VA COMENÇAR ENVIAR-LOS

Complementar-se i servir-se mútuament

En aquest diumenge XV del TO, cicle B, la Paraula de Déu a la 1a lectura diu que “va respondre Amós i diguè a Amasíes: «Jo no soc profeta ni fill de profeta, jo soc vaquer i picador de sicòmors però Javeh (…) em va dir: "Vés i profetitza el meu poble Israel" (Amós 7, 12-15). Javeh va enviar Amós com també ho fa amb cada batejat, com va fer Jesús amb els seus des del principi i així se sent en el passatge de l’Evangeli proclamat avui que narra que “va cridar als dotze i va començar enviar-los de dos en dos” (Mc 6, 7-13). 

Als enviats per Jesús els va ensenyar que potser no els rebrien doncs bé sap el Senyor de les dificultats però no es tracta d’impedir-les. Els enviats saben que són enviats a servir als altres no per servir-se d’ells o inclòs de Déu com va passar, segueix passant i així malauradament se seguirà fent, tal com ensenya la Història universal en qualsevol continent, en qualsevol civilització, en qualsevol època. 

Davant la realitat de les dificultats existents, Benet XVI a Spe salvi (SS, 2007) recorda que “òbviament el cristià que resa no pretén canviar els plans de Déu o corregir alló que Déu ha previst (…) Sovint no se’ns dòna a conèixer el motiu pel qual Déu frena el seu braç en comptes d’intervenir-hi. Per altra part, Ell tampoc ens impedeix cridar com Jesús a la creu: «Déu meu, Déu meu, ¿per què m’has abandonat?» (Mt 27, 46) (…) La nostra protesta no vol desafiar Déu, ni insinuar en Éll algun error, debilitat o indiferència. Pel creient no és possible pensar que Éll sigui impotent o bé que «potser estigui adormit» (1Reg 18, 27)” (SS, 37). 

A Lumen Fidei (LF, 2013) Francesc escriu la paraula «servir» 8 vegades: ¿Pot la fe cristiana oferir un servei al bé común indicant la manera justa d’entendre la veritat? (n 26). La Teologia estigui al servei de la fe dels cristians (n 36). Com servei a la unitat de la fe i a la seva transmissió íntegra, el Senyor ha donat a l’Església el do de la succesió apostòlica (n 49). La llum de la fe es posa al servei concret de la justícia, del dret i de la pau (n 51). La fe ens ensenya a identificar formes de govern justes, reconeixent que l’autoritat vé de Déu per estar al servei del bé comú (n 55). 

Ja ho ensenyava Joan Pau II que va escriure que “és necessari a més que s’estimin i aprofundeixin els signes d’esperança presents en aquest darrer final de sigle, malgrat les ombres que sovint les amaguen als nostres ulls: al camp civil, els progresos realitzats per la Ciència, la Técnica i sobretot per la Medicina al servei de la vida humana, un sentit més viu de responsabilitat en relació a l’ambient, els esforços per restablir la pau i la justícia allà on hagin estat violades, la voluntat de reconciliació i de solidaritat entre els diversos pobles” (TMA, 46).

A Veritatis splendor (VS, 1993) el Papa Wojtyla explica que el Magisteri realitza un servei a la conciència perquè manifesta les veritats que ja s’haurien de poseir (cf VS, 64). En la Enc. Redemptor hominis (RH, 1979) ja havia escrit que “l’amor intrèpit a l’Església heretat de Pau VI ha il.luminat i enfortit la conciència de la seva missió i del seu servei universal doncs l’ha ajudat a superar les temptacions recents i s’ha demostrat de vegades més fort que les diverses orientacions crítiques que atacaven ‘ab intra’, des de dins, a l’Església, a les seves institucions i estructures, als homes de l’Església i a la seva activitat” (RH, 4). 

Francesc explica que servir no és crear murs que aillïn sinó ponts que facilitin l’encontre, el diàleg entre tots els homes i també ho té escrit en una Carta a la reunió del G8 a la que diu que “tota activitat política i econòmica (individual o col.lectiva) ha d’estar al servei de l’home”. 

Els enviats són tots els batejats que en la seva immensa majoria són laics, homes i dones normals i corrents i com aixó és una de les afirmacions del Concili, Joan Pau II ho recorda dient que “la participació dels laics en la expansió de la fe apareix clarament des dels primers temps del cristianisme, per obra dels fidels i les famílies. Aixó ho recorda ja Pius XII i el Concili Vaticà II ha confirmat aquesta tradició” (RMi, 71). 

L’Església demana que els fidels laics estiguin presents, amb l’insígnia de la valentia i de la creativitat intel.lectual. A Christifideles laici (ChL, 1988) Joan Pau II diu que «cal evangelitzar no decorativament, a manera d’un vernís superficial, sinó a manera vital, en profunditat i fins les arrels» (Pau VI, Evangelii nuntianti, 20) (ChL, 44). I afegeix que “han de ser sobretot els laics, en virtud de la seva pròpia vocació, els qui es facin presents en aquestes tasques” (NMI, 52). 

Francesc insisteix en la sana laïcitat que s’ha de viure a l’Església i recorda que “la vocació d’un empresari és una noble tasca (…) li permet servir veritablement al bé comú, amb el seu esforç per multiplicar i tornar més accesibles per a tots els béns d’aquest món” (EvG, 203). A l’Encíclica ecològica Laudato si (LSi, 2015) ensenya el servei d’uns per els altres no és un invent ocasional sinó la realitat que s’observa al cosmos, on hi ha la mà de Déu i citant el Catecisme de l’Església (CEC, 340) afegeix que «l’interdependència de les criatures és volguda per Déu. El sol i la lluna, el cedre i la floreta, l’àliga i el pardal, les innombrables diversitats i desigualtats signifiquen que cap criatura no és suficient a sí mateixa, que no existeixen sinó en dependència unes de les altres, per complementar-se i servir-se mútuament» (LSi 86). 

A Amoris laetitia (AL, 2016) afirma que “per poder (…) servir als altres de cor, és indispensable sanar l’orgull i cultivar la humilitat” (AL, 98).

El clericalisme, actual càncer a l’Església, com li anomena el Papa Bergoglio, entén defectuosament les paraules de Crist, no he vingut a ser servit sinó a servir (Mt 20, 28) que el sentit de l’autoritat jeràrquica ha de ser entesa com un “ministeri eclesial”, una funció de servei i no un poder temporal encara que eclesial o una tasca de la qual els laics són considerats com a màxim membres de segona categoria, servents dels clergues. El Vaticà II ha posat les bases teòriques per recuperar en aquest aspecte la puresa i la frescor de l’Evangeli. 

Repetint l’oració de Francesc es pot dir: Verge i Mare Maria (…) Estrella de la nova evangelització, ajúda’ns a resplendir al testimoni (…) del servei (…) perquè l’alegria de l’Evangeli arribi fins als confins de la Terra” (LSi 288).