REBEU L’ESPERIT SANT

L’Eglesia no és una gàbia per l’Esperit Sant

La Pentecosta es als 50 dies de la Pasqua quan els jueus celebraven la festa de les set setmanes, festa en un principi agrícola però es va convertir després en record de l’Aliança al Sinaí. Als 50 dies de la resurrecció de Jesús, va venir (com si fos un altre Nadal) l’Esperit Sant sobre l’Església, sobre tots i cadascun dels deixebles del Senyor que ho esperaven al Cenacle amb Maria, la mare de Jesús, els seus cosins i els deixeples allà presents. El mateix Esperit també actuava fora de l’Església, en les gents que es van remolinar davant el Cenacle per poder escoltar a Pere. 

Al principi els cristians potser no celebraven aquesta festa doncs les primeres alusions a la celebració es troben en escrits de Ireneu, Tertulià i Orígens, a finals del segle II. Ja al segle IV hi ha testimonis de que a les grans esglesies de Constantinoble, Roma i Milà, així com a la Península Ibèrica, es festejava l’últim dia de la cinquantena pasqual.

Aquest dia de Pentecosta se celebra l’anual pelegrinatge al santuari marià rumanès de Sumuleu Ciuc, a l’est de Transilvània, on acudeixen catòlicos rumanesos i hongaresos i on va estar Francesc de visita pastoral (1-VI-2019) i li va regalar una rosa d’or. El dilluns després de Pentecosta, Francesc ha establer el 2018 decretar memoria obligatòria a la advocació «Maria, mare de l’Església» perquè “Maria, des de l’espera de l’Esperit a la Pentecosta (cf. Hch 1, 14) no ha deixat mai d’atendra maternalment l’Església, pelegrina en el temps”. 

Al hemisferi sud, voltant la Pentecosta, es celebra l’Octavari d’oració per la unitat dels cristians des de la proposta en 1908 del reverend Paul Watson i Lleó XIII va animar a viure’l. 

Quan Jesús ressuscitat es va aparèixer enmig dels seus, tancats al Cenacle per por als jueus, els va mostrar les mans i el costat, va “bufar sobre ells i els va dir: «Rebeu l’Esperit Sant (Jn 20, 19-23). Amb anterioritat els havia dit que “l’Esperit Sant, que el Pare enviarà en nom meu, us ho ensenyarà tot i us recordarà tot el que us he dit (Jn 14, 26). Joan Pau II entenia que era enviat però “no només continuarà inspirant la predicació de l‘Evangeli sinò que també ajudarà a comprendre el just significat del contingut del missatge de Crist” (Dominum et vivificantem, 4) i va afirmar del Concili que “el seu ric magisteri conté pròpiament tot el que l’Esperit diu a les Esglèsies” (DV, 26). 

En acabar els Ejercicis quaresmals al 2018, el Papa Bergoglio va agraïr al predicador que hagués dit que l’Eglesia no és una gàbia per l’Esperit Sant. També diu Francesc per escrit que “la catolicitat (…) ferment d’unitat en la diversitat i de comunió en la llibertat, exigeix per si mateixa i propicia «aquesta polaritat tensional entre alló particular i alló universal, entre l’ùnic i lo múltiple, entre alló simple i alló complex. Aniquilar aquesta tensió va contra la vida de l’Esperit” (Veritatis gaudium, 4). 

Francesc dona consells pastorals per tenir present la devoció a l’Esperit Sant ja que no és un complement o una alternativa i diu que “des dels inicis, l’Església ha comprés, il.luminada per l’Esperit Sant, que alló visible de Jesús, alló que es podia veure amb els ulls i tocar amb les mans, les seves paraules i els seus gestos (…) ha pasat a la celebració dels sagraments” (Desiderio desideravit, 9). Afegeix que “entre els gestos rituals que pertanyen a tota la assamblea, el silenci ocupa un lloc d’absoluta importancia (…) es el símbol de la presència i l’acció de l’Esperit Sant que anima tota l’acció celebrativa” (DD, 52). 

En un altre moment diu que “deixem que l’Esperit Sant ens faci contemplar la Història en la clau de Jesús ressuscitat. D’aquesta manera l’Església, en comptes d’estancar-se, podrà continuar endavant acogint les sorpreses del Senyor” (Gaudete et exultate, 139). Ha recordat que “una mirada de fe sobre la realitat no pot deixar de reconèixer alló que sembra l’Esperit Sant (…) Allí cal reconèixer molt més que unes «llevors del Verb»” (Evangelii gaudium, 68). 

A l’homilia de 2022 va dir que “l’ Esperit ens invita a no perdre mai la confiança. L’Esperit és concret, no és idealista i volt que ens concentrem a l’aquí i ara, perquè el lloc on estem i el temps en que vivim són els llocs de la gràcia. L’esperit del mal ens distreu de l’aquí i de l’ara, porta el nostre cap a una altre lloc”.

“L’amargor, el pesimisme i els pensaments tristos que s’agiten dins de nosaltres, vènen del mal –va afirmar el Papa- mai vènen de l’Esperit Sant”. L’Esperit Sant (…) ens recorda (…) ets fill, ets filla de Déu, ets una criatura única, elegida, preciosa, sempre estimada; encara que hagis perdut la confiança en tu mateix, Déu confia en tu”. A més va dir que l’Esperit "ens fa veure tot d’una manera nova, segons la mirada de Jesús. "En el gran viatge de la vida, Ell ens ensenya per on començar, quins camins pendre i com caminar". 

“Amb l’Esperit Sant, enmig del poble sempre hi ha Maria (…) i així va fer possible l’explosió missionera que es va produir a la Pentecosta. Ella és la Mare de l’Església evangelitzadora i sense Ella no terminem de comprendre l’esperit de la nova evangelització” (Evangelii gaudium, 284).