S'ALLUNYÀ AMUNT CAP AL CEL

L’Espírit ens indica el camí a seguir

Avui 1 de juny de 2025 és la solemnitat de l’Ascensió de Jesús al cel, cicle C, i la 1ª lectura diu que acabat el sopar se’ls enduguè fora, fins a prop de Bet-Hània i “mentre els beneïa s’allunyà d’ells portat amunt cap al cel” (Lc 24, 46-53). Crist “puja” al cel però no és cap amunt que seria cap avall pels australians. És com diem que el sol surt o si posa però no és així en realitat dons que gira és la Terra. Tomàs d’Aquino es pregunta si li pertanyia ascendir i si va ascendir per el seu pròpi poder, de quina naturalesa es va convertir per ascendir i si aixó és causa de la nostra salvació (cf S.Th. III, 57). 

Jesús "puja" amb el seu cos i per aixó Benet XVI a Deus caritas est (DCE, 2005) escriu el que denunciava Nietzsche i que “avui es retreu a vegades al cristianisme del passat haber estat adversari de la corporeïtat i, de fet, sempre s’han donat tendències d’aquest tipus”. Francesc va escriure també que «el cristianisme no rebutja la matèria, la corporeitat; al contrari, la valora plenament al acte litúrgic» (Laudato sit, 235) i diu que Crist “estava lluny de les filosofies que menyspreaven el cos, la matèria i les coses d’aquest món” (LS, 98). 

Mentre Jesús “pujava” al cel, uns àngels digueren als presents: “Varons de Galilea, ¿què feu aquí mirant al cel?”. Francesc va dir que “mirar a Jesucrist que ascendeix al cel és una invitació a testimoniar el seu Evangeli en la vida quotidiana, amb la vista posada en la seva vinguda gloriosa definitiva” (Aud Gral V-2013) i Joan Pau II va afirmar també que “la contemplació cristiana no ens allunya del compromís històric. El «cel» al que Jesús va ascendir no és llunyania, sinó ocultament i custodia d’una presència que no ens abandona mai, fins que Éll torni gloriós” (Hom 24-V-2001). No es mirar cap un altre costat si no posar els 5 sentits, cap i cor. 

Sant Agustí diu “que ascendeixi amb Ell també el nostre cor (…) segueix patint a la Terra tots els treballs que nosaltres, que som els seus membres, experimentem. D’alló que va donar testimoni quan va exclamar: Saulo, Saulo, ¿per què em persegueixes? I quan li diu que “vaig tenir gana i em vau donar de menjar”. Mentre Jesús és allà al cel, segueix estant amb nosaltres, els que estem a la Terra; i nosaltres, mentre estem aquí, podem estar ja amb Ell allà ja que “no es va allunyar del cel quan va baixar fins nosaltres; ni de nosaltres quan va retornar. Per aixó mentre esperem el seu retorn cumplim el seu encàrrec de extendre el Regne de Déu que no és només tasca oficial d’uns pocs membres de l’Església, sinò tasca dels batejats, de tots i de totes, per la qual cosa el papa Francesc tants cops va denunciar el clericalisme que és el més gran mal a l’Església, Poble de Déu. També Joan Pau II va denunciar aquest mal eclesial i va recordar que no s’ha de clericalitzar els laics per que puguin servir a l’Església com ella vol que sigui fet (cf Christifideles laici, 1988). El Concili Vaticà II deixa escrit clarament que "els laics són cridats per Déu per a cumplir la seva pròpia comesa" (LG, 31 in fine) doncs no és una ocurrència interesant o coyuntural per l’escassetat de sacerdots. 

A Crist ho va ocultar un núvol però “no és als núvols” i mentre Jesús pujava, uns àngels van dir als presents: “¿Què feu mirant al cel?” doncs lo correcte és viure amb el cap al cel i alhora amb els peus ben ferms a terra. Francisc ha deixat escrit a Evangeli gaudium (EvG, 2013) que “fidel al model del Mestre, és vital que avui l’Església surti a anunciar l’Evangeli a tots, a tot arreu, en totes les ocasions (…) no pot excloure ningú” (EvG, 23). I afegeix que “una mirada de fe sobre la realitat no pot deixar de reconèixer el que sembra l’Esperit Sant. Seria desconfiar de la seva acció lliure i generosa” (EvG, 68). “Necesitem (…) una mirada contemplativa, aixó és, una mirada de fe que descobreixi al Déu que habita a les seves llars, als seus carrés, a les seves places” (EvG, 71). 

A la 2ª lectura d’avui s’afirma que Pau resa que "el Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare de la glòria, us concedeixi l’Esperit de saviesa i de revelació per conèixer-lo; il.luminant els ulls del vostre cor, perquè sepigueu quina és l’esperança de la seva crida” (Ef 1, 17-23). 

Francesc va dir que “cal demanar-li a l’Esperit Sant que ens alliberi i que expulsi aquesta por que ens porta a vedar-li la seva entrada en alguns aspectes de la pròpia vida” (Gaudete et exultate, 175). Afegia: “Deixa’t transformar, deixa’t renovar per l’Esperit, perquè (…) la teva preciosa missió no es malmetrà. El Senyor la complirà també enmig dels teus errors i mals moments, per tal que (…) estiguis sempre obert a la seva acció sobrenatural que purifica i il.lumina” (GEx, 24).

 

El papa Lleó XIV, en inaugurar a sant Joan de Laterà el ser el nou bisbe de Roma, va dir a l’homilia que l’Evangeli reitera que, en les decisions de la vida no estem sols ja que “l’Esperit ens sosté i ens indica el camì a seguir, “ensenyànt-nos” i “recordànt-nos” tot el que Jesús va dir.