¿ÉS LÍCIT REPUDIAR LA DONA?

Res no és depreciable o rebutjable

 

“Diu després Jahvè Déu: no és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda adequada” (Gen 2, 18-24) es llegeix a la 1ª lectura d’avui, diumenge XXVII del TO, cicle B, però n’hi ha a qui ella (o ell) li fa nosa, no és pas una ajuda. L’evangeli d’avui conta que “aleshores es van acostar uns fariseus que li preguntaven, per temptar-lo, si és lícit al marit repudiar la seva dona” (Mc 10, 2-16). L’homo sapiens és capaç de plantejar-se que tampoc són una ajuda adequada els bens materials que el Creador ha posat a la seva disposició per atendre les necessitats físiques corporales, per delit i goig humà. Alló que fa nosa s’arracona o es rebutja. 

El dia 4 de cada octubre es fa memòria de Francesco d’Assís (+1226 con 44 años), anomenat el poverelo, de qui Benet XVI va lloar el seu estil radical de viure la pobresa ja que serveix per recordar-ho als altres no frares francescans que són l’immensa majoria de fidels batejats doncs la virtut de la pobresa, per ser virtut, competeix a tothom, rics i pobres econòmicament parlant o pobres intelectuals, analfabets, alts o baixets, per els que saben llegir i escriure o pels que no. El Concili Vaticà II considera que “el luxe pul.lula juntament amb la misèria i mentre uns pocs disposen d’un poder amplíssim (…), molts (…) viuen sovint en condicions de vida i de treball indignes de la persona humana (…) Cada día s’aguditza més la oposició entre les nacions econòmicament desenvolupades i la resta, cosa que pot posar en perill la mateixa pau mundial” (GS, 63-72). 

Gandhi deia que “jo no predico la pobresa voluntària a un poble que pateix la pobresa involuntària. Jesús no predicava: ¡què feliços sou, proletaris!” (Chevrot, 11ª ed, 1991, p 55). Jesús va dir que els pobres els tindreu sempre entre vosaltres però no per justificar el mirar cap una altra banda. En hebreu l’expresió els «pobres de Jahvè» (anawin) fa referència als que esperen tot i només de Déu; sempre és una referència als humils però alguns opten per l’opció reductiva de cercar només la pobresa física com van fer els essenis, secta jueva fundada abans de Crist, els encratites en temps del cristianisme inicial, els apostòlics al inici del segon mil.lenni cristià, en temps del poverelo, etc. 

Francesc ha dit que “si es treu la pobresa de l’Evangeli, no s’entèn Jesús i no és just dir «comunistes» als bisbes i mossèns que parlen dels pobres” (Homilia a sta Marta, 16-VI-2015). Benet XVI havia dit per escrit a la seva Encíclica Deus caritas est (DCE, 2005) que “des del segle XIX s’objecta contra l’Església (…) les obres de caritat –l’almoina- serien en realitat una manera per la què els rics eludeixin l’instauració de la justícia i acallin la seva conciència, conservant la pròpia posició social i desposseint als pobres dels seus drets” (DCE, 26). Bernart de Claravall denunciava als abats de la seva Ordre perquè “clamen els nus, els famèlics es queixen dient: Digueu, pontífexs ¿què fa l’or al fre? Per ventura l’or del fre treu el fred o la fam? (…) Caminen els muls carregats de pedres precioses i ens deixeu a nosaltres en la nuesa (...) Veieu aquí els pensaments dels pobres i el que ells diuen al present davant Déu (…) no gosen queixar-se en públic contra vosaltres”. També recordava que “de sant Pere no se sap que sortís mai adornat de pedres o de sedes, ni cobert d’or, ni portant un cavall blanc, ni acompanyat de tropa, ni d’un ruidós séquit de ministres” (…) Diu “haver vist un abat amb la pompa de dos bisbes, pel nombre de cavallers que duia” (gairabé 60). Lamenta que “portin mos d’or els cavalls i arreus encastats de joies i brillants”. 

El papa Bergoglio proclama “¡còm m’agradaria una Església pobra per als pobres!”, preocupació dels vertaders cristians com, entre altres molts, Joan Crisòstom (+407), patriarca de Constantinoble que deia “¿Vols honrar el cos de Crist? doncs no ho menyspreïs quan ho contemples nu en els pobres (…) ¿De què serviria adornar la taula de Crist amb gots d’or, si el mateix Crist mor de fam?” (Homilia 50 coment. Evangeli de Mateu): Joan Pau II a Novo millennio ineunte (NMI, 2001) deixa escrit que “si vertaderament hem partit de la contemplació del rostre de Crist, hem de saber-ho descobrir sobretot en el rostre d’aquells amb els que ell mateix ha volgut identificar-se” (NMI, 49). Benaurats els pobres d’esperit diu qui va nèixer en un estable a Betlem i va viure en un llogaret com Natzaret, ignorat en tot el món, i va dir als seus que el Fill de l’home no té on reclinar el cap i altres moltes més referències que vènen a la ment al considerar aquesta virtut de la pobresa d’esperit. 

El dia 4 en què es celebra la memòria de Francesco d’Assís es clausura l’anomenat “temps de la creació”, iniciat cada any l’1 de setembre amb la "Jornada Mundial d’Oració per la cura de la Creació” que vol oferir una valuosa oportunitat de renovar l’adhesió personal a la pròpia vocació de custodis de la Creació, la meravellosa obra que Ell ha confiat a la nostra cura. Tot és útil per l’home i res no és depreciable o rebutjable sinó és maligne en si mateix, i per aixó el papa Bergoglio a Evangeli gaudium (EvG, 2013) denuncia que avui hem de dir no a una Economia de l’exclusió, hem donat inici a la cultura del «descart» amb éssers humans exclosos, deixalles, «sobrants» (cf EvG, 53). A l’Enc. ecològica Laudato si (LSi, 2015) afirma que a la cultura del descart ens costa reconèixer que el sistema industrial no ha desenvolupat la capacitat d’absorbir i reutilitzar residus i deixalles, limitar al màxim l’ús dels recursos no renovables, moderar el consum, maximitzar l’eficiència del aprofitament, reutilitzar i reciclar (LSi, 22). 

La FAO informa que les deixalles i els aliments que es perden cada any equivalen a més de la meitat del cultiu mundial de cereals, 2,3 bilions de tones el 2009-2010. I el malbaratament d’aliments és responsable del 8% de les emissions mundials de gasos d’efecte d’hivernacle produïdes per l’home. La FAO conclouie que gairebé el 30 % de totes les terres agrícoles disponibles al món (1.400 milions d’hectàrees) s’utilitzaven per aliments produits però no consumits. El maig de 2017, el Parlament Europeu va adoptar un informe incloent propostes per reduir el nivell de malbaratament alimentari de 88 milions de tones anuals en un 30% per 2025 i en un 50% per 2030. Els eurodiputats advocan també perquè es facilitin les donacions d’aliments i demanen que la Comissió Europea modifiqui la normativa sobre l’IVA perquè es permetin exempcions a les donacions d’aliments a bancs d’aliments i altres ONG. També cal saber que no són pocs els que, a més delsaliments, rebutjen –perquè fan nosa- el cònyuge o parella, els fills, els nets, els avis, els ancians, els malalts, els polítics, els immigrants, les religions, els manaments, els consells, els veins, etc. 

A Redemptoris Mater (RM, 1987) Joan Pau II escriu que “Maria, havent-li dit que el seu fill seria gran i el seu regne no tindria fi, és testimoni de que agonitza sobre aquella fusta com un condemnat. Menyspreable i deixalla dels homes (...) meynspreable i no el vam tenir en compte (cf Is 53, 35) ¡Quan gran, quan heroica en aquests moments l’obediència de la fe demostrada per Maria davant els insondables designis de Déu!” (RM, 18).