ELS JUEUS ES DEIEN COM S'HO POT FER

El cristià és un que busca

 

A la Paraula de Déu d’aquest diumenge XX (cicle B) del TO es llegeix a la 1ª lectura un passatge de Proverbis amb l’aparença gastronòmica d’aquests últims diumenges doncs diu: “Veniu i menjeu del meu pa, bebeu del vi que he barrejat; deixeu-vos d’ignoràncies i viureu, i dirigiu-vos pels camins de l’intel.ligència” (Prov 9, 1-6). A la 2ª Pau demana als efesis: “mireu amb cura com viviu; no sigui com a necis sinó com a savis (…) no us torneu insensats sinó enteneu quina és la voluntat del Senyor. I no us embriagueu amb vi que porta a la luxúria, abans al contrari ompliu-vos de l’Esperit” (Ef 5, 15-20).

L’evangeli d’avui, com als derrers diumenges, segueix amb les paraules de Jesús, pa de vida, i la reacció dels oients. “Jo soc el pa viu (…) els jueus es posaren a discutir. Es deien com s’ho pot fer aquest per donar-nos la seva carn per menjar (Jn 6, 51-58). Discutien perquè raonaven alló sentit i volien trobar la veritat de tal afirmació. 

En altre moment Jesús diu als jueus que havien cregut en ell: Si vosaltres romaneu en la meva paraula (…) coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures (Jn 8, 31). La Teología explica que “tota persona (…) té el deure de buscar la veritat i adherir-s’hi ordenant la pròpia vida segons les exigències de la veritat” (Compendi, 521). Però l’escèptic es riu del que és veritat, com va fer Pilat davant Jesús flagel.lat. 

No sempre es diu tota la veritat i la veritat a mitges és la més gran de les mentides. No es diu tota bé perquè no és coneguda o perquè algun l’havie amagat però “la veritat que Déu ha comunicat a l’home és sobre si mateix com omnipotència que és amor. Alhora ha revelat a l’home que, com «imatge i semblança» del seu creador, és cridat a participar de la veritat i de l’amor (…) però l’home, sota l’influència del «pare de la mentida» s’ha separat d’aquesta participació” (DV, 37).

Benet XVI a Castellgandolfo, un 28 d’agost, sant Agustí, explica que “la fe no és simplement una adhesió a un complex llistat de dogmes (…) el cristià és un que busca i que troba”. Aixó és el mateix que diu Francesc al seu estil, “Església en sortida” i no tenir por a les novetats que demana l’Esperit Sant que és qui porta a la veritat plena. Ens va donar a conèixer el misteri (Rom 1, 9) diu Pau però Déu segueix desvetllant la veritat total al ritme humà del raonament i espera que alló revelat es procuri entendre fins on pugui la intel.ligència de l’home. Per aixó Joan Pau II a Fides et ratio (FR, 1998) recorda que “la fe és assentiment (…) de tot alló revelat perquè Déu mateix és el seu garant. Aquesta veritat oferta a l’home impulsa a la raó a obrir-se i a acollir-ne el sentit profund. El coneixement de la fe no anul.la el misteri; només ho fa més evident i ho manifesta (…) La fe aguditza la mirada interior obrint la ment. No hi ha doncs cap motiu de competitivitat entre la raó i la fe” (FR, 13.16).

El cristià ha de fer com Johannes Kepler (+1630 amb 59 anys), gran astrònom, pastor luterà, que diu que “¡el meu Senyor i el meu Creador! La magnificència de les teves obres voldria jo anunciar-la als homes en la mesura que la meva limitada intel.ligència la pot comprendre”. És clar que la Fe és tan difícil d’entendre la del tot com la Ciència però si no es pensa i es fica la cap i el cor es cau en el fideisme i/o en el fonamentalisme que incapaciten veure, sentir, dialogar. 

Pau al Areòpag

Benet XVI glosant Saule (Aud Gral, 2 jul 2008) diu que és una “figura excelsa, gairebé inimitable però de totes maneres estimulant, se’ns presenta com un exemple (…) de gran obertura a la humanitat i a les seves cultures (…) que ens esforcem per comprendre alló que ens pot dir també a nosaltres, cristians d’avui. Joan Pau II ho explicava per l’actitud de Pau al Areòpag afirmant que “l’apòstol considera més oportú relacionar la seva argumentació amb el pensament dels filòsofs que des de sempre havien oposat als mites i als cultes histèrics, conceptes més respetuosos amb la trascendència divina. Un dels esforços més grans realitzats pels filòsofs va ser purificar de formes mitològiques la concepció que els homes tenien de Déu” (FR, 36). “L’home té molts mitjans per progressar en el coneixement de la veritat (…) les respostes que s’han donat s’emmarquen en un horitzó que posa en evidència la complementarietat de les diferents cultures” (FR, 3). 

Francesc exposa un detall imprescindible per arribar al coneixement de la veritat recordant que “els creients ens sentim prop també dels qui (…) busquen sincerament la veritat, la bondat i la bellesa que per a nosaltres tenen la seva màxima expressió i la seva font en Déu” (EvG, 257). Joan Pau II explica amb claredat el que signifiquen les paraules de Jesús al dir que “l’Esperit Sant que el Pare enviarà en el meu nom us ho ensenyarà tot (…) us guiarà fins la veritat completa” (...) ajudarà a comprendre millor el just significat del contingut del missatge de Crist, assegurant la seva continuïtat i identitat de comprensió enmig de les condicions i circunstàncies mudables. 

El Papa Bergoglio explica (AudGral, agost 2021) que “no tinguem por de ser sincers, de dir la veritat, d’escoltar la veritat, de conformar-nos amb la veritat (…) La hipocresia té por de la veritat (…) fingir et porta a aixó: a les veritats a mitges. I les mitges veritats són una farsa perquè la veritat és veritat o no és veritat. Però les mitges veritats són aquesta forma d’actuar no veritable. També afirma: “¡cura amb les idees preconcebudes i la presumpció! Tenen els seus esquemes rígids i no hi ha lloc als cors” (Àngelus 11-VIII-2024). En altre moment ensenya que “la centralitat del kerigma demana (…) que expressi l’amor salvífic de Déu previ a l’obligació moral i religiosa que no impongui la veritat i que apel.li a la llibertat” (EvG, 165).

Francesc deixa escrit que “la veritable saviesa, producto de la reflexió, del diàleg i de l’encontre generós entre les persones, no s’aconsegueix amb una mera acumulació de dades que acaba saturant i obnubilant, en una mena de contaminació mental” (LSi, 47).

Es interesant el consell que dona Pau i es llegit a la 2ª lectura d’avui: “Viviu com a savis, no insensats” (Eph 5, 15-20).