio a l’Emilia-Romanya. 

A l’Edat Mitja es va inventar la teoria que els Mags d’Orient que van anar a Betlem serien tres en honor a la Stma. Trinitat. El papa Bonifaci VIII, vivint a Avignon, va ser qui va canviar la tiara posant tres pisos i així simbolitzés la Trinitat, a part del significat del seu poder temporal per sobre de reis i emperadors la corona dels quals només era d’un pis. Sergi de Radonez (+1392 amb 78 anys), el pare del monacat a Rússia, va construir l’església de la Stma. Trinidad, sent allà el que Francesc d’Assís és per Occident. Josafat (+1623 amb 43 anys) va ser bisbe a Lituània, sent monjo al monestir de la Stma. Trinitat dels “basilis” a Vilna.

El misteri trinitari és no tan sols útil sinó necessàri per la vida quotidiana de tot èsser humà que creu que som imatge i semblança de Déu U i Trino la qual cosa exigeix cultivar i defendre l’unitat en la pluralitat. Francesc ho ha recordat dient que “l’Esperit Sant és garant també de la veritable "unitat en la diferència" -no la diversitat no reconciliada o l’uniformitat sense més- que ha de viure l’Església (…) L’unitat vertadera, aquella segons Déu, que no és uniformitat sinó unitat en la diferència (…) no es consegueix buscant ni la diversitat sense unitat ni l’unitat sense diversitat (…) L’unitat en la diferència no és la de "bands i partits" ni la de "plantejaments excloents" o "particularismes". Els seus defensors no són els "guardians inflexibles del passat" ni els "avantguardistes del futur”. Ja a Evangelii gaudium (EvG) escriu que “només Ell pot suscitar la diversitat, la pluralitat, la multiplicitat i, al mateix temps, realitzar l’unitat. En canvi quan (…) ens tanquem en els nostres particularismes, en els nostres exclusivismes, provoquem la divisió i, per altre part, quan som nosaltres els qui volem construir l’unitat amb els nostres plans humans, acabem per imposar l’uniformitat, l’homologació (EvG, 131).

Joan Pau II, entre altres milers de referències seves, afirma actituts cristianes correctes dient magisteri seu “en el marc d’una societat pluralista” i “en la situació d’un marcat pluralisme cultural i religiós, tal com es va presentant en la societat del nou mil.lenni”. 

La Història de la salvació narra precisament aquest llarg i variat diàleg que neix de Déu i teixeix amb l’home una conversa admirable i múltiple. És en la conversa de Crist entre els homes on Déu dona a entendre alguna cosa de Si mateix, el misteri de la seva vida, unicíssima en la essència, trinitaria en les Persones, on diu en definitiva com vol ser conegut.

A l’Enc “verde”, al capítul 6è sobre l’educació i l’espiritualitat ecològica, li dedica l’ap VII, titulat “La Trinitat i la relació entre les criatures” (nn 238-240) i afirma que “en el si de l’Univers podem trobar un sensa fi de constants relacions que s’entrellatcen secretament (…) Tot està connectat i aixó ens invita a madurar una espiritualitat de la solidaritat global que brolla del misteri de la Trinitat” ja que la Trinitat és una realitat relacional de cadascuna de les tres Persones divines doncs el Pare ho és del Fill però no de l’Esperit Sant que no és germà o cosí seu.

 

Francesc acaba Fratelli tutti amb una Oració cristiana ecumènica que resa: Déu nostre, Trinitat d’amor, des de la força comunitària de la teva intimitat divina vessa en nosaltres el ríu de l’amor fratern. Dònans aquest amor que es reflectia en els gestos de Jesús (…) Concedeix als cristians que visquem l’Evangeli i podem reconèixer a Crist en cada èsser humà, per veure’l crucificat en les angoixes dels abandonats i oblidats d’aquest món i ressuscitat en cada germà que s’aixeca.