Els cristians recén batejats, se’n van anar per tot arreu

Amb vosaltres soc cristià i per vosaltres bisbe

 

Aquest diumenge 4º de Pasqua -cicle C- es compta que després de la resurrecció de Jesús els cristians recén batejats, se’n van anar per aquests mons de Déu, Pau i Bernabé a Perge i a Antioquía de Pisidia, predicant i la gent encantada de sentir la paraula de Déu (cf Act. 13, 14-52). Francesc (abril 2013) va comentar que «els batejats se’n van anar sols, sense mosens ni bisbes, amb gairebé res (…) eren simples fidels batejats només feia any i mig (…) Aquests cristians -cristians des de feia poc temps- van tenir la força, el coratge d’anunciar Jesús (…) Tenien tan sols la força del baptisme (…) aquest coratge apostòlic, la força de l’Esperit”. El seu sustitut, el nou Papa Lleo XIV, el que era bisbe nortamericà en la seva salutaciò als presents a la plaça de san Pere i a tot el món que el veia per tele, a iniciat el seu ministeri petrí remarcan l’esperit missioner dels deixebles de Crist. Ell era frare Agustí i va ser missioner uns anys al Perú com a bisbe a Xiclayo i després bisbe a Xicago; l’han elegit sent dos anys el Prefecte del Dicasteri dels bisbes.

Francesc va continuar dient que “penso en nosaltres, baptejats, si tenim aquesta força. Massa sovint la gràcia del baptisme es deixa una mica apart. De vegades pensem: hem rebut el baptisme, ens hem confirmat, hem fet la primera comunió (…) i així el carnet d’identitat està bé. I ara, dormim tranquils: soms cristians. Però ¿on està aquesta força de l’Esperit que et porta endavant? ¿Som fidels a l’Esperit per anunciar Jesús amb la nostra vida, amb el nostre testimoniatge i amb les nostres paraules? Quan fem aixó, l’Església és una Església adormida” (Missa 17-IV-2013). 

El Papa Bergoglio va recordar que «l’Esperit Sant sempre ens mou, ens fa caminar, empenta l’Església a anar cap endavant. No obstant som com Pere a la Transfiguració: ¡Ah, què bé estem aquí, tots junts! Que no ens molestin. Volem que l’Esperit Sant s’adormi (…) volem «domesticar» l’Esperit Sant (…) ¡Seguir endavant! és aixó el que fastigueja. La comoditat és millor. Aixó continua avui dia (…) ¿hem fet tot el que ens ha dit l’Esperit Sant al Concili? ¿En aquesta continuïtat del creixement de l’Església que va ser el Concili? No. No volem canviar. Es més: hi ha veus que volen anar enrere, aixó es diu ser tessuts, aixó es diu voler domesticar l’Esperit Sant, aixó s’anomena convertir-se en insensats i tardans de cor» (Missa, ma 16).

La 2ª Lectura d’avui compta que “va aparèixer una gran multitud que ningú podía comptar, de todas las nacions, tribus, pobles i llengues (…) son els que vènen de la gran tribulació” (Ap 7, 9. 14 b-17). De les dificultats d’aquells temps inicials, es pot recordar coses històriques a Mytilene (Armenia) a on va anar Francesc recèn estrenat el seu ministeri petrí, dissabte 16-IV-2013. D’aquell lloc el santoral cita a Elpidi, Hermógenes (criat de Pere), Higini, Pere i altres 30 militars màrtirs. Acacio va ser bisbe a Mytilene (+435) i va assistir al Concili d’Éfes; es va oposar a Nestori. Jorge, també bisbe de Mytilene (+816 amb 50 anys) que es va oposar al Emperador Lleó l’armeni i fou exiliat a l’illa grega de Lesbos, fet que va aprofitar per recuperar la seva vida anacoreta. Expedit (cap d’una legió romana), Rufo, Hermógenes, Cayo, Aristónic i Gàlata que eren laics mártirs a Mytilene al s IV. Expedit va ser popular a Alemanya i França i avui se l’invoca per a la “promta solució” de problemes que treuen el som. 

Segueixen les cites amb Hieró, Nicandre, Esiqui i 30 comp. màrtirs a Mytilene l’any 300; el nou Martirologi Romà diu Hieró i altres molts. Poliect, militar de la Legió XII, acantonada a Mytilene, va ser màrtir amb Deci l’any 250. Volent anar aviat al cel, es va llançar sobre una processó pagana, arrasant ídols, sacerdots i vestals. Abans d’executar-lo, la seva dona Paulina i el seu sogre Félix van demanar clemència. Domicià va ser bisbe a Mytilene (+602), conseller espiritual de l’Emperador Maurici i fou el seu embaixador amb el rei persa Cosroes a qui va voler convertir. Eutimi “el gran” fou abat a Palestina (+493 amb 107 anys); era armeni de Mytilene i després de 30 anys de sacerdot, es va retirar altres 62 com a eremita a la laura entre Jericó i Jerusalem. Va convertir a la fe cristiana una tribu àrab després de curar un nen fent només el senyal de la creu. 

El Papa argentí Bergoglio ha deixat escrit a Evangelii gaudium (EvG, 2013) que “evangelitzadors amb Esperit vol dir evangelitzadors que s’obren sense temor a l’acció de l’Esperit Sant (…) per anunciar la novetat de l’Evangeli amb audàcia, en tot temps i llocs, fins i tot a contracorrent” (EG 259). Com que tot cristià ha de ser optimista i sembrador d’esperança, ha deixat escrit a Amoris laeticia (AL, 2016) que “podem veure que la Paraula de Déu no es mostra com una seqüència de tesis abstractes, sinó com una companya de viatge” (AL, 22) i afegia que “és sa prestar atenció a la realitat concreta, perquè «les exigències i crides de l’Esperit Sant ressonen també en els esdeveniments mateixos de la Història», a través dels quals l’Església pot ser guiada a una comprensió més profunda de l’inesgotable misteri” (AL, 31). Seguia dient que “moltes vegades hem actuat a la defensiva i gastem les energies redoblant l’atac al món decadent, amb poca capacitat proactiva per mostrar camins de felicitat” (AL, 38). “No caigem en el parany de desgastar-nos en laments autodefensius, en lloc de despertar una creativitat” (AL, 57). A Evangelii gaudium (EvG, 2013) ha deixat escrit que “es sa recordar-se dels primers cristians i de tants germans al llarg de la Història que van estar carregats d’alegria, plens de coratge, incansables en l’anunci i capaços d’una gran resistència activa. Hi ha qui es consola dient que avui és més difícil” (EG 263). 

Francesc va dirigir el seu pensament a Maria, Mare de Déu i nostra, que sempre va acompanyar als cristians també quan eren perseguits o dispersats. "Demanem al Senyor –va concloure- la gràcia de convertir-nos en batejats valents i segurs de que l’Esperit que tenim en nosaltres, rebut pel baptisme, ens impulsa sempre a anunciar Jesucrist amb la nostra vida, amb el nostre testimoniatge i també amb les nostres paraules”.

 

Lleò XIV al seu discurs de presentació a l’Església i al món després de haver sigut elegit Succesor de Pere, va dir amb una indisimulable emoció, que els cardenales han elegit el camí de la continuitat de manera explícita, i el nou pontífex ha donat “gràcias al papa Francesc”, el seu predecessor. Lleó va desitjar la pau a tothom, “la pau desarmada i desarmant, humil i perseverant que vé de Déu que ens estima a tots de manera incondicional”. Va fer referència a sant Agustí recordant que deia que “amb vosaltres soc cristià i per vosaltres bisbe” com subratllant la dimensió sinodal que se li ha de anar posant peus doncs “volem ser una Esglèsia sinodal, una Esglèsia que camina”. I va acabar fent una referència a la Mare de Déu, Maria, la mare de Jesús, i amb tothom s'ha resat l’Avemaria.