98 JORNADA MUNDIAL DEL DOMUND

Tot cristià, en virtut del Baptisme, es deixeble-missioner

Avui penúltim diumenge d’octubre és la 98a Jornada Mundial del Domund que Paulina Jaricot (†1862 amb 63 anys), beata en 2022, va posar els fonaments quan se li va ocòrrer fer una col.lecta per ajudar les missions i el papa Gregori XVI va beneïr l’iniciativa. El cura d’Ars li va profetitzar gran èxit a l`empresa peró no sense molts sacrificis. 

Paulina Jaricot

El Missatge de Francesc aquest 2024 té com a títol les paraules de Jesús de “aneu i inviteu a tothom al banquet” (cf Mt 22, 9) i demana que reflexionant “en el context de la paràbola i de la vida de Jesús, podem destacar alguns aspectes importants de la evangelització, els quals són particularment actuals per a tots nosaltres, deixebles-missioners de Crist, en aquesta fase final de l’itinerari sinodal que, d’acord amb el lema «Comunió, participació, missió», haurà de rellançar a l’Església cap el seu compromís prioritari, és a dir, l’anunci de l’Evangeli al món contemporani”. 

El DOMUND fa recordar que la realitat missionera no és monopoli dels anomenats «missioners» que se’n van lluny del món civilitzat a portar l’Evangeli. El Concili Vaticà II a Lumen gentium (LG) explica que “la responsabilitat de disseminar la fe incumbeix a tot deixeble de Crist” (LG, 17). Segueix dient que “existeix una autèntica igualtat entre tots en quant la dignitat i l’acció comú a tots els fidels” (LG, 32). “L’apostolat dels laics és participació en la mateixa missió salvífica de l’Església, apostolat al que tots són destinats pel Senyor mateix en virtut del baptisme (…) tot laic, en virtut dels dons que l’han sigut otorgats, es converteix en testimoni i alhora viu instrument de la missió de la mateixa Església” (LG, 33). “Crist, el gran Profeta (…) cumpleix la seva missió profètica (…) també per mitjà dels laics, a qui, consegüentment, són constituits en testimonis i els dota del sentit de la fe i de la gràcia de la Paraula (cf. Hch 2, 17-18; Ap 19, 10) perquè la virtut de l’Evangeli brilli en la vida diària, familiar i social” (LG, 35).

Al Decret Apostolicam actuositatem (AA) el Concili insisteix en que “també els laics, fets partíceps del ministeri sacerdotal, profètic i reial de Crist, compleixen la seva comesa en la missió de tot el poble de Déu a l’Església i al món. En realitat, ejerceixen l’apostolat amb el seu treball per l’evangelització i santificació dels homes, i per la funció i el desenvolupament dels negocis temporals, dut a terme amb esperit evangèlic de forma que la seva laboriositat en aquest aspecte sigui un clar testimoni de Crist i serveixi per la salvació dels homes” (AA, 2). “Els cristians seglars obtenen el dret i l’obligació de l’apostolat per la seva unió amb Crist Cap” (AA, 3).

 

L’Evangeli d’avui, diumenge XXIX del TO, cicle B, parla que Jesús diu als seus deixebles que “el Fill de l’Home no ha vingut a ser servit sinó a servir i a donar la seva vida” (Mc 10, 45) i s’indignaren davant alló dit pels dos fills de Zebedeu, Jaume i Joan. Jesús ensenya que tot cristià ha de fer como Ell i ha nascut no per ser servit sinó per servir i donar la vida encara que alguns es dediquin a llevar la vida aliena o fins i tot la pròpia. Francesc a Predicate evangelium (PEv) escriu que “el Papa, els bisbes i altres ministres ordenats no són els únics evangelitzadors a l’Església (…) Tot cristià, en virtut del Baptisme, es deixeble-missioner (…) No pot ser ignorada en la actualització de la Cúria, la reforma de la qual ha de preveure l’implicació dels laics, fins i tot en funcions de govern i responsabilitat” (PEv, 10). També recorda que “Predicate evangelium (cf. Mc 16, 15; Mt 10, 7-8): aquesta és la tasca que el Senyor Jesús va encomenar als seus deixebles. Aquest mandat constituiex el primer servei que l’Església pot prestar a cada home i a tota la humanitat al món d’avui" (PEv, 1).

 

A Evangeli gaudium (EvG) diu que “els laics són simplement l’immensa majoria del Poble de Déu. Al seu servei hi ha la minoria dels ministres ordenats” (EvG, 102) encara que l’experiència sembla afirmar el contrari. A l’Enc. ecológica Laudato si (LSi) escriu que “el conjunt de l’Univers, amb les seves múltiples relacions, mostra millor l’inagotable riquesa de Déu (…) ensenya el Catecisme (CEC 340): «L’interdependència de les criatures és volguda per Déu (…) cap criatura no és suficient a si mateixa, que no existeixen sinó en dependència unes d’altres, per complementar-se i servir-se mutuament»” (LSi, 86).

 

A Gaudete et exultate (GEx) explica que “tots estem cridats a ser sants (…) ¿Ets un treballador? Sigues sant cumplint amb honradesa i competència el teu treball al servei dels germans” (GEx, 14). A la Const. Predicate evangelium dedica l’ apartat II als «Principis i criteris per al servei de la Cùria Romana». A l’Enc. Fratelli tutti (FT) dedica el Capitol vuitè (nn 271 a 285) a «Les religions al servei de la fraternitat al món». 

Joan Pau II a Fides et ratio (FR) escriu que “l’Església ha rebut com a do la veritat última sobre la vida de l’home. Entre els diversos serveis que ha de prestar a la humanidad n’hi ha un del qual és responsable de manera molt particular: el servei (diaconía) de la veritat” (FR, 2). Afegeix que a “la Teologia té avui (que) desenvolupar la tasca que el Concili Vaticà II li va encomenar per un servei més eficaç a la evangelització” (FR, 76). A Redemptor hominis (RH) afirma que sobre les diverses orientacions crítiques estem segurs que no han estat sempre privades d’un sincer amor a l’Església. El criticisme ha de tenir els seus límits justos. En cas contrari deixa de ser constructiu i no seria expresió de l’actitud de servei sinó més aviat de la voluntat de dirigir l’opinió dels altres segons l’opinió pròpia, divulgada de vegades de manera massa desconsiderada (cf RH, 4). 

També el Papa Wojtyla afirma que una vertadera renovació de l’Església suposa un adequat coneixement de la vocació i de la responsabilitat per aquesta gràcia singular, única i irrepetible de la crida. En base a aixó han de construir les seves vides els esposos, els pares, les dones i els homes de condició i professió diverses, començant pels que ocupen a la societat els llocs més alts (cf RH, 21). 

Aprofitant el mes del rosari, la 2ª lectura d’avui, és una referència mariana i proposa “Apropem-nos, per tant, confiadament al tron de la gràcia” (Hebreus 4, 16) que sens dupte s’entén és Maria, la Mare de Déu.