Que sepiguem obrir-nos a la novetat de l’Esperit Sant
Avui diumenge 8 de juny de 2025, els católics celebren la solemnitat de la Pentecosta als 50 dies de la Pasqua, quan els jueus celebraven la festa de les set setmanes (Ex 34, 22 i Dt 16, 10). Al seu principi la Pentecosta era pels jueus una festa agrícola, però es va convertir després en record de l’Aliança al Sinaí.
Al hemisferi sud, en canvi, comença avui l’octavari d’oració per la unitat dels
cristians que el nord celebra al gener. Lleó XIII va animar a viure
l’octavari del gener en el context de la Pentecosta. El 1.740 els recients
nascuts pentecostals van proposar aquesta iniciativa per resar per totes les
esglesias i amb elles. En 1820 el
reverend James Haldane Stewart va publicar «Consells
per a l’unió general dels cristians amb vista a una efusió de l’Esperit». L’Esperit Sant va venir com un altre Nadal sobre
l’Església, sobre tots i cadascun dels deixebles del Senyor que ho esperaven
amb María, la mare de Jesús, i els seus germans. Alhora el mateix Esperit també
actuava fora de l’Església, en les gents que es van remolinar davant el Cenacle
per poder escoltar Pere.
Al principi els cristians potser no celebraven
aquesta festa doncs les primeres alusions a la celebració es troben en escrits
de sant Ireneu, Tertulià i Orígens, a finals del segle II. Ja al segle IV hi ha
testimonis de que a Constantinoble, Roma, Milà i a la Península Ibèrica es
festejava l’últim dia de la cinquantena pasqual. La seqüència "Veni, Sancte Spiritus" de la Missa
s’atribueix al rei de França Robert II “el
pietós” (+1031 amb 59 anys). Elena Guerra (†1914 amb 79 anys),
coneguda com una “apòstol de l’Esperit Sant”, va fundar
les «Oblates de l’Esperit Sant» i va ajudar a convèncer a Lleó XIII
d’exhortar als catòlics a resar una novena a l’Esperit Sant abans de la
Pentecosta. Els ortodoxos
celebren Tots Sants el
diumenge següent a Pentecosta.
Aquest dia de Pentecosta es celebra l’anual pelegrinatge al rumanès santuari marià de Sumuleu Ciuc, a l’est de Transilvània, a on acudeixen catòlics rumanesos i hongaresos, on va estar Francesc de vista pastoral (1-VI-2019) i li va regalar una rosa d’or. Aquesta pelegrinació anual commemora la victòria de la batalla de 1567, guanyada pels catòlics als «protestants» liderats pel rei hongarés Joan II Sigismund Zapolia. L’actual temple es va construir en 1802 i es va trigar 72 anys en acabar-lo.
![]() |
Francesc al santuari rumanès |
A Evangelii gaudium (EvG, 2013) Francesc va escriure que els batejats son evangelitzadors que s’obren sense temor a l’acció de l’Esperit Sant (cf EvG, 295). I que “amb l’Esperit Sant, enmig del poble sempre hi ha Maria. Ella reunia als deixebles per invocar-lo (Hch 1, 14), i així va fer possible l’explosió missionera que es va produir a Pentecosta. Ella és la Mare de l’Església evangelitzadora i sense Ella no acabem de comprendre l’esperit de la nova evangelització” (EvG, 284).
Pau VI a Eclesiam suam (EcS, 1964) deixa escrit que “brolla un espontàni desig de comparar l’imatge
ideal de l’Església —tal com Crist la va veure, la va voler i la va estimar com
Esposa seva santa i immaculada— i el rostre real que avui l’Església presenta,
fidel(…) amb la gràcia divina, a les línees que el seu
diví Fundador li va imprimir i que l’Esperit Sant va vivificar desenvolupar al llarg dels segles (…) Brolla, per tant, un anhel generòs i gairebé impacient de renovació,
es a dir, d’esmena dels defectes que denuncia i reflecteix la conciència, a
manera d’examen interior devant el mirall del model que Crist enos va deir de
sí” (EcS, 4). Més endavant segueix dient que “creiem que per immunitzar.se
contra tal perill, sempre imminent i múltiple, que procedeix de moltes parts,
el remei bo i obvi és aprofundir en la conciéncia de l’Església, sobre el que
ella veritablement, segons la ment de Crist conservada a l’Escriptura i a la
Tradició, i interpretada i desenvolupada pel genuí ensenyament eclesiàstic, que
està, com sabem, il.luminat i guiat per l’Esperit Sant, disposat sempre, quan
ho demanem i quan l’escoltem, a donar indefectible compliment a la promesa de
Crist: l’Esperit Sant, que el Pare enviarà en
nom meu, us ho ensenyarà tot i us portarà a la memòria tot alló que us he dit” (EcS, 10).
A Evangelii nuntiandi (EvN, 1975) el Papa Montini té escrit que “sigui Ella l’estrella de l’evangelització sempre renovada que l’Església, dòcil al mandat del Senyor, ha de promoure i realitzar sobretot en aquests temps difícils i plens d’esperança” (EvN, 82). El Catecisme de l’Església dedica el capítol tercer (nn 683-747 ) a l’Esperit Sant i diu que “l’Esperit Sant amb la seva gràcia és el "primer" que ens desperta en la fe i ens inicia en la vida nova (n 684) i segueix dient que “el dia de Pentecosta (al tèrmini de les set setmanes pasquals), la Pasqua de Crist es consumeix amb l’efusió del Esperit Sant que es manifesta, dona i comunica com a Persona divina” (n 731). “En aquest dia es revela plenament la Santissima Trinitat” (n 732). Afegeix que “la missió de l’Església no s’afegeix a la de Crist i de l’Esperit Sant (…) i en tots els seus membres ha sigut enviada per anunciar i donar testimoni” (n 738).
La
1ª lectura d’avui narra que “al arribar el dia de Pentecosta, tots eren en el mateix lloc
(…) tots van quedar plens de l’Esperit Sant”
(Act 2,
1, 11);
no alguns. A la llarg dels
segles s’han donat anécdotes o acudits que ajuden a meditar la voluntat de Déu.
L’himne “Veni
Creator Spíritus” potser composat per Raven Mauro (+856 amb 76 anys),
benedictí, abat a Fulda durant 20 anys i després bisbe a Colònia que va dimitir
per portar vida eremítica. La
seqüència "Veni, Sancte Spiritus" s’atribueix al rei de França Robert
II “el piadós” (+1029 amb 69 anys). Joan XXIII va contar que les
primeres setmanes d’haver estat elegit Papa no s’adormia pensant als problemas fins que es va adonar que qui dirigeix l’Església és l’Esperit Sant i llavors Ángelo Roncali es va
posar a
roncar.
Benet XVI, a l’homilia d’inauguració del
seu ministeri petrí va manifestar que no tenia concret cap programa de gover;
que es deixaria portar per l’Esperit Sant que li aniria bufant què fer. Francesc va dir que “sempre hi haurà els qui es resisteixin a l’Esperit Sant, sempre, sempre, fins a la fi del món. Que el Senyor ens doni la gràcia
de saber resistir a alló que tenim que resistir (…) i sepiguem obrir-nos a la
novetat, però només aquestes que vénen de Déu, amb la força de l’Esperit Sant” (Homilia 24-IV-2018).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada