¡SENYOR, QUE VEG!

Mirar amb els ulls de Crist

 

L’Evangeli d’avui diumenge XXX del TO, cicle B, diu que “en sortir Jesús de Jericó amb els seus deixebles i força gent, el cec Bartimeu (vol dir fill de Timeu), estava assegut a la vora del camí, demanant almoina. En sentir que era Jesús Natzarè, va començar a cridar: «Fill de David, Jesús, tingues compassió de mi» (Mc 10, 46-52). A la 1ª Lectura, Jeremías diu: “mireu que jo (…) us congregaré dels confins de la Terra. Entre ells hi ha cecs i coixos” (Jer 31, 7-9). Jesús ja va dir a la sinagoga de Natzaret la 1ª vegada que hi va ser que en Ell es complia alló d’Isaïes: “L’Esperit del Senyor és sobre mi, per la qual cosa m’ha ungit per (…) tornar la vista als cecs” (Lc 4, 18-19). 

La ceguetat referida a la Paraula de Déu d’avui, no és tant sols la ceguetat somàtica dels ulls de la carn sinó que es refereix també a la de la ment i del cor ja que no hi ha millor cec que el que no vol veure, realitat real en aquells que no volen veure defectes, errors, abusos, omissions i altres coses pròpies o alienes per millorar, corregir, rebutjar. Que bo que tots poguéssim dir a Jesús: ¡Senyor, que vegi! Un dels principals propósits del Concili Vaticà II és animar als cristians a mirar amb els ulls de Crist i Joan Pau II a la Carta Novo millennio ineunte (NMI, 2001), descrivint alló viscut al Gran Jubileu del 2000, fa referència a la mirada surt en un grapat d’ocasions. Saber-se davant la mirada de Déu, tenir mirada més pura, fer mirada a Crist, mirada al rostre del Senyor, mirada del cor, mirar les inevitables fragilitats, mirada al món d’avui i a la Història, etc.. 

Al Sínode per la Nova Evangelització el 2012, Sócrates B. Villegas (n. 1950), ex President de la Conferència episcopal filipina, va demanar que per la nova evangelitzacó cal “una nova humilitat. L’Evangeli no pot prosperar amb l’orgull. L’evangelització s’ha vist perjudicada per l’arrogància dels seus missatgers, que la continuen impedint. La jerarquia ha de rebutjar l’arrogància, l’hipocresia i l’intolerància. La nostra missió és proposar humilment i no imposar amb arrogància”. 

Jornada del perdó el 2000

Joan Pau II diu que “amb mirada més pura ha caracteritzat la petició de perdó (…) l’Església ha volgut recordar les infidelitats amb les quals tants fills seus, al llarg de la Història, han enfosquit el seu rostre d’Esposa de Crist” (NMI, 6). Per fer efectiva la preparació espiritual del Gran Jubileu del 2000 va dir a Tertio millennio adveniente (TMA, 1994) que “avui mirem amb sentit de gratitud i també de responsabilitat tot el que ha passat en la Història de la humanitat a partir del naixement de Crist, principalment els esdeveniments entre el Mil i el Dos mil. D’una manera molt particular dirigim la «mirada de fe» a aquest segle nostre, mirant alló que dona testimoni no només de la Història de l’home sinó també de la intervenció divina en les vicissituts humanes” (TMA 17). 

Els homes i dones d’avui estan esperant el testimoniatge cristià com passava als segles anteriors a Crist doncs es llegeix en un salm que “fins i tot els gentils diuen que Déu ha estat gran amb ells” (Ps 125). El Papa Wojtyla descriu que “Crist (...) no es limita a parlar en nom de Déu (…) Trobem aquí el punt essencial pel qual el cristianisme es diferencía de les altres religions (...) En Crist la religió ja no és un “cercar Déu al endeví” (cfr. Act. 17, 27) sinó una resposta de fe a Déu que es revela (...) Crist és el compliment de l’anhel de totes les religions del món i, per aixó mateix, és la seva única i definitiva culminació” (TMA, 6). 

Cal una mirada de fe a Europa, el primer continent cristianitzat que des de la revolució francesa es presenta amb tons nous. Una mirada que pretén distingir l’ordre de la creació de l’ordre de la gràcia i d’alló sobrenatural que el ésser humà va perdre des del primer moment, amb el pecat original comés.

EL Concili Vaticà II va escriure un Missatge «A tota la humanitat» (7-XII-1965) on explica que “ens sembla escoltar arreu del món un immens i confús clam (…) ¿No teniu una paraula que dir-nos (...) a nosaltres els governants, a nosaltres els intel.lectuals, els treballadors, els artistes; a nosaltres les dones, a nosaltres els joves, a nosaltres els malalts i els pobres? Aquestes veus implorants no quedaran sense resposta (…) sense ofuscar les vostres mirades, volem la llum misteriosa: la fe (…) Jo soc la llum del món” diu Jesús. Joan Pau II recorda que “una simple mirada a la Història antiga, mostra amb claredat com en diferents parts de la Terra, marcades per cultures diferents, brollen alhora les preguntes de fons que caracteritzen el recorregut de l’existència humana (...) Aquestes mateixes preguntes les trobem als escrits sagrats d’Israel però apareixen també als Vedes i als Avestes; les trobem als escrits de Confuci i Lao-Tse i en la predicació dels Tirthankara i de Buda; així mateix es troben als poemes de Homer i a les tragèdies d’Eurípides i Sófocles, així com als tractats filosòfics de Plató i Aristòtil. Són preguntes que tenen el seu origen comú en la necessitat de sentit que des de sempre acuita el cor de l’home (FR, 1). 

A Redemptoris missio (RMi, 1990) afirma: “¡Pobles tots, obriu les portes a Crist! El seu Evangeli no resta res a la llibertat humana, al degut respecte de les cultures, a quan hi ha de bo en cada religió (…) El nombre dels que encara no coneixen Crist ni formen part de l’Església aumenta constantment; encara més, des del final del Concili, gairabé s’ha duplicat. Per aquesta humanitat immensa, tan estimada pel Pare que per ella va enviar al seu pròpi Fill, és patent l’urgència de la missió” (RMi. 3). 

El Papa Wojtyla recordava que “la comesa fonamental de l’Església, en totes les époques i particularment en la nostra, és dirigir la mirada de l’home, orientar la seva conciència i l’experiència de tota la humanitat cap el misteri de Crist” (RH, 10). Diu el cec Bartimeu: “Senyor,  que vegi!” Adam i Eva veien Yahvè cada tarda menys la del pecat. Els ulls de Yahvè estan (…) sobre els que esperen en el seu amor (Ps 33, 18). Veuen els seus ulls el món (Ps 11, 4). Yahvè (…) amb la teva immensa tendresa torna a mi els teus ulls (Ps 69, 17). Els meus ulls estan fixos en Yahvè (Ps 25, 15). El meu ull està corroït pel tedi (Ps 6, 8). 

A Maria, la Mare de Déu, se li demana a la Salve. “torna a nosaltres aquests teus ulls misericordiosos”.