ELS PRECEPTES DE DÉU ES REDUEIXEN AL DE L'AMOR

Estima i fes el que vulguis

A la 1ª lectura d’avui, diumenge XV del TO, cicle C, es llegeix que “tu escoltes la veu de Yahvè el teu Déu guardant els seus manaments i els seus preceptes” (Deut 30, 10) i no pas els teus o els meus. Segueix dient Déu als homes que “aquests manaments que jo et prescric avui no són pas superiors a les teves forces, ni estàn fora del teu abast” (Deut 30, 11). Els preceptes de Déu es redueixen a un que és el manament de l’amor.

A la 2ª lectura Pau diu als colossencs, i a tots els demés deixebles de tots els temps i llocs, que “en ell van ser creades totes les coses al cel i sobre la Terra, les visibles i les invisibles” (Col 1, 15).

Com un doctor de la Llei, per temptar Jesús, li havia preguntat com aconseguir la vida eterna i ja que havia contestat bé sobre alló que havia de saber per ser doctor de la Llei, Jesús va explicar la paràbola del bon samarità i va acabar l’encontre dient-li “fes tu el mateix” (cf Lc 10, 25-37). Però no es pot negar que cal tenir present que no tots els cristians es comporten avui i s’haurien comportat en el passat com el “bon samarità”.

La màgia sempre ha despertat una vigilància notòria perquè s’acostuma pensar que darrere està la “màgia negra”. A l’antiguitat, a Babilònia (cf Codi Hammurabi) i a l’antic Egipte ja es castigava els mags però mai va ser una persecució massiva com es va donar a la cristianíssima Europa. El text bíblic “als feiticeiros no els deixaràs viure” (Ex 22, 17) el va traduir Luter en femení i en el seu sermó del 6 de maig de 1526, afirmava per tres cops que havíen de ser ajusticiades. Des del segle XIII, creada l’Inquisició, es podia confondre’s la ‹caça de bruixes› amb la liquidació del paganisme i les heretgies i un Decret papal de Inocenci VII del 5-XII-1484 decretava que creure en bruixes era una heretgia encara que el 1657, amb la Bula “Pro formandis” es va prohibir la caça de bruixes. 

Joana d’Arc va ser acusada de bruixa i de heretge recalcitrant i fou lliurada al braç secular per a la seva execució, amb 19 anys, cremada a la foguera, a la plaça del mercat de Rouen el 30 de maig de 1431. Vint-i-cinc anys després el papa Calixt III va decretar nul el procés i va ser canonitzada el 1920 per Benet XV. Benet XVI (Aud Gral 110126) va glosó la seva figura i va destacar que com Caterina de Siena, és una d’aquestes dones fortes que a finals de l’Edad Mitjana van portar la llum de l’Evangeli a les complexes vicissituts de la Història. Al aniversari del seu neixement (12 marzo) el papa Francesc la va citar com a santa que va ser cremada viva per heretge pels hipòcrites i doctors a l’hora que citava a Antoni Rosmini, un altre maltractat doncs tots els seus llibres van ser tirats a l’Índex, tinguts com a pecat el llegar-los, peró avui és beat. 

El 1634 el sacerdot Urbain Grandier va ser acusat de bruixeria per les monges ursulines del convent de Loudun, localitat propera a Poitiers. Hi va haver clares motivacions polítiques, ja que Grandier era un conegut opositor al cardenal Richelieu. A l’Edat Moderna es volía acabar amb la Cristiandat. Era el “segle de les llums” on van aparèixer europeus que acusaven l’Església i l’Inquisició de realitzar la ‹caça de bruixes›.

 

Els germànics, abans de convertir-se al cristianisme, cremaven els mags. A la Guerra dels Trenta Anys (1618-48) la caça de bruixes va causar estralls i diuen que a Suiïssa van ser 4.000, a Polònia-Lituània 10.000 en una población de 3.400.000 (gairebé 3 per cada mil). Al Regne Unit va haver milers d’executats alhora que va existir la figura murriguera dels punxadors que s’aprofitaven de caçar bruixes pel seu lucre personal. Alemanya va ser a on més gent es va executar, fins a 25.000 d’uns 16 mil.lions (1,5 persones per cada mil). A Dinamarca i Noruega van ser 1.350 executats de 970.000 persones (1,4 per cada mil). A Espanya tan sols va haver 59 bruixes (d’uns 125.000 processos fets per l’Inquisició); a Itàlia 36 i a Portugal només 4.

 

El 1692 va ocòrrer la famosa caça de bruixes de Salem a les colònies angleses del nou món (avui USA) i on es van executar a 25 persones, la majoria dones. Diversos pobles nadius de l’Amèrica prehispànica, la selva amazònica, així com a Àfrica, Austràlia i Papúa Nova Guinea, creuen o han cregut que tota desgràcia, enfermetat o mort és deguda als déus o al mal causat per un tercer (bruixot). A les tribus indígenes de Papúa Nova Guinea els bruixots són assassinats i menjats doncs el canibalisme és considerat una forma de defensa enfront el possible mal que pugui continuar fent l’ànima del bruixot.

 

Es conèixen també casos a USA després de la 2GM per la por al perill comunista, encorajat per l’obtenció de la bomba atòmica per par de l’URSS i que va ser alimentat pel senador McCarthy, que va construir tota la seva carrera política basànt-se en l’atac de ciutadans acusats de suposades simpaties comunistes, i que moltes vegades no eren sinò lliurepensadors, i oposats a la manera de veure les coses del sector americà més ultraconservador. No sé si alguna cosa nova hi ha sota el sol.