CAMINEM JUNTS EN L'ESPERANÇA

Diumenge 1º-C de Quaresma  (9-III- 2025)

 

Avui primer diumenge de Quaresma, cicle C, es llegeix a la 1ª Lectura que “el Senyor ens va fer sortir d’Egipte amb mà forta i braç poderós” (Deut 26, 4-10) i Israel va creuar un desert per arribar a la terra promesa que regalima llet i mel. Així és la vida de l’home sobre la Terra i que la fe ensenya que el final és una maravella que ni ull a vist ni ningú és pot imaginar el que Déu té preparat pels qui l’estimen. 

Al Misatge de Francesc d’aquesta Quaresma de 2025 explica que “amb el signe penitencial de les cendres al cap, iniciem la pelegrinació anual de la santa Quaresma, en la fe i en l’esperança. L’Església, mare i mestra, ens invita a preparar els nostres cors i a obrir-nos a la gràcia de Déu per poder celebrar amb gran alegria el trionf pascual de Crist, el Senyor, sobre el pecat i la mort. Caminem junts en l’esperança  per descobrir les trucades a la conversió que la misericòrdia de Déu ens dirigeix a tots, de manera personal i comunitaria”.

 

La Quaresma son dies al desert, cosa bona o dolenta, segons; al llenguatge bíblic és un lloc geogràfic inhospit, perillós per la vida, lloc sense aigua i aliments per a viure, i poblat de fires (cf Gén. 2, 5; Is. 6, 11; Lev. 16, 10; Is. 13, 21). 

Molts s’han anat al desert llensats per morir de fam i de sed com Llorens d’Arabia però Agar i el seu fill Ismael fugint de Sara es van anar al desert de Paràn i allí els va citar Déu. 

El desert és una figura bíblica riquíssima en significat per la nostra vida de fe. La vida de deixeble que segueix a Jesús necessita de moments de desert, en els quals ens deixem conduir pel Senyor per quedar-nos a soles amb ell. 

Jesús es va retirar al desert, no fugint del mundanal món sino conduit per l’Esperit, i on va estar 40 dies i per ser temptat pel dimoni. No va menjar res en aquests dies i, al cap d’ells, va tenir fam (cf. Lc 4, 1-13). 

Molts cristians al principi van fugir per por a fallar per les persecucions. Pau (†342 amb 113 anys) va morir al desert de la Tebaida, a on va fugir per la persecució de Decio, doncs no se sentia amb forces per soportar els turments. Va passar 90 anys sense veure a ningú fins que va anar a visitar-lo sant Antoni abat, ja vell també i que es va trobar amb un ancià centenari que esperava sonrient la mort. Macari “el vell” (†391), deixeble de sant Antoni, va morir al desert d’Escitia (Egipte) desprès de mès de 60 anys retirat ja que va decidir fugir dels perills del món. Altres ho feien per evitar l’episcopat. Joan Baptista no ho va fer per fugir del món i Elies tampoc. 

El desert no és tan sols un lloc físic sinò també un temps privilegiat per l’encontre amb Déu amb una interrupció de les tasques pròpies de la vida i oferir-li un moment per contemplar-lo i escoltar-lo. Ja el profeta Osees ho deia: "Per aixó vaig a seducir-la, la portaré al desert i li parlaré al cor" (Os. 2, 16), llenguatge esponsal que utilitza Osees per describir la relació entre Déu i el seu poble, apreciant com l’iniciativa del desert parteix de Déu i on es revela. Al desert Déu no ens abandona, al contrari, ens cuida, ens protegeix i ens alimenta. Jesús travessa per aquesta experiencia i Marc utilitza una paraula provocadora per revelar la profunditat d’aquesta experiència: "l’Esperit el va empènyer al desert" (Mc 1, 12). 

El missatge de Francesc la Quaresma de 2019 comentava que “si l’home viu com a fill de Déu, si viu com a persona redimida que es deixa portar per l’Esperit Sant (cf. Rom 8, 14), beneficia també a la creació, cooperant en la seva redempció (…) Quan no vivim com a fills de Déu, sovint tenim comportaments destructius cap el proisme i les altres criatures -i també cap a nosaltres mateixos- que porten a la explotació de la creació, de les persones i del medi ambient (…) Es una crida a abandonar l’egoisme i a adreçar-nos cap a la Pasqua de Jesús”. 

La vida pública de Jesús ens mostra molts moments en que es retira a llocs desolats, o de matinada quando tots dormen i hi ha silenci, o dalt de la montanya, per pregar i estar tot sol amb el seu Pare Déu; es retira per l’oració al hort amb els seus amics més íntims a pregar al Padre… els condueix a participar del seu desert (cf Mc. 14, 32ss). Tots podem tenir un temps diari de desert, un moment per poder fer silenci exterior, oblidar les preocupacions i alegries, silenciar la nostra veu per dexar-nos acaronar per la presència de Déu que és amb nosaltres.

Cada Dimecres de Cendra s’inicia la Quaresma, temps de preparació del triduo pasqual mijançant la conversió, la mortificació i la penitència, imitant els 40 dies que Jesús va estar al desert preparant la seva tasca apostólica, redemptora. El dejuny és un únic menjà normal diari que es per avui i el Divendres sant, per els més grands fins els 59 anys cumplerts. L’abstinència a Espanya és de carns i productes càrnics que es fa avui i tots els divendres de Quaresma per els mès grans de 14 anys. 

El Psalm responsorial d’avui (salmo 50) resa “Misericòrdia, Senyor, hem pecat. Per la teva immensa misericòrdia, Senyor, purifícam dels meus pecats. Crea en mi, Senyor, un cor pur, un esperit nou per cumplir els teus manaments. Jesús va dir als seus deixebles: "Tingeu cura de no practicar les vostres obres de pietat davant dels homes (…) Quan feu oració, no sigueu com els hipòcrites (…) Quan dejuneu, no poseu cara trista perquè la gent noti que esteu dejunant” (Mt 6, 1-6.16-18). 

Al beneir la cendra que es posa al cap dels fidels, es resa a Déu Pare “que el exercici de la penitència quaresmal ens obtingui el perdó dels pecats i una vida nova a imatge del teu Fill ressuscitat”. A la 2a Lectura es llegeix el que diu Pau als cristians de Roma i de qualsevol lloc, que “no hi ha distinció entre jueus i grecs perquè un mateix és el Senyor de tots” (Rom 10, 8-13).