QUE US ESTIMEU ELS UNS ALS ALTRES

La missió no és un negoci ni tampoc un espectacle

A la 2a Lectura d’avui, diumenge 6è de Pasqua, cicle B, se sent el consell de Joan als deixebles de Jesús: “estimats meus, hem d’estimar-nos els uns als altres” (1Jn 4, 7-10) perquè és el que ensenya Jesús doncs va dir que “El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat (…) aixó us mano, que us estimeu els uns als altres” (Jn 15, 9 - 17). Està clar l’importància i prioritat de la caritat, base de tota acció correcta. Benet XVI a l’Enc. “Caritas in veritate” (CinV, 2009) recorda que “la caritat no és una afegida posterior, gairabé com un apèndix” (CinV, 30). 

Ja Pau VI a Ecclesiam suam (EcS, 1964) havia escrit que “Si veritablement l’Església (…) té conciència del que el Senyor vol (…) no n’hi ha prou amb una actitud fidelment conservadora (…) ni la custòdia ni la defensa omplen tot el deure de l’Església respecte als dons que poseeix (…) Aneu, doncs, ensenyeu a totes les gents és el suprem manament de Crist als seus apòstols” (EcS, 33.39). i se suposa que s’ensenya a estimara tothom. Es tracta doncs d’estimar a tots, tan els de dins com els de fora i ho corrobora la 1ª Lectura d’avui que conta que l’Esperit Sant va baixar a casa del pagà Corneli i van quedar atònits i els sentiren parlar misteriosos llenguatges (cf Act 10, 25-48). 

Estimem-nos els uns als altres és el manament que ens dòna Crist (cfr Jn 15, 17). Pau VI a l’Enc. Populorum progressio (PP, 1967) ho concretava recordant que “fidel a l’ensenyament i a l’exemple del seu diví Fundador, que com senyal de la seva missió (…) l’Església mai ha deixat de promoure l’elevació humana dels pobles, als que portava la fe en Jesucrist” (PP, 12). Joan XXIII, a Mater et Magistra (MM, 1961) ja explica que “Crist (…) al contemplar la multitud famolenca, va exclamar commogut: «Sento compassió d’aquesta gentada» (Mc 8, 2), demostrant que es preocupava també de les necessitats materials dels pobles (…) Res doncs té d’extrany que l’Església catòlica, seguint l’exemple i cumplint el manament de Crist, hagi mantingut constantment en alt la torxa de la caritat durant dos mil.lennis” (MM, 4.6).

A Pacem in terris (PT, 1963) escriu el Papa Roncali que “exhortem de nou als nostres fills a participar activament a la vida pública i col.laborar en el progrés del bé comú de tot el gènere humà i de la seva pròpia nació. Il.luminats per la llum de la fe cristiana i guiats per la caritat, han de procurar amb no menor esforç que les institucions de caràcter econòmic, social, cultural o polític, lluny de crear obstacles als homes, els prestin ajuda positiva pel seu personal perfeccionament, així a l’ordre natural com al sobrenatural” (PT, 146).

 

Per la seva part Francesc a l’Exh. Evangelii gaudium (EvG, 2013) diu que “és sa recordar-se’n dels primers cristians i de tants germans al llarg de la Història que van estar carregats d’alegria, plens de coratge, incansables a l’anunci i capaços d’una gran resistència activa. N’hi ha que es consolen dient que avui és més difícil” (EvG, 263). Afegeix que “a vegades ens sembla que la nostra tasca no ha aconseguit cap resultat, però la missió no és un negoci ni un projecte empresarial, no és tampoc una organització humanitària, no és un espectacle per comptar quanta gent va assistir gràcies a la nostra propaganda” (EvG, 279). 

A Fratelli tutti (FT, 2020) diu que “reconèixer a cada èsser humà com un germà o una germana i buscar una amistat social que integri a tothom no són meres utopies. Exigeixen la decisió i la capacitat per trobar els camins eficaços que els fagin realment possibles” (FT 180). 

“Siguem ànimes contemplatives (…) posant de continu el nostre cor en Jesucrist (…) arribant a Ell per la nostra Mare santa Maria, aprofitant maig, el mes de Maria. Diu Francesc que “n’hi ha un estil marià a l’activitat evangeliztadora de l’Església. (…) Amb Maria avancem confiats i li diguem: aconsegueix-nos ara un nou ardor de ressuscitats per portar a tothom l’Evangeli de la vida (…) Dònans la santa audàcia de buscar nous camins perquè (…) l’alegria de l’Evangeli arribi fins els confins de la Terra i cap perifèria es privi de la seva llum” (EvG, 288).