PARLANT S’ENTÉN LA GENT

Sobre el diàleg entre els homes

Cada any el 28 de gener es commemora el trasllat el 1369 a Toulouse de les restes mortals de Tomàs d’Aquino (7-III-1274 amb 49 anys) a qui Benet XVI va dedicar tres catequesi en 2010 i va dir d’ell que " va aconseguir instaurar-ne una relació fructífera amb el pensament àrab i hebreu del seu temps, al punt de ser considerat un mestre sempre actual de diàleg amb altres cultures i religions (…) va saber presentar aquella admirable síntesi cristiana entre raó i fe que per a la civilització occidental representa un patrimoni preciós" (Àngelus 28-I-2007). També va afirmar que va demostrar l’autonomia de la raó humana i va aportar el separar la Filosofia de la Teología quan els teòlegs usaven només conceptes platònics. Ell partia del precristià Aristòtil que sense fe ni revelació va arribar a Déu i al coneixement de la llei moral natural i va demostrar que la raó acull la veritat en virtud de la seva evidència intrínseca mediata o inmediata. A la 3ª catequesi va recordar que ensenya que la fe en Déu es raonable (cf Aud Gral 23-VI-2010). Al 2023, al 700 aniv de la seva canonització, Francesc va escriure una carta parlant d’ell. Opino que Tomàs, amb la sueva Metafísica aristotèlica i la teoria de “les causes segones” va posar les bases intel.lectuals de la vertadera secularització o manera correcta de treure endavant aquest món, vencent el laicisme i el clericalisme. Celebrant Missa el dia de sant Nicolau Tomàs va veure que el se ingent i magnífic treball intel.lectual era “palla”. Va morir de sobte camí al Concili de Lyon i per aixó n'hi han interpretacions diferentes de perquè va ocòrrer.

L’obertura proclamada pel Concili Vaticà II fa que l’actual política de la Santa Seu, al revés que en els segles passats, sigui fomentant el diàleg. Benet XVI el 21-X-2007 va inaugurar a Nàpols l’«Encontre mundial de líders religiosos» convocat per la Comunitat de sant Egidi i la diócesi napolitana als 21 anys del primer que es va convocar a Assís per Joan Pau II. El 2024 l’Encontre va ser a Azerbaiyán amb l’assistència de 300 líders religioss sota el títol “Les Religions del món per un planeta verd”. 

El 27 d’octubre de 2011 va ser l’«Encontre Interreligiós d’Oració» a Assís, en el 25º aniv. del primer convocat per Joan Pau II el 1986. El cardenal Jean-Louis Tauran, llavors President del «Consell Pontifici pel Diàleg Interreligiós» va manifestar que “el diàleg no és una conversa entre responsables religiosos o creients de varies religions; no és una negociació de tipus diplomàtic (…) és un espai pel testimoni recíproc entre creients que pertanyen a religions diverses, per conèixer més i millor la religió de l’altre i els comportaments étics que d’ella broten. Al mateix temps permet corregir imàtges equivocades, eliminar prejudicis i estereotips falsos”. 

Al llarg dels XXI segles de cristianisme, mai ha mancat qui a títol personal hagi promogut el diàleg encara que no fos la política vaticana. Donant un cop d’ull al Santoral es pot veure a Beato (†800 amb 70 anys) que va ser un sant abat a Liébana enfrontat sobretot al adopcionista Elipando, bisbe de Toledo, que ho era por ser pastoralment més correcte en el diàleg amb l’Islam i políticament correcte per posar terra pel mig amb Roma. Pere Canisi (†1597 amb 76 anys), neerlandès canonitzat el 1925, un dels primers companys de sant Ignaci, va redactar tres Catecismes que es van traduir a 24 idiomes. Benet XVI ho va citar (Aud Gral 8-II-2011) recordant que "en un moment històric de forts contrastos confessionals, va evitar les asprors i la retòrica de la ira, cosa rara en aquella època de contrastos entre cristians, centrant-se en la presentació de les arrels espirituals i la revitalització de la fe a l’Església". Francesc en va parlar d’ell (maig 2019) en el seu encontre amb els jesuïtes rumanesos i els va recordar que Canisio era l’home de la disputa mentre Fabro era l’home del diàleg. 

Ana Mª Javouhey (†1851 amb 72 anys), beatificada per Pius XII, va fundar a França la Congregació de sant Josep de Cluny per atendre malalts i educar a les nenes, buscant promoure un diàleg optimista entre fe, cultura i vida a través de l’educació oberta, universal, formant persones lliures que cerquin la veritat, respetin la diversitat i siguin protagonistes del seu pròpi desenvolupament. 

Focolars amb Chiara

Chiara Lubich (†2008 con 88 años), co-fundadora d’els Focolars, ella mateixa va explicar que “Trento, 1944. En un refugi antiaèri, obrim per casualitat l’Evangeli a la pàgina del testament de Jesús, "que tots siguin un, Pare, com jo en tu". Aquelles paraules semblaven il.luminar-se una a una. Aquell "tots" hauria sigut el nostre horitzó. Aquell projecte d’unitat, la raó de la nostra vida (…) Cada dia creixen al nostre voltant persones de totes les edats i condicions socials. S’apaguen odis i rancúnies. Moltes famílies es recomponen". Al seu funeral es va llegir la Carta de Benet XVI en què traça un perfil de la fundadora de l’Opus Mariae, pionera del carisma de la unitat i del diàleg entre cristians i persones d’altres religions. Roger Schultz, “germà Roger“ (†2005 amb 90 anys), fou el fundador de la Comunitat ecumènica de Taizé a la Borgonya francesa i Benet XVI, en el seu aniv 1º de la seva mort va dir que “el seu testimoni cristià de fe i de diàleg ecumènic ha sigut un ensenyament preciós per generacions senseres de joves” (Aud Gral, 16-VIII-2006). Va ser apunyalat per una dona desequilibrada mentalment, durant l’oració vespertina en presència de molts milers, sobretot joves. El dia anterior de la seva mort, havia escrit una carta al Papa en què li assegurava l’intenció de la seva Comunitat ecumènica de «caminar en comunió amb el Sant Pare». 

Vesakh 

El Vaticà cada any envia un missatge als hinduistes que celebren Diwali o Deepavali, “filera de làmpades d’oli”, una antigua festa religiosa de persones a la recerca de l’Absolut. La festa, variable en la data, representa la victoria de la veritat sobre la mentida, la llum sobre les tenebres, la vida sobre la mort, el bé sobre el mal. El missatge del Vaticà al 2024 va ser amb el tema: «Hindús i cristians: promoure l’harmonia enmig de la diversitat i malgrat les diferències».  La Vesakh es l’anual festivitat al pleniluni d’estiu, al mes lunar budista que cau a l’abril-maig, que celebren sent dia no laborable i recorden a Siddhartha Gautamá, el Buda, acudint a temples i fent ofrenes. El Vaticà dirigeix un missatge anual als budistes per felicitar-los i el 2024 va ser titulat “Cristians i budistes: treballant junts per la pau a través de la reconciliació i la resiliència”. 

Cada 15 de febrer es commemora als Màrtirs coptos (15) assassinats pel terrorista Estat Islàmic el 2015 i inclosos al MR per Decret de Francesc com a signe de la comunió espiritual que uneix les dos Esglésies i declarat juntament amb el Papa copto Tawadros per l’aniv de l’Acord històric de Pau VI i Shenouda el 1973 que va marcar la fi d’una disputa teològica que es remuntava al Concili de Calcedònia al 451, i va posar les bases per un fructífer diàleg entre l’Església catòlica i tota la família d’Esglésies Ortodoxes orientals. Josep Gabriel del Rosari Brochero (†1914 amb 74 anys), canonitzat el 2016, el 2º sant argentí, conegut com el “cura Brochero”, va dir d’ell Francesc que era un capellà amb olor d’ovella i que va entendre el Vaticà II. Era un home de periferia, de diàleg, que anava a l’encontre dels altres i entenia que l’evangelització estava unida al progrés i a la dignitat de l’home. Elizabeth Hesselbald (†1957 amb 87 anys), canonitzada el 2016, era una infermera sueca que es va convertir al catolicisme i va fundar l’Ordre del «Santíssim Salvador de Santa Brígida», conegudes com “brigidines”. Els jueus la consideren "justa entre les nacions" per la seva labor a favor del poble jueu durant la 2GM i va propiciar el diàleg interreligiós i va lluitar contra el racisme. 

El 13-XI-1998 Joan Pau II va entronitzar la rèplica construïda a Roma de l’imatge de Ntra Sra de Lujàn i declarada per Pius XI Patrona de Argentina, Paraguai i Uruguai. Va dir el Papa que «a la cruïlla del tercer mil.lenni t’encomano, Mare santa de Lujàn, la patria argentina (…) i el diàleg solidari dels empresaris, treballadors i polítics. Pierre Claverie (†1996 amb 58 anys), bisbe d’Oràn, Algèria, dominic argelí va ser assassinat per terroristes islàmics amb altres 18 religiosos, beatificats el 2018. Pierre era un home de diàleg que va participar en numbrosos encontres entre cristians i musulmans, i deia que “la religió pot desencadenar una de les pitjors formes de fanatisme (…) Totes les religions corren el perill de ser utilitzades com a instrument d’opresió i alienació. No deixem que la lectura literal dels textos sagrats asfixiï l’Esperit”. Mateu Ricci (†1610 amb 58 anys) es citat per Benet XVI en diverses ocasions, i va escriure una carta al 2010 pel 4º centenari de la seva mort, i diu que va teixir “un diàleg profitós entre Occident i l’Orient portant a terme, alhora, una incisiva acció de radicació de l’Evangeli en la cultura del gran poble xinès. El seu exemple segueix sent avui model d’encontre entre la civilització europea i la xinesa”.