GLÒRIA AL PARE, AL FILL I A L'ESPERIT SANT

La caritat en Maria es perfecta manifestació de l’amor trinitari

Aquest diumenge 15-VI-2025, XI del TO, ciclo C, es  commemora la veritat central de la fe cristiana que és el misteri del Déu veritable que es Santìssima Trinitat de Persones divines. L’evangeli narra que Jesús deia que “moltes coses em queden per dir-vos, però no podeu carregar amb elles per ara; quan vingui Ell, l’Esperit de la Veritat, us guiarà fins a la vertat plena” (Juan 16, 12-15). Aquesta veritat plena o total no és descobrir els misteris del cosmos o del cos humà sinò el misteri de Déu que és U i Tri alhora. 

Joan Pau II va ajudar a fer realitat l’any jubilar del 2000 que “contemplant Crist, hem adorat al Pare i a l’Esperit, l’única i indivisible Trinitat” (NMI, 5). Francesc comenta que “la Trinitat no és el producte de raonaments humans; és el rostre amb el qual Déu s’ha revelat a si mateix, no des de l’alt d’un tron, sinò caminant amb la humanitat” (ángelus 2014). Pel «Consell Mondial de les Esglésies» creureen la Trinitat és la pregunta clau i la primera que fa per reconèixer cristiana la religió que desitgi federar-se per buscar la unitat de totes les esglésies cristianes.

De la Trinitat divina surten moltes conseqüències per a la vida ordinària dels homes i una d’elles és compatibilitzar la pluralitat amb la unitat com fan les tres Persones divines que són un sol Déu i no tres. Francesc va explicar que la unitat veritable és "aquella segons Déu, que no és uniformitat, sinò unitat en la diferència” (Homilia a Pentecosta 2017). El Papa argentí ha deixat escrit que “només Déu U i Tri pot suscitar la diversitat, la pluralitat, la multiplicitat i, al mateix temps, realitzar la unitat. En canvi, quan som nosaltres els que pretenem la diversitat i ens tanquem en els nostres particularismes, en els nostres exclusivismes, provoquem la divisió i, per altra part, quan som nosaltres qui volem construir la unitat amb els nostres plans humans, acabem per imposar l’uniformitat, l’homologació” (Evangelii gaudium, 131). 

La pluraliat i la diversitat del sacerdoci real i ministerial forma part del misteri trinitari i no s’ha arribat encara a entendre en plenitud la pluralitat d’esglésies particulars i la unitat de l'Èsglésia catòlica doncs, entre altres raons, les particulars no són sucursals de Roma. Cal seguir obrint el cap i el cor per anar descobrint més detalls de la pluralitat i de la unitat de les funcions estructurals, litúrgiques, pastorals, catequètiques, de caritat, etc. 

La pluralitat en la unitat ha de ser real a la societat respectant la pluri-culturalitat i la pluri-religiositat. Ja Joan Pau II deixa escrit que “en aquesta perspectiva se sitúa també el gran desafiament del diàleg inter-religiòs, en el qual estem encara compromesos (…) En la situació d’un marcat pluralisme cultural i religiòs, tal com es va presentant a la societat del nou mil.leni, aquest diàleg és també important per proposar una ferma base de pau i allunyar l’espectre funest de les guerres de religió que han banyat de sang tants períodes a la Història de la humanitat” (Novo mil.lenio ineunte, 55). 

La unitat no és la unicitat d'estructures, de rites, de llengües, etc. Benet XVI el 2009 recordava que “Déu és Trinitat, és comunió d’amor y la família és una manifestació que reflecteix el Misteri insondable del Déu amor”. Francesc segueix dient el mateix doncs escriu que “una família on s’estima i s’ajuden els uns als altres és un reflex de la Trinitat. Una parroquia on es comparteixen els bens espirituals i materials és un reflex de la Trinitat”, va dir el 2014 la qual cosa s’ha de poguer dir d’un hospital, d'un ajuntament, d'una empresa, d'un equip esportiu (fútbol, basquet, motos…). Francesc té escrit que “la evangelització és (…) un misteri que enfonsa les seves arrels a la Trinitat, però té la seva concreció històrica en un poble pelegrí i evangelitzador, la qual cosa sempre trascendeix tota necessària expressió institucional” (Evangelii gaudium, 111). 

A la seva Enciclica «ecológica» deixa escrit que “al si del univers podem trobar una infinitat de constants relacions que s’entrellacen secretament (…) Tot està conectat y aixó ens invita a madurar una espiritualitat de la solidaritat global que brolla del misteri de la Trinitat (LSi, 240) i a aixó dedica tot l’apartat VII del capítul VI d’aquest Document. 

Jesús, quan tenia uns 30 anys va anar al Jordà a ser batejat i es va produir una teofania o manifestació pública de Déu estant el Fill baptizat, la veu del Pare i l’Esperit Sant en forma de colom. Basili “magne” (†379 amb 49 anys), Pare de l’Església, un dels dos més grans escriptors grecs, és pel monacat a Orient el que sant Benet a Occident. Va ser bisbe de Capadòcia i es va oposar al Papa Dàmas per la seva interpretació romana del misteri trinitari, representat amb un triàngle i no amb una línia recta. Patrici (†461 amb 76 anys), monjo, Patró d’Irlanda, sent bisbe feia servir el full de trèvol per explicar la Trinitat. Isabel de la Trinitat (†1906 amb 26 anys), canonitzada per Francesc en 2016, va ser carmelita descalça, una de les grands místiques com Teresa de Jesús i Joan de la Creu. 

Feliu de Valois (†1212 amb 86 anys), amb Joan de Mata va ser canonitzat per Urbà IV. Als 70 anys va conèixer a Joan de Mata que el va animar a fundar una Ordre per rescatar captius, els “trinitaris”; un d’ells va lliurar a Cervantes. Miquel dels Sants (†1625 amb 34 anys) de Vic, canonitzat en 1862, era mojo trinitari descalç, conegut com “l’estàtic” pels seus nombrosos èxtasi. Artur, irlandès, era un monjo trinitari, màrtir en 1282 amb dos companys, cremats a Babilonia, per odi a la fe. Des del s. XIV la devoció a Ntra Sra del Remei, Patrona de la ciutat d’Alacant. es difon pels pares trinitaris. Simó de Rojas (†1624 amb 78 anys), canonitzat per Joan Pau II el 1988, any mariá , era frare trinitari. Lope de Vega el compara amb sant Bernat. A Madrid va fundar els «Esclaus del Dolç Nom de Maria» o «de l’Ave Maria», de caràcter laïcal. 

El Verb, el Fill Unigènit de Déu, és eternament membre d’una família de tres Persones divines (Pare, Fill i Esperit Sant), va voler nèixer, crèixer i viure en una família humana per ensenyar-nos, també en aixó, el valor diví del que és humà. Benet XVI en 2009 va dir que “Déu és Trinitat, és comunió d’amor (…) i la família humana, en cert sentit, és imatge de la Trinitat per l’amor interpersonal i per la fecunditat de l’amor”. Francesc escriu l'Exh. Amoris laetitia sobre l’amor a la familia i afirma que “La alegría del amor que es viu a les famílies és també el goig de l'Església” (AL, 1). 

El misteri central de la fe cristiana ens diu que el Déu únic, creador i remunerador, no és un ésser solitari sinó una trinitat de Persones, no tres deus. L’unitat en la pluralitat també ha de ser una realitat a la vida i a les obres dels homes, creats a imatge i semblança de Déu. Benet XVI va dir que “meditant aquest misteri, veiem (…) que la caritat en Maria es perfecta (…) manifestació de l’amor trinitari” (Enc. Deus caritas est, 19). Francesc diu que “la Verge Maria (…) ja hi és a la glòria de la Trinitat” (ángelus 2014).