Diumenge 1º Advent

Vull misericòrdia i no sacrificis

Comença un nou any litúrgic amb aquest primer diumenge d’Advent que prepara l’adveniment del Fill de Déu al recordar que fet home va néixer a Betlem i que tornará gloriós i ressuscitat al final de la Història humana terrenal. El Catecisme explica que “amb la Litúrgia d’Advent, l’Església actualitza l’espera (…) els fidels renoven el desig de la seva 2ª vinguda” (CEC, 524). A l’Eucaristia es resa “mentre esperem la gloriosa vinguda”, “vina, Senyor Jesús” que manté viva la tensió escatològica, que deia Joan Pau. Déu també espera de l’home doncs va venir al fer-se home per ser model i ensenyar-li el camí. L’orant resa en aquest diumenge amb el salm responsorial “Senyor, ensenya’m els teus camins, instrueix-me en les teves sendes (…) Les sendes del Senyor són misericòrdia i lleialtat per els que guarden la seva aliança i els seus mandats” (Ps resp 34). 

Preparem la seva vinguda segona i definitiva mentre recordem la primera a Betlem i amb Joan recordem que diu que “va venir als seus i els seus no el van rebre” (Jn 1, 11). Ja va venir i tornarà i per els seus retorn convé tenir en conta el consell de Pau que es llegeix a la  2ª lectura: “germans, us preguem i us exhortem en el Senyor Jesús que progresseu cada cop més (…) al comportament degut per agradar al Senyor” (1Tes 3, 12- 4, 2). El comportament es redueix a la misericòrdia com es dedueix dels evangelis. 

En concloure el 2016 el Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia Francesc va escriure la carta Misericòrdia et Misera (MM) on diu que “la porta de la Misericòrdia sempre és oberta. Ha sigut un any invitats a tornar a alló essencial, a redescobrir alló central (…) la misericòrdia no pot ser un parèntesi a la vida de l’Església, sinó que constitueix la seva mateixa existència” (MM, 1). “Per a una fecunda Història encara per construir (…) ¡com desitjo que els anys per venir estiguin impregnats de misericòrdia per poder anar a l’encontre de cada persona portant la bondat i la tendresa de Déu!” (MM, 5). No només cada Nadal és un encontre amb Déu ja que Ell diu que està amb nosaltres tots els dies fins a la fi del mon. 

A la recent Enc. Dilexit nos (DN, 2024) escriu que “quan els fariseus criticaven aquesta proximitat seva a les persones considerades de baixa condició o pecadores, Jesús els deia: «vull misericòrdia i no sacrificis» (Mt 9, 13)” (DN, 37). A l’Exh. Evangelii gaudium (EvG, 2013) recorda que “sant Tomàs d’Aquino ensenyava que (…) en quan a l’obrar exterior, la misericòrdia és la més gran de totes les virtuts” (EvG, 37). Segueix dient que “sant Tomàs d’Aquino (…) citant sant Agustí, advertia que els preceptes afegits per l’Església posteriorment s’han d’exigir amb moderació «per no fer pesada la vida als fidels» i convertir la nostra religió en una esclavitud quan «la misericòrdia de Déu va voler que fos lliure»” (EvG, 43). A l’Exh. Gaudete et exultate (GEx, 2018) assenyala penetrar “en les entranyes del Senyor, entra a les seves nafres perquè allà té la seu la misericòrdia divina (Cf. S. Bernat, Sermons sobre el Cantar dels Cantars 61, 3-5)” (GEx, 151). 

Es resa alló que es creu i es creu alló que es resa i per aixó cal posar atenció a l’Eucaristia on l‘inicial acte penitencial resa “invoquem amb esperança la misericòrdia de Déu”, o be “reconeguem que estem necessitats de la misericòrdia del Pare”. A l’himne Glòria es resa dues vegades “tingueu misericòrdia de nosaltres”. A les Pregàries eucarístiques es resa “Recordat també de (…) tots els que s’han mort en la teva misericòrdia (…) Tingues misericòrdia de tots nosaltres” (PE, 2). “Reuneix al teu voltant, Pare misericordiós, a tots els teus fills dispersos pel món” (PE 3). A la pregària V-d es demana “donans entranyes de misericòrdia davant tota misèria humana”. Al Prefaci de la PR-1 es resa: “Tu, Déu de bondat i misericòrdia ofereixes sempre el teu perdó. Més endevant es resa “pels nostres germans difunts que confiem a la teva misericòrdia”. Al ritu de la comunió es resa “concedeix-nos la pau en els nostres dies perquè ajudats per la teva misericòrdia i al reso de l’Anyell de Déu es diu 3 cops “tingueu misericòrdia de nosaltres”. 

Pere escrivia: “Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, que segons la seva gran misericòrdia ens ha engendrat de nou mitjançant la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts a una esperança viva” (1Pt 1, 3) i afegeix que "els que abans no havíeu aconseguit misericòrdia, ara heu aconseguit misericòrdia" (1Pt, 2, 10). “Estimeus-vos com a germans, sigueu misericordiosos i humils, no torneu mal per mal” (1Pt 3, 8-9). L’himne Benedictus de Zacaries resa: “Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, perquè ha visitat i redimit al seu poble (…) realizant la misericòrdia que va tenir amb els nostres pares (…) Per l’entranyable misericòrdia del nostre Déu, ens visitarà el sol que neix de dalt (Lc 1, 68-79). I al Magnificat Maria també diu que “la seva misericòrdia arriba als seus fidels de generació en generació (…) Auxilia a Israel, el seu servent, recordant-se de la seva misericòrdia com ho havia promès als nostres pares” (Lc 1, 46-55). 

Advent és temps d’esperança i ajuda viure-la de debó fent el que diu Lluc: “vigileu sobre vosaltres mateixos perquè els vostres cors no estiguin ofuscats per la cràpula, l’embriaguesa i els afanys d’aquesta vida i no sobrevingui aquell dia d’improvist (…) Vigileu pregant en tot temps, per tal que pugeu (…) estar drets davant el Fill de l’Home” (Lc 21, 25-36). 

Advent és temps marià doncs Maria està “de bona esperança” en el seu darrer mes d’embaràs i aquestes setmanes prenadalenques la  Litúrgia de l’Església celebra unes quantes festes marianes com l’Immaculada, la medalla Miraculosa; la Verge de Guadalupe i la Verge de l’Esperança o de l’Espera, també anomenada l’Expectació del part o Ntra Sra de l’O, ja que a l’octava avans de Nadal així comencen les antífones de les vespres II des del dia 16 fins el 23: O Sapientia, O Adonai, O Enmanuel... veni! El X Concili de Toledo del 656 va instituir aquesta festa mariana per reforçar la poc celebrada Anunciació de cada 25 de març, 9 mesos avans de Nadal, perquè sol caure a Quaresma. És patrona de les dones embarassades.

Sempre estem en temps marians com va afirmar Pau VI i amb Francesc es desitja “que els ulls misericordiosos de la santa Mare de Déu estiguin sempre tornats cap a nosaltres (…) Confiem en la seva ajuda materna i seguim la seva constant indicació de tornar els ulls a Jesús, rostre radiant de la misericòrdia de Déu” (MM, 22).