NIT VELLA - ANY NOU

Jornada de la pau 2025

En dos dies, demà passat arriba la Nit de capd’any que es ve celebrant des de la “nit dels oràcles” i una antiga tradició assenyala que llançant unes gotes de plom fós al aigua, les solteres podien descobrir la professió i el nom del futur pretendent. Una tradició recent, per uns espanyola, per altres italiana, són "els dotze raïms de la sort" que es relaciona amb una antiga tradició jueva en que s’obsequiava als invitats amb tantes peces de fruita de la pròpia collita com hores havien passat junts. 

                                     
L’endemà es Any nou que té com antecedent històric la creença, des dels temps mítics, de que amb l’estrena de l’any nou es reclama una reparació, una renovació i una reafirmació periòdiques. En ocasió del nou any, els immortals es consideraven com si estiguessin de nou sobre la Terra doncs simbòlicament el món comença cada any i els immortals han de fer-ho estable, sa, ric, santificat, tal com era al començament dels temps. 

El dia 31 de decembre, l’Evangeli narra que Jesús és el Verb, la 2ª Persona de la Trinitat, la Paraula que és Déu (cf Jn 1, 1-18) i el següent dia, 1 de gener, es celebra a Maria, la Mare de Déu que són dos testimonis que confirmen el creure en la divinitat de Jesucrist. Entre altres moltes preguntes que sorgeixen, cal dir ¿per què Déu es fa home? Maria i Josep també s'ho preguntarien i potser estiguem ara en millors condicions que ells d’intuir la resposta correcta o un tros d’ella.

El Catecisme, al cap 2º, titulat «crec en Jesucrist, Fill únic de Déu», subtitulat «la Bona Nova: Déu ha enviat al seu Fill», recorda que "en arribar la plenitud dels temps, va enviar Déu el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la llei, per rescatar als que eren sota la llei, i perquè rebéssim la filiació adoptiva" (Ga 4, 4-5) (CEC, 422). Segueix recordant que “amb el Credo Niceno-Constantinopolità responem confesant: "Per nosaltres els homes i per la nostra salvació va baixar del cel, i per obra de l’Esperit Sant es va encarnar de Maria la Verge i es va fer home" (CEC, 456). El Verb es va encarnar perquè nosaltres conegéssim així l’amor de Déu” (CEC, 458). “El Verb es va encarnar per ser el nostre model de santedat" (CEC, 459). “El Verb es va encarnar per fer-nos "particips de la naturalesa divina" (2Pt 1, 4) i cita el comentari de l’Aquinate que “diu que el Fill Unigénit de Déu, volent fer-nos participants de la seva divinitat, va assumir la nostra naturalesa, perquè, habent-se fet home, fes déus als homes" (S. Tomàs d’A., opus 57 in festo Corp. Chr., 1) (CEC, 460). 

                                                          

Benet XVI, glosant Joan Duns Scoto (†1308 amb 43 anys), franciscà escocès de Duns, va recordar que afirmava que el Verb s’hagués encarnat igualment si Adam i Eva no haguessin comès l’anomenat «pecat original».

Joan Pau II escriu a la Carta Novo mil.lennio ineunte (NMI, 2001) que “cal pensar en el futur que ens espera” (NMI, 3). “Ara tenim que mirar endavant, hem de «remar mar endins», confiant en la paraula de Crist: ¡Duc in altum! (…) no es pot justificar una sensació de deixadeja i menys encara portar una actitud de desinterès (…) Jesús mateix ens ho adverteix (…) a la causa del Regne no hi ha temps per mirar enrere, i menys per deixar-se portar per la mandra” (NMI, 15). Segueix dient que “¿podem quedar al marge davant les perspectives d’un desequilibri ecològic que fa inhabitables i enemigues de l’home vastes àrees del planeta? ¿O davant els problemes de la pau, amenaçada sovint amb el malson de guerres catastròfiques? ¿O davant el vilipendi dels drets humans fonamentals de tantes persones, especialment dels nens?

(…) l’esperit cristià no pot remandre insensible (…) Per a l’eficàcia del testimoni cristià, especialment en aquests camps delicats i controvertits, és important fer un gran esforç per explicar adequadament els motius de les posicions de l’Església, subratllant sobretot que no es tracta d’imposar als no creients una perspectiva de fe sinó d’interpretar i defendre els valors radicats en la naturalesa mateixa del èsser humà” (NMI, 51). 

El dia 1 de gener també es commemora la Jornada mundial de la pau des de que la va inaugurar el 1967 Pau VI aplicant indicacions del Concili que va reposar davant els ulls dels crstians l’Evangeli on es llegeix que “per les entranyes de misericòrdia del nostre Déu, el Sol naixent ens visitarà des de dalt per il.luminar als que jeuen en tenebres i en ombra de mort i guiar els nostres passos pel camí de la pau” (Lc 1, 78-79). “De sobte aparegué al costat de l’ángel una numbrosa milícia celestial que lloava Déu dient: Glòria a Déu dalt del cel i pau a la Terra als homes de bona voluntat” (Lc 2, 13-14). Jesús va dir que “la pau us deixo, la meva pau us dono; no us la dono com la dona el món” (Jn 14, 27). 

                                            
Joan XXIII a Pacem in Terris (PT, 1963) diu que “La pau a la Terra, suprema aspiració de tota la humanitat a través de la Història, és indudable que no es pot establir ni consolidar si no es respecta fidelment l’ordre establert per Déu” (PT, 1). Segueix dient que “el bé general del país també exigeix que els governants, tant en la tasca de coordinar i assegurar els drets dels ciutadans com en la funció d’anar-los perfeccionant, guardin un ple equilibri per evitar, per una banda, que la preferència donada als drets d’alguns particulars o de determinats grups vingui a ser origen d’una posició de privilegi en la nació, i per defugir, per altre, el perill de que, per defensar els drets de tots, caiguin en l’absurda posició d’impedir el plé desenvolupament dels drets de cadascú” (PT, 52). 

Continuava afirmant el “Papa bó” que “els pobles viuen sota un perpetu temor, com si els estigués amenaçant una tempestat que en qualsevolt moment pot desencadenar-se amb ímpetu horrible. No els falta raó perquè les armes són un fet (…) un fet qualsevolt imprevisible pot de sobte i inesperadament provocar l’incendi bèl.lic. I, a més, encara que el poder monstruós dels actuals mitjans militars dissuada avui als homes d’emprendre una guerra, sempre es pot, no obstant, temer que els experiments atòmics realitzats amb fins bèl.lics, si no cessen, posin en greu perill tota mena de vida al nostre planeta” (PT, 111). 

Insistia el Papa Roncalli en explicar que “es també completament necessari distingir entre les teories filosòfiques falses sobre la naturalesa, l’origen, la fi del món i de l’home i els corrents de caràcter econòmic i social, cultural o polític, encara que tals corrents tinguin el seu origen i impuls en aquetes teories filosòfiques. Perquè una doctrina quan ha estat elaborada i definida, ja no canvia. Per contra, les corrents referides, al desenvolupar-se enmig de condicions mudables, estan subjectes per força a una continua mudança” (PT, 159).

“Feliços els que treballen per la pau perquè a ells els diran fills de Déu” (Mt 5, 9), o sigui, serán altres Crist com deia Pau de cada batejat.