DONEU DE MENJAR A LA GENT

Necesiteu que us ensenyin de nou 

alguns dels primers rudiments de la Paraula de Déu.

En aquest diumenge XVII del TO, cicle B, el pasatge de l’Evangeli proclamat conta que prop de la Pasqua, a l’altra part del llac Tiberíades, on hi havia molta herba, Jesús li diu a Felip que donés de menjar a la gent; eren uns 5.000 (cf Jn 6, 1-15), lo mateix que Eliseu va dir a l’home de Bal-Salisá i que se sent a la 1a lectura de la Paraula de Déu. L’home de Bal-Salisá reparteix els 20 pans d’ordi perquè Elies li diu: ¡dona-ho a la gent perquè mengi! La gent va menjar i va sobrar” (2Reg 4, 42-44). Però Jesucrist no ha vingut a montar una multinacional del forn i no dona peu a creure que alló sobrenatural i espiritual anul.la el natural i material. 

És de sentit comú adonar-se que s’ha de estar ben menjats per poder viure millor les virtuts i poder fer el que recomana Pau de mantenir l’unitat de l’Esperit amb el vincle de la pau (Ef 4, 1-6). Lo correcte no és imposar l’uniformitat per entendre malament què és l’unitat. 

Faciitar el poder viure millor les virtuts inclou rebre formació, estudiar, coneixer què i com s’han de fer les coses. Jesús volt que fiquem el cap en la fe i que tinguem iniciativa, per aixó li diu a Felip ¿on comprarem pans perquè menjin aquests? L’home es animal racional per tant Déu vol que fiquem el cap, vol que pensem, que busquem solucions. Joan Pau II explica que “la fe és una resposta particular de l’home a la Paraula de Déu (…) Aquesta resposta té, sens dubte, un caràcter cognoscitiu, dona a l’home la possibilitat d’acollir aquest coneixement que Déu "comparteix" amb ell” (Aud Gral 10-IV-1985). A l’Enc Dominum et vivificantem (DV, 1986) explica que l’afirmació de Jesús de que “l’Esperit Sant (…) us ho ensenyarà tot i us recordarà tot alló que jo he dit” inclou adornar-se que també ajudarà a comprendre millor el just significat del contingut del missatge de Crist (…) enmig de les condicions i circunstàncies mudables. (DV, 4). 

A Veritatis gaudium (VG, 2017) Francesc recorda que “el desig vehement deixa inquiet el cor de l’home fins que trobi, habiti i comparteixi amb tothom la Llum de Déu (…) El Poble de Déu pelegrina (…) acompanyat amb sinceritat i solidaritat dels homes i dones de tots els pobles i de totes les cultures, per il.luminar amb la llum de l’Evangeli el camí de la humanitat cap a la nova civilització de l’amor” (VG, 1). Afegeix que es tracta de “buscar superar aquest divorci entre Teologia i Pastoral, entre fe i vida,” que “ha sigut precisament un de les principals aportacions del Concili Vaticà II” (VG, 2). 

Benet XVI a Deus caritas est (DCE, 2005) escriu que “l’amor de Déu per nosaltres és una qüestió fonamental per la vida i planteja preguntes decisives sobre qui és Déu i qui som nosaltres (…) no podem fer cas omís del significat que té aquest vocable a les diverses cultures i al llenguatge actual” (DCE, 2). 

Afegeix que “la fe permet a la raó exercir de la millor manera la seva comesa i veure més clarament alló que li és pròpi (…) no pretén otorgar a l’Església un poder sobre l’Estat. Tampoc vol imposar als que no comparteixen la fe les seves pròpies perspectives i maneres de comportament” (DCE, 28). 

Joan Pau II diu que “durant el seu ministeri, Jesús (…) va consagrar mol temps a predicar a les multituts però va reservar més temps a formar als seus deixebles” (Aud Gral 6-III-1985). A Fides et ratio (FR, 1998) recorda que “els coneixements fonamentals deriven de l’esglai suscitat per la contemplació de la creació. Sense l’esglai l’home cauria en la repetitivitat” (FR, 4). 

Francesc recorda que “la catolicitat és ferment d’unitat en la diversitat i de comunió en la llibertat (…) propicia «aquesta polaritat tensional entre alló particular i alló universal, entre alló un i alló múltiple, entre alló simple i alló complex. Aniquilar aquesta tensió va contra la vida de l’Esperit” (VG, 4). I Benet XVI escriu que “sovint, al debat filosòfic i teològic, aquestes distincions s’han radicalitzat fins al punt de contraposar-se entre si” (DCE, 7). 

Joan Pau II a Fides et ratio escriu que “la Filosofia moderna té el gran mérit d’haver concentrat la seva atenció en l’home” i més endavant afegeix que “cal no oblidar que la Revelació està plena de misteri i (…) nosaltres tenim però un aspecte fragmentari pel límit del nostre enteniment” (FR, 5). 

Fer Teología, ficar el cap i el cor per intentar compendre cada vegada millor la fe no és troquelar ni fer clonació per aixó Joan Pau II deixa dit que “la catequesi no pot limitar-se a ensenyar un mínim de veritats apreses i repetides mnemotècnicament” (Aud Gral, 6-III-1985). 

Pere, el primer Papa, diu que “per aquesta raó heu de posar de la vostra part tot afany en afegir a la vostra fe la virtut, a la virtut el coneixement” (2Pt 1, 5). I la carta als cristians hebreus exposa que “vosaltres que pels anys hauriau de ser mestres, necessiteu que us ensenyin de nou alguns dels primers rudiments de la Paraula de Déu (…) avancem cap al més perfecte” (Hb 5, 12 - 6, 2). 

A Fides et ratio el Papa Wojtyla explica que “l’Església no proposa una Filosofia pròpia ni canonitza una Filosofia particular (…) No és tasca ni competència del Magisteri intervindre per satisfer les llacunes d’un raonament filosòfic incomplet” (FR, 49). A més diu que “en diferents contextos culturals i en diverses èpoques s’han aconseguit resultats que històricament han provocat la temptació d’identificar una sola corrent amb tot el pensament filosòfic” (FR, 4). 

Com feia Joan Pau II, també resem “que el Tron de la Saviesa sigui port segur per als qui fan de la seva vida la recerca de la Saviesa (…) Aquella que engendrant la Verditat i conservant-la al seu cor l’ha compartida amb tota la humanitat per sempre”.