CRIDATS A LA LLIBERTAT

Per tal «llibertat ens ha alliberat Crist

En aquest diumenge 30-VI-2019, el XIII del TO, cicle C, l’evangeli proclama que “quan s’acostaven els dies en que Jesús havia de ser endut al cel resolgué decididament d’encaminar-se a Jerusalem i fen camí ells entraren en un poblet de samaritans” (Lc 9, 51-62). En altre ocasió havia dit als seus que “l’Esperit del Senyor està sobre mi (…) per posar en llibertat als oprimits (Lc 4, 18). A la 2ª lectura Pau diu als gálates que “per aquesta llibertat Crist ens ha alliberat (…) no us deixeu subjectar de nou sota el jou de la servitut. Perquè vosaltres, germans, vau ser cridats a la llibertat, però que aquesta llibertat no sigui pretext per a la carn (Gal 5, 1. 13-18). 

La vertadera llibertat no és llibertinatge i d’ella escriu Pau que també la mateixa creació serà alliberada del esclavatge de la corrupció per participar de la llibertat gloriosa dels fills de Déu (cf Rom 8, 21). El Papa Lleó XIV ha fet varies declaracions sobre aspectes de la llibertat, emfatitzant l’importància de la veritat com a base per la llibertat i demanant l’alliberament de periodistes empresonats per exercir-la. També ha vinculat la llibertat amb la lluita contra l’adicció i la marginació, instant a la dignitat i a desmantellar la "presó invisible" de les drogues. 

La 1ª lectura d’avui fa pensar que tot cristiá en seguir Crist fa com Eliseu que anava darrere d’Elíes que l’havia ridat fent-lei fora la seva capa (1Reis 19, 16b. 19-21). Joan Pau II a Redemptor hominis (RH, 1979) comenta que responems al segueix-me a vegades amb poca responsabilitat i molta incoherència però amb llibertat i per ella (cf RH 21). Los laïcistes europeus al.lèrgics a la Religió poden mirar USA on va sorgir el primer Estatut sobre la llibertat religiosa però l’any de l’Independència (1.766) els catòlics vivien sense llibertat. La primera esmena del 91 prohibia legislar una Religió establerta i va impedir la llibertat religiosa. 

Es fàcil equivocar-se com Joan i Jaume que una vegada van dir: Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi? I capgirànt- se, els va reprendre (Lc 9, 51-62). Un error històric es va  donar amb els beggini que van ser citats per primera vegada en una crònica de Colònia  el 1.209 englobant càtars, panteístes i quietistes del nord de França que exaltaven la pobresa voluntària i alhora practicaven la llibertat d’esperit i de la carne, l’amor lliure.

Escut dels càtars

Francesc a Veritatis gaudium (VG, 2015) escriu que la catolicitat és ferment d’unitat en la diversitat i de comunió en la llibertat (cf VG, 4). Joan Pau II a Fides et ratio (FR, 1989) té escribit que “en diferents contextos culturals i en diverses èpoques s’han aconseguit resultats que històricament han provocat la temptació d’identificar una sola corrent amb tot el pensament filosòfic” (FR, 4). Sobre ‘ actitut ecumènica a Ut unum sint (UUS, 1995) afirma que “cada vegada més adopten conjuntament posicions, en nom de Crist, sobre problemes importants que afecten a la vocació humana, la llibertat, la justícia, la pau i el futur del món, elements constitutius de la missió cristiana (UUS, 43). A Christefideles laici (ChL, 1988) escriu sobre el legítim pluralisme (cf ChL, 6). Ginés de Sepúlveda, teóleg adversari de Bartomeu de Les Cases, se li va oposar per la seva frase cèlebre de que “val més un indi pagà i viu, que cristià i mort perquè el cristianisme dona a l’home una llibertat i una dignitat tan grans que, sense respecte a elles, ja no val la Religió”. 

Mentre Jesús anava de camí doncs els samaritans no li donaren allotjament, n’hi va haver tres que volien seguir-lo. Aquest “segueix-me” es la clau del cristià com recordava Joan Pau II a Redemptor hominis, 21. També va escriure que “salvaguardar acuradament l’importància que ‹els pobres› i ‹l’opció a favor dels pobres› són temes i problemes orgànicament relacionats amb el sentit cristiá de la llibertat i de l’alliberació” (Redemptoris Mater, 37). No deixa d’impactar el recordar que el papa Clement VII (1523-34), cosí del papa Lleó X, que es va refugiar al Castello Sant'Angelo 7 mesos, havia comprat la seva llibertat i va fugir a Orvieto disfressat. 

B XVI a Caritas in veritate (CV, 2009), cita a Pau VI dient que “amb la seva visió articulada del desemvolupament dels pobles, demanava regímens democràtics capaços de assegurar la llibertat (…) i ens preguntem fins a quin punt s’han complert les expectatives de Pau VI (CV, 21). A Spe salvi (SS, 2007) afirma que “la fe otorga a la vida una base nova, un nou fonament sobre el qual l’home és pot recolzar (…) es crea una nova llibertat” (SS, 8) i més endavan comenta els dos succesos històrics recients perquè tenen gran importància pera  la concreció política de l’esperança. Són la “Revolución Francesa” que pretenia instaurar la raó i la llibertat i Karl Marx que “ha oblidat l’home i ha oblidat la seva llibertat. Ha oblidat que la llibertat és sempre llibertat, fins i tot per al mal” (SS, 21). 

Francesc també recorda que “la bona predicació (…) demana (…) que no s’impongui la veritat i que s’apel.li a la llibertat” (cf Evangelii gaudium, 165). Jesús, quan parlava amb ls gents per les ciutats i pels camps de Palestina, deia “si vols…” i mai s’imposava. Pau explica que “ni tan sols Titus, que m’acompanyava, encara que era grec, fou obligat a circuncidar-se. I aixó malgrat els falsos germans intrusos que es van ficar furtivament a espiar la llibertat que tenim en Crist Jesús, per reducir-nos a servitud” (Gal 2, 3-5). 

El Papa Wojtyla a Redemptor hominis (RH, 1979) afirma que “no tot alló que els diversos sistemes veuen i propaguen com a llibertat està la vertadera llibertat de l’home. L’Església, en virtud de la seva missió divina, es fa custòdia d’aquesta llibertat que és condició i base de la veritable dignitat de la persona humana” (RH, 12). Afegeix que “a la fidelitat a la vocació, o sigui la disponibilitat al «servicio real»s’han de distinguir els esposos..., els sacerdots..., tots nosaltres... en el ple ús del do de la llibertat que és donació sense reserves de tota la persona. Crist ens ensenya que el millor ús de la llibertat és la caritat que es realitza en la donació i en el servei. Per tal «llibertat ens ha alliberat Crist» i ens allibera sempre” (RH, 21). 

Ser lliures és estar oberts a l’Esperit i per aixó Lleó XIV en aquest diumenge, que és dia 29 de jun, ha advertit que "és important sortir del perill d’una fe cansada i estàtica" i ha instat a "obrir-se als canvis" i "buscar nous camins per l’evangelització", a la Missa celebrada a la basílica de sant Pere amb ocasió de la festivitat dels màrtirs romans Pere i Pau, patrons de Roma.