Diumenge 2º d'Advent. L’Immaculada

Saber apreciar els valors autèntics

 

Avui 8-XII, diumenge al 2024, es celebra L’Immaculada Concepció de Maria ja que fou concebuda per els seus pares santa Anna i sant Joaquim sense pecat original. Cas únic a la Història fet per Déu en previsió que seria la Mare de Déu al concebre el Verb, el Fill, la segona Persona de la Stma. Trinitat, Jesucrist. Alguns teòlegs ho negaven pensant que era imposible com és el cas de Tomàs d’Aquino (†1274) que era d’aquesta opinió al principi, però després deia el contrari, i al final de la seva vida tenia l’opinió intermitja: no sabia si sí o si no. Defensor de la Inmaculada Concepción era sant Anselm (†1109), benedictí, bisbe de Cantorbery i sant Efrén (†373), diàca d’Edesa (Siria) que va composar molts himnes i comentaris preciosos sobre l’Immaculada.

Aquesta veritat de fe que els cristians creien i vivien des de sempre va ser proclamada dogma per Pius IX el 1854, davant més de 200 prelats i milers i milers de fidels i als 400.000 temples catòlics del món ho van celebrar. A l’Orient es celebrava des del segle VI. A l’Occident la van popularitzar el Concili de Basilea el 1439 i el Papa Sixte IV e11476. Sant Leonard de Porto Maurici, promotor del Via Crucis, havia promogut recollida de firmes i al Papa li van arribar milions demanat-li la declaració del dogma. 

Catedral a Moscou

A Lourdes (1858) Maria es va presentar com l’Immaculada como també el 1830 a Caterina Labouré amb la medalla miraculosa. A l’Immaculada està dedicada la catedral de Moscou, construïda el 1898 a imitació de la abadia de Westminster, dedicada el 1911 però Stalin la va confiscar el 1935 i la va transformar en fàbrica amb un lavabo on hi havia l’altar. El 8-XII-1990 es va celebrar per primer cop Missa que des de feia 70 anys no havia pogut ser. El 8-XII de 1999 la catedral va ser consagrada. El 25-IX-2011 Benet XVI va escriure una carta al cardenal Jozef Tomko, el seu enviat especial per celebrar el centenari. Son una Immaculada Ntra Sra de Lujà a Argentina, Ntra Sra dels lliris a Alcoi, València, Ntra. Sra. de la Salut a Vailankanni, l’Índia, a la badia de Bengala, santuari conegut com "el Lourdes de l’Índia". A Washington està la Basílica nacional de l’Immaculada com també té dedicada una Basílica a Barcelona, temple del segle XIV. 

Diumenge Savi (†1857 amb 15 anys), amb companys del col.legi va fundar la “Companyia de l’Immaculada” per animar-se a complir els seus deures i millorar l’afany apostòlic. Ludovic Pavoni (†1849 amb 65 anys), canonitzat el 2016; era un sacerdot fundador dels «Fills de Maria Immaculada», coneguts com “sacerdots obrers”. Carles Eugeni Mazenod (†1861 amb 79 anys) va ser un sacerdot que va fundar els «Missioners Oblats de Maria Immaculada». José Frassinetti (†1868 amb 64 anys), rector a Génova, va fundar els «Fills de santa Maria Immaculada» (HSMI). 

Alfonsa de l'Immaculada

Agustí Roscelli (†1902 amb 84 anys), canonitzat el 2001, va ser un sacerdot que va obrir una escola apostòlica anomenada "obra dels artesanets" i després més coses, que van donar peu a fundar les «HH de l’Immaculada». Paulina del Cor de Jesús Agonizant (†1942 amb 77 anys), canonitzada el 2002, va fundar a Brasil les «HH de l’Immaculada Concepció». Mª del Carme Sallés i Barangueras († 1911 amb 63 anys), canonitzada en 2012, nascuda a Vic, va fundar les «Concepcionistes Missioneres de l’Ensenyament», obra educativa confiada a l’Immaculada. Alfonsa de l’Immaculada Concepció (†1946 amb 36 anys), Anna Muttathupadathu, canonitzada el 2008, va ser la primera dòna india de rite siri-malankar, sor de les Clarises de la Tercera Ordre Franciscana, profesa a Kerala. Dulce Lopes Pontes (†1992 amb 78 anys), la primera santa nascuda a Brasil, fou religiosa de les «Germanes Missioneres de l’Immaculada Concepció de la Mare de Déu», canonitzada el 2019. 

Maria és Immaculada des de que va ser concebuda i al llarg de la seva vida terrenal no va fallar com tristement va fer Eva, la mare de tots els vivents. Cada cristià és fet per Déu immaculat pel Baptisme però fallem, fins i tot els sants; no hi ha cap sense llums i ombres alhora. Francesc ho recorda per escrit a l’Exh. Gaudete et exulate (GEx, 2018) dient que “no tot alló que diu un sant és plenament fidel a l’Evangeli, no tot alló que fa és autèntic o perfecte. El que cal contemplar és el conjunt de la seva vida (…) que reflecteix una mica de Jesucrist” (GEx, 22). 

La 1ª Lectura d’avui, diumenge 2º d’Advent, cicle C, diu: “Jerusalem, envolica’t en el mantell de la justícia que procedeix de Déu” (Baruc 5, 1-9). A la 2ª Lectura s’escolta que “qui va començar en vosaltres l’obra bona la durà a terme” (Phil 1,4-6). 

L’evangeli d’avui proclama que “va venir la paraula de Déu sobre Joan Baptista i va sortir a predicar per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió” (Lc 3, 1-6). La prèdica de Joan era d’estil tremendista però el Concili Vaticá II no volt pel tercer mil.lenni aquest estil com Francesc explica a la Bula Misericordia vultus (MV, 2015) que “sant Joan XXIII va pronunciar a l’obertura del Concili el camí a seguir: «Al nostre temps, l’Esposa de Crist prefereix usar la medicina de la misericòrdia i no pas empunyar les armes de la severiat»”  (MV, 4). Joan era veu que clama al desert ¿Què vol dir? ¿Que ningú l’escultava? ¿Que no importa viure ajunyat del món si és Déu qui envia al seus al món per ser llum i sal? Francesc demana que “imitem l’estil de Jesús que s’adaptava a les persones que tenia davant per apropar-los l’amor de Déu. Aprenguem a escoltar” (7-XII-2018). 

El Papa Bergoglio explica el 2018 que “passat, futur i present són les tres dimensions del temps d’Advent. El pasat, «la purificació de la memòria». Futur, la segona dimensió, l’esperança, «la purificació de l’esperança», preparar-se per l’encontre definitiu amb el Senyor. La tercera dimensió de l’Advent, la dimensió del present, és la del dia a dia, «purificar la vigilància» doncs Ell vé cada dia, a cada moment, als nostres cors, per mitjà de l’inspiració de l’Esperit Sant”. 

A Gaudete et exultate diu: “deixa’t transformar, deixa’t renovar per l’Esperit, perquè aixó sigui possible i així la teva preciosa missió no es malmetrà” (GEx, 24). “¡Que el Senyor alliberi l’Església de les noves formes de gnosticisme i de pelagianisme que la compliquen i l’aturen en el seu camí cap a la santedat! (…) exhorto cadascú a preguntar-se i a discernir davant Déu de quina manera poden estar manifestant-se en la seva vida” (GEx, 62). Afirma Lluc que “tota vall serà emplanada i tota montanya i turó aplanats; els camins torts es faran rectes i els camins aspres seràn suavitzats” (Lc 3, 6). Diu Pau que desitja que l’amor dels cristians s’enriqueixi més i més perquè sapiguen apreciar els valors autèntics (cf Phil 1, 10). María afirma al Magníficat que Déu “va dispersar els superbs de cor. Va enderrocar els poderosos del seu tron i va exalçar els humils (…) els rics els va acomiadar buits” (Lc 1, 51-53).