Els cobradors d’impostos i els altres pecadors s’acostaven a Jesús per escoltar-lo

Fer vida l’Evangeli i no limitar-se a disquisicions teoriques

Avui, diumenge 4t de Quaresma, cicle C, a la 2ª Lectura Pau diu als de Corint que “ha començat un món nou. I tot aixo és obra de Déu (…) perquè Déu en Crist reconciliava el món amb ell mateix (2Cor 5, 17-21). A la 1ª Lectura se sent que“Déu diguè a Josué: «avui us he alliberat de l‘ignominia d’Egipte». Llavors els israelites acamparen a Galgala, a la plana de Jericó, i van celebrar-hi la festa de Pasqua (…) l’endemà de la Pasqua menjaren els productes del país: pa sense llevat i gra torrat” (Is 5, 9a. 10-12). 

A l’Evangeli d’avui diu Lluc que “veient que tots els cobradors d’impostos i els altres pecadors s’acostaven a Jesús per escoltar-lo, els Mestres de la Llei murmuraven entre ells i deien: aquest home acull els pecadors” (Lc 15, 1-3). S’ha d’entendre què ensenya l’Evangeli per acoblar la Religió a la vida i que serveixi per alló que Déu vol. No tot és únicament resar rosaris, anar a Missa, etc., alhora que Déu tampoc reconcilia el món construint el cel aquí a la Terra ni recuperant el paradís perdut. No es correcte fer excluent la vida sacramental oblidant la dimensió social i material de donar de menjar al famolenc, vestir el nu, visitar el malalt, etc. Benet XVI a Caritas in veritate (CinV, 2009), dedica el cap 1 al desenvolupament humà i escriu que “Pau VI tenia una visió articulada del desenvolupament. Amb el terme «desenvolupament» va voler indicar abans de res l’objectiu que els pobles sortissin de la fam, la misèria, les enfermetats endèmiques i l’analfabetisme (…) Ens preguntem fins a quin punt s’han complert les expectatives de Pau VI (…) els efectes perniciosos sobre l’Economia real d’una activitat financera mal utilitzada i en bona part especulativa, els imponents fluxos migratoris, frequentment provocats i després no gestionats adequadament, o l’explotació sense regles dels recursos de la Terra, ens indueix avui a reflexionar (CinV, 21).

Segueix glossant consideracions de Joan Pau II que li feien dir que “a les zones més pobres, alguns grups gaudeixen d’un tipus de super-desenvolupament malbaratador i consumista que contrasta de manera inaceptable amb situacions persistents de misèria deshumanitzadora. Se segueix produint «l’escàndol de les disparitats feridores». Lamentablement hi ha corrupció i il.legalitat tant en el comportament de subjectes económics i polítics dels països rics, nous i antics, com als països pobres” (CinV, 22). 

“Els poders públics de l’Estat es veuen cridats directament a corregir errors i disfuncions, sembla més realista una renovada valoració del seu paper i del seu poder, que han de ser re-examinats i revaloritzats, de manera que siguin capaços d’afrontar els desafíaments del món actual” (CinV, 24). El deteriorament humà ¿és la proposta de l’Evangeli? (cf CinV, 25). Cal comprendre que “l’adhesió als valors del cristianisme no és només un element útil, sinó indispensable per la construcció d’una bona societat i un veritable desenvolupament humà integral” (CinV, 4) per anar fent realitat la voluntat de Déu manifestada en “creixeu i multipliqueu-vos i domineu la Terra” (Gen 1, 28). 

Joan Pau II va demanar a la CDF presidida llavors pel cardenal Ratzinger un estudi sobre la «Teología de la lliberament» ja que hi ha una interpretació que s’aparta greument de la fe de l’Església, encara més, que constitueix la negació pràctica d’aquesta mateixa fe. Així el 1984 la CDF va treure una 1ª Instruccion anomenada Libertatis nuntius (LN) que comensa dient que “l’Evangeli de Jesucrist és un missatge de llibertat i una força d’alliberament. Els últims anys aquesta veritat essencial ha sigut objecte de reflexió per part dels teólegs, amb una nova atenció rica de promeses (…) La poderosa i quasi irresistible aspiració dels pobles a un alliberament constitueix un dels principals signes dels temps que l’Església ha de discernir i interpretar a la llum de l’Evangeli” (CinV, 1). 

El 1986 va treue la 2a Instrucció anomenada Libertatis conscientia on, al reconèixer l’importància d’una auténtica solidaritat amb els pobres, ofereix les bases per una ortodoxa Doctrina social. Per aixó emfatitza la naturalesa de l’alliberació com a tema essencial de la Teologia i fe judeu-cristiana. Es clar que Joan Pau II, amb la seva particular guerra contra el comunisme, va frenar i va retallar l’expansió de la falsa «Teologia de la Lliberació» per les seves bases i fonaments marxistes. 

Francesc segueix l’inalterable senda evangèlica re-dibuxada pel Vaticá II i no es queda en disquisicions teóriques, sinò que porta un magisteri pastoral pràctic de fer vida l’Evangeli i no limitar-se a disquisicions teoriques. Va començar el seu ministeri petrí amb l’Exh. Evangelii gaudium (EvG, 2013) dedicada a l’anunci de l’Evangeli al món actual i on escriu que “a vegades sentim la temptació de ser cristians mantenin-nos a una prudent distancia de les nafres del Senyor. Però Jesús vol que toquem la misèria humana, que toquem la carn patidora dels demés. Espera que renunciem a buscar aquests coberts personals o comunitaris que ens permeten mantenir-nos a distància del nus de la tormenta humana” (EvG, 270).

Bergoglio acava l’Exh. escribient que “amb l’Esperit Sant, enmig del poble sempre hi ha Maria que va fer possible l’explossió misionera que es va produir a Pentecosta (…) sense Ella no terminem de comprendre l’esperit de la nova evangelització” (EvG, 284).