LA MISERICÓRDIA DE DÉU ÉS EL NOSTRE ALLIBERAMENT

La Mare de Misericòrdia acull tothom

Avui diumenge 2º de Pasqua, és el de la Misericordia divina, tal com Jesús ressuscitat va demanar a Faustina Kowalska, l’Església resa a “Déu sempre misericordiòs” (oració col.lecta). L’evangeli (cicle C) conta que Jesús s’apareguè vora el llac de Tiberíades on anaven a pescar set dels deixebles i al tornar baixaren a terra. Jesús els estaba esperant amb un foc encés, peix i pa coent-se sobre les brases (Joan 21, 1-19). 

El misteri pasqual és actuació de la misericòrdia divina que és capaç de justificar l’home, de restablir la justícia en el sentit salvífic volgut per Déu. Així actua Déu i així hem d’actuar els humans. El Papa Francesc va recordar que “la misericòrdia de Déu és el nostre alliberament i la nostra felicitat. Vivim de la misericòrdia i no ens podem permetre estar sense misericòrdia: és l’aire que respirem. Som massa pobres per posar condicions, necessitem perdonar, perquè necessitem ser perdonats». Era un missatge que va caracterizar el seu servei petrí de 12 anys (2013 - 2025). 

Moltes vegades a l’Ordinari de la Missa es demana la misericordia divina i el Papa Bergoglio va escriure la Carta Misericordia et misera (MetM, 2016) en concloure el Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia on diu que “a la Litùrgia notan sols s’evoca amb frequència sinó que es viu i es reb” (MetM, 5). 

En aquest Document ha deixat escrit que la “misericòrdia, que demana ser sempre celebrada i viscuda a les nostres comunitats (…) no pot ser un parèntesi a la vida de l’Església, sinó que constitueix la seva mateixa existència” (MetM, 1). Afegia que “Jesús ho hvia ensenyat amb claredat (…) quan, invitat a dinar per un fariseu, se li havia apropar una dona coneguda per tothom com a pecadora (cf. Lc 7, 36-50) (…) El perdó és el signe més visible de l’amor del Pare, que Jesús ha volgut revelar al llarg de tota la seva vida. No hi ha pàgina de l’Evangeli que pugui ser sostreta a aquest imperatiu de l’amor que arriba fins el perdó” (MetM, 2). 

Joan Pau II a Dives in misericòrdia (DM, 1980) ja diu per escrit que “Déu ric en misericòrdia (Ef 2, 4) ès el que Jesucrist ens ha revelat com a Pare. Jesús fa de la mateixa misericòrdia un dels temes principals de la seva predicació. Crist, al revelar l’amor-misericòrdia de Déu, exigia als homes que alhora es deixessin guiar en la seva vida per l’amor i la misericòrdia. Aquesta exigència forma part del mateix nucli del missatge del Messies i constitueix l‘essència de l’Evangeli” (DM, 1). El Papa Wojtyla seguia escribint que “al Antic Testament la misericòrdia té una llarga i rica Història (…) És una cosa que caracteritza la vida de tot el poble d’Israel: és el contingut de l’intimitat amb el seu Senyor, el contingut del seu diàleg amb Ell” (DM, 4). Afegia que amb els salms es demana “misericòrdia, Senyor, que defalleixo, salva’m per la teva misericòrdia” (Ps 6). “Jo confío en la teva misericòrdia” (Ps 12). “Mostra les maravelles de la teva misericòrdia” (Ps 16). Així demanant fins a 96 vegades. 

El Papa Wojtyla ha deixat escrit que “el que va passar fent el bé i «guarint tota mena de malalties i dolències», Éll mateix sembla mereixer ara la més gran misericòrdia i apel.lar-hi quan és arrestat, ultrajat, condemnat, flagel.lat, coronat d’espines, clavat a la creu i expira entre terribles turments. És llavors quan mereix de manera particular la misericòrdia dels homes i no la reb” (DM, 7). Segueix escribint que “l’Esglèsia té el dret i el deure de recòrrer a la misericòrdia «amb poderosos clamors» (…) un crit al Déu que no pot menysprear res d’alló que ha creat (…) encara que hagues milions d’extraviats, encara que al món la iniquitat prevalgués sobre l’honestedat, encara que la humanitat contemporànea mereixés pels seus pecats un nou “diluvi”, com va merèixer en el seu temps la generació de Noé” (DM, 15). 

També Francesc ha deixat escrit que “les obres de misericòrdia corporals i espirituals constitueixen fins als nostres dies una proba de l’incidència important i positiva de la misericòrdia com a valor social. Ella ens impulsa a posar fil a l’agulla per restituir la dignitat a milions de personas que són els nostres germans i germanes” (MetM, 18). “El caràcter social de la misericòrdia obliga a no quedar-se immóvils i a desterrar l’indiferència i l’hipocresia, de manera que els plans i projectes no quedin tan sols en lletra morta (...) que la justícia i una vida digna no siguin només paraules boniques, sinó que constitueixin el compromis concret de tot el que vol testimoniar la presència del regne de Déu” (MetM, 19). 

Joan Pau II ha deixat escrit que “Maria és la que de manera singular i excepcional ha experimentat –com ningú- la misericòrdia i també de manera excepcional ha fet possible amb el sacrifici del seu cor la pròpia participació en la revelació de la misericòrdia divina (…) També la nostra generació està compresa en les paraules de Maria quan glorificava la misericòrdia de la que “de generació en generació” són partícips tots els que es deixen guiar pel temor de Déu” (DM, 9).

 “Recordant les paraules del Magnificat de Maria, implorem la misericòrdia divina per a la generació actual. Elevem les nostres súpliques (…) per cridar, com Crist a la creu: «Pare, perdona-ls perquè no saben el que fan» (Lc, 23, 35) «Benaurats els misericordiosos perquè ells aconseguiràn misericòrdia»” (Mt 5, 7) (DM, 15).  Francesc ha ensenyat a demanar “que els ulls misericordiosos de la Santa Mare de Déu estiguin sempre tornats cap a nosaltres (...) La Mare de Misericòrdia acull tothom sota la protecció del seu mantell (...) i seguim la seva constant indicació de tornar els ulls a Jesús, rostre radiant de la misericòrdia de Déu” (MetM, 22).