JORNADA MUNDIAL DELS POBRES

Amb ells Crist ha volgut identificar-se

Avui 17 novembre, diumenge penúltim (33è) del TO, avans de la solemnitat de Jesucrist rei, és la «Jornada mundial dels pobres» i el lema de Francesc en aquest 2024, al ser l’any dedicat a l’oració preparant el Jubileu Ordinari del 2025, és «L’oració del pobre puja fins Déu» (cfr. Sirácida 21, 5). La Jornada fou instituida per Francesc el 2016 per celebrar cada any com la preparació més adequada a la solemnitat de Jesucrist, rei de l’Univers, el qual s’ha identificat amb els petits i els pobres, i ens jutjarà a partir de les obres de misericòrdia (cf. Mt, 25, 31-46). Els pobres hi són i estaran sempre amb nosaltres (Jn, 12, 8). Deia el Papa que “será una Jornada que ha de ajudar (…) a reflexionar com la pobresa està al cor de l’Evangeli”.

Ja Joan Pau II deia a tota l’Església universal que “recordant que Jesús va venir a «evangelitzar als pobres» (Mt 11, 5; Lc 7, 22), ¿com no subratllar més decididament l’opció preferencial de l’Església pels pobres i els marginats?” (TMA, 51). Francesc escriu que “el cor de Déu té un lloc preferencial per als pobres, tant que fins Ell mateix «es va fer pobre» (2Co 8, 9). Tot el camí de la nostra redempció està signat pels pobres (EvG, 186-197). A Catequesi tradendae (CT, 1979) Wojtyla recorda que “tota la vida de Crist va ser un continu ensenyament: el seu silenci, els seus miracles, els seus gestos, la seva oració, el seu amor a l’home, la seva predilecció pels petits i els pobres” (CT, 9). A Novo millennio ineunte (NMI, 2001) escriu que “si veritablement hem partit de la contemplació del rostre de Crist, hem de saber-ho descobrir sobretot en el rostre d’aquells amb els qui ell mateix ha volgut identificar-se (…) Les noves pobreses afecten sovint ambients i grups no mancats de recursos econòmics” (NMI, 50). 

Benet XVI al glosar al poverello, Francesco d’Assís, va lloar la sea manera radical de viure la pobresa evangèlica que sense haver de ser imitada exactament, si és un exemplar recordatori per tothom d’aquesta virtut imprescindible. Al llibre «Jesús de Nazaret», com a teòleg Ratzinger i no com a papa Benet XVI, diu que Jesús montat al burret “reivindica el dret de rei (…) un rei de la sencillesa, un rei dels pobres. Vol que s’entengui el seu camí i la seva actuació” (pp 14-15). 

L’opció preferencial pels pobres ha estat real i viscuda per cristians des del principi encara que pot ser usada abusivament coper alguns com va ocorrer amb Judes a Betania, a casa de Simó el leprós. Jaume explica al Concili de Jerusalem del any 50dC que atendre els pobres és l’únic que se li va demanar a Pau. Com Jesús és el Redemptor universal, ho és per a tots, siguin o no cristians i el seu ensenyament permet tenir mil interpretacions i maneres diferents d’imitar-lo com es comprova, per exemple, recorrent el santoral romà. Ho faig només de l’1 al 31 de gener on trobem sants i santes en qualsevol segle, tant a l’Oriente com a l’Occident i que com el poverello són també senyals de tràfic per aquesta vida terrenal. No hi ha que oblidar que la pobresa és una virtut per a tot èsser humà i no és tan sols una realitat per qui materialment manca de tot.

Constanci (s II) era un jove molt generós amb els pobres i va ser elegit el primer bisbe a Perugia.

Sinclética (†400 amb 84 anys), anomenada la “mare” del monacat oriental que només quedar òrfena, es va desfer de la seva fortuna que va donar a l’Església per repartir als pobres. L’Església oriental la celebra al gener i els eslaus a l’ octubre.

Eufrosina (†470), “la nostra mare” per els grecs, filla de Panufi, ric i piatós ciutadà d’Alexandria, va regalar totes les seves joies als pobres.

Jenofont i Maria, pares dels ss Joan i Arcadi (s VI), de família senatorial constantinopolitana, van renunciar als seus béns per als pobres i van ingressar en monestirs de Jerusalem.

Urso (s IX) fou un sacerdot d’Aosta que va treballar per sustentar-se i compartia el seu sou amb els pobres.

Lluc “el jove” (†995), grec de família amb 7 fills va haver d’emigrar per l’atac dels sarraïns. Eren petits hisendats i Lluc que cuidava ovelles i cultivava camps es va fer monjo cenobític a Calabria i Lucania. Ja de petit solia sembrar la meitat en tierres dels pobres o es quedaba sense menjar per donar al famelenc.

Wulfstà (†1095 amb 87 anys), benedictí i bisbe de Worchester, va morir rentant els peis a uns pobres com feia a diari.

        Emma d’Anglaterra (†1300), mare del rei sant Eduard d’Anglaterra, es conserva intacta la seva man dreta amb la que repartia tantes almoines als pobres.

        Joan (†1163), bisbe de Saint-Malo, França, era lloat per sant Bernat per la seva pobresa.

Àngela de Foligno (†1309 amb 61 anys), canonitzada el 2013 i glossada per Benet XVI (Aud Gral, 13-X-2010), de jove era frívola i vanitosa, vivint a l’opulència amb malbaratament de luxe. Es va casar i quan tenia 35 anys, van morir succesivament el seu marit, els seus fills i la seva mare. Aquest tremend cop la va fer recapacitar, convertir-se, es va fer terciària franciscana i va regalar tota la seva fortuna i castells als pobres.

Àngela de Mérici (†1540 amb 66 anys), terciaria franciscana que va fundar les Ursulines, la primera institució femenina dedicada a l’Ensenyament i que revolucionava el que es feia sempre al dedicar-se a les nenes pobres quan l’educació era només per els homes de famílies distingides i que es preparaven per a la milícia o la diplomàcia.

Joan de Ribera (†1611 amb 80 anys). Sevillano, bisbe a València i abans a Badajoz, on tres voltes va vendre tot el seu aixovar i mobles familiars per donar de menjar als pobres.

Mª Caterina Kasper (†1898 amb 78 anys), alemanya, fundadora de l’Institut de les «Esclaves Pobres de Jesucrist», desde petita era sensible a les necessitats dels pobres al seu poble.

Mª Domenica Mantovani (†1934 amb 72 anys), italiana, canonizada en 2022, va ser cofundadora de les «Petites Germanes de la Sagrada Família» per servir als pobres, orfes i malalts.

Andrè Bessette (†1937 amb 91 anys), religiòs canadenc canonitzat el 2010, humil, amic dels pobres i els afligits, era porter del col.legi de Ntra Sra de les Neus a Montreal i al seu funeral, dia amb molt mala meteorologia, va acudir un milió de devots. 

El to escatològic de la Litúrgia de la Paraula d’aquestes darreres setmanes de l’any litúrgic fa mirar el futur per ajudar a centrar el present. La tensió escatològica, recordava Joan Pau II (cf Eclessia de Eucharistia, 19, 20), és alimentada a cada Missa on es resa “mentre esperem el seu retorn”, “mentre esperem l’acompliment de la nostra esperança”, “esperem el vostre retorn, Senyor Jesús”.