OMPLIU LA TERRA I SOMETEU-LA

La degradació ambiental té a veure 

amb la degradació humana i social

El passatge evangelic d’avui, diumenge XXII del TO, cicle B, proclama que Jesús denuncia als hipòcrites fariseus i als altres del seu poble, el jueu, perquè abandonen els manaments de Déu (cf Mc 7, 1-23). A la 2ª lectura, de la carta de sant Jaume es llegeix el paràgraf on demana “accepteu dòcilment la Paraula que ha sigut plantada en vosatres (…) no us limiteu a escoltar-la (…) porteu-la a la pràctica” (Jm 1, 17-27). 

Déu ha encomenat a l’home cuidar les seves obres creades ja que va posar sobre la Terra a Adam i Eva al paradís i “els va beneir i els va dir: «Sigeu fecunds i multipliqueu-vos i ompliu la Terra i someteu-la; maneu en els peixos del mar i en les aus del cel i en tot animal que serpeja sobre la Terra»” (Gen 1, 28). El paradís, com explica Joan Pau II, no és un lloc concret a l’Àsia o a Àfrica, sinó la situació en que va viure l’home a l’inici, amb perfecció humana pels dons divins preternaturals que Adam i Eva van perdre pel pecat anomenat original perquè va ser comés a l’origen de la humanitat. 

Joan Pau II a l.Exh. Christifidelis laici (ChL, 1988) escriu de la formació que “no es tracta només de saber el que Déu vol” (ChL, 58), i no deixa d’estar vigent alló proposat l’«Any de la Fe» per arreglar la fe adormida o torta, desenfocada i deixar-se il.luminar la ment i el cor per la Paraula del Senyor. Ja Benet XIV, entre 1740 i 1758, va voler discernir millor el que és del tresor intocable de la Fe d’alló que només és conjuntural i opinable i per tant mudable. Per aixó mateix Joan XXIII va convocar el 1963 el Concili anomenat Vaticá II. 

Per ser aquest diumenge dia 1 de setembre, es celebra la Jornada Mundial d’oració per la cura de la casa comuna, instituida el 2015 per Francesc i el Patriarca Ortodox de Constantinoble Bartomeu, que "oferirà (…) una valiosa oportunitat de renovar l’adhesió personal a la pròpia vocació de custodis de la Creació (…) la meravellosa obra que Ell ha confiat a la nostra cura". “El terra, l’aigua, les montanyes, tot és carícia de Déu” (LauSi 84). Aquesta Jornada inaugura el anomenat “temps de la Creació” que s’acaba cada any el 4 d’octubre, dia en que es commemora al poverello, Francesco d’Assís. 

Complir l’encàrrec diví de cuidar la Creación suposa també estar pendent de molts petits detalls diaris com els que proposa Francesc a l’Enc. ecològica Laudato si (LSi, 2015) on escriu que “s’adverteix un malbaratament d’aigua no només a països desenvolupats sinó també en aquells menys desenvolupats que tenen grans reserves” (LSi, 30) i recorda que “no és pròpi d’habitants d’aquest planeta viure cada cop més inundats de ciment, asfalt, vidri i metalls, privats del contacte físic amb la Natura” (LSi, 44). Segueix dient que “creix una sincera i dolorosa preocupació pel que està passant al nostre planeta (...) i que ja no podem amagar sota la catifa” (LSi, 19). La 2a lectura de la carta de Jaume recorda el seu consell d’“accepteu dòcilment la Paraula (…) Porteu-la a la pràctica i no us limiteu a escoltar-la” (Jm 1, 17-27). 

El Papa argentí a l’anomenada Encíclica ”verda” apunta que “aquestes situacions provoquen el gemec de la germana Terra (…) un clam que ens reclama un altre rumb” (LSi, 53). “Crida l’atenció la feble reacció política internacional” (LSi 54). “Els poders econòmics continuen justificant l’actual sistema mundial (…) tendin a ignorar (…) els efectes sobre la dignitat humana i el medi ambient” (LSi, 56). “Sant Joan Pau II es va ocupar d’aquest tema amb un interès cada cop major. A la seva primera encíclica, va advertir que l’èsser humà sembla «no percebre altres significats del seu ambient natural, sinó tan sols aquells que serveixen als fins d’un ús immediat i consum» (Redemptor hominis, 15). Succesivament va cridar a una conversió ecològica global peró al mateix temps va fer notar que es posa poc afany per «salvaguardar les condicions morals d’una autèntica Ecologia humana» (Centessimus annus, 38). La destrucció de l’ambient humà és cosa molt seriosa perquè Déu no només li ha encomenat el món al èsser humà, sinó que la seva pròpia vida és un do que ha de ser protegit de diverses formes de degradació” (LSi, 5). 

Segueix afirmant que “el meu predecessor Benet XVI va renovar l’invitació a «eliminar les causes estructurals de les disfuncions de l’Economia mundial i corregir els models de creixement que semblen incapaços de garantir el respecte del medi ambient» (Discurs al cos diplomàtic, 2007). “Va recordar que (…) la degradació de la Natura està estretament unida a la cultura que modela la convivència humana” (Caritas in veritate, 51). “El Papa Benet ens va proposar reconèixer que l’ambient natural ès ple de ferides produïdes pel nostre comportament irresponsable (…) Amb paternal preocupació ens va invitar a pendre conciència que la Creació es veu perjudicada (…) El malbaratament de la Creació comença on no reconeixem ja cap instància per damunt de nosaltres, sinó que només ens veiem a nosaltres mateixos (Discurs al clergat de Bolzano, 2008)” (LSi, 6). 

El Patriarca “Bartomeu va cridar l’atenció sobre les arrels ètiques i espirituals dels problemes ambientals que ens inviten a trobar solucions no tant sols a la tècnica sinó en un canvi de l’èsser humà perquè altrament afrontaríem només els símptomes. Ens va proposar passar del consum al sacrifici, de l’avidesa a la generositat, del malbaratament a la capacitat de compartir (Conferència al monestir d’Utsteim a Noruega, 2003). Els cristians, a més, estem cridats a acceptar el món com sagrament de comunió, com manera de compartir amb Déu i amb el proïsme en una escala global. És la nostra humil convicció que alló diví i alló humà es troben al més petit detall contingut als vestits sense costures de la Creació de Déu, fins l’últim gra de pols “(LSi, 9). 

“L’ambient humà i l’ambient natural es degraden junts i no podrem fer front adequadament la degradació ambiental si no parem atenció a causes que tenen a veure amb la degradació humana i social” (LSi, 48). “Aquestes situacions provoquen el gemec de la germana Terra que s’uneix al gemec dels abandonats del món amb un clam que ens reclama un altre rumb. Mai hem maltractat i ferit la nostra casa comuna com als últims dos segles. Però estem cridats a ser els instruments del Pare Déu perquè el nostre planeta sigui alló que Ell va somiar en crear-ho i respongui al seu projecte de pau, bellesa i plenitut” (LSi, 53). 

“Maria, la mare que va cuidar Jesús, ara cuida amb afecte i dolor matern aquest món ferit. Així com va plorar amb el cor traspassat la mort de Jesús, ara es compadeix dels patiments dels pobres crucificats i de les criatures d’aquest món arrasades pel poder humà (…) compren ara el sentit de totes les coses. Per aixó li podem demanar que ens ajudi a mirar aquest món amb ulls més savis” (LSi, 241).