ESTIGUEU A PUNT

No és un triunf de la societat eclesiàstica

Aquest diumenge XIX (ciclo C) del TO, 10 agost 2025), A l’evangeli d’avui Lluc escriu que “estigeu a punt amb el cos cenyit i els llums encesos. Esteu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo (…) feliços els criats que l'amo trobarà vetllant al momento de la seva arribada” (Lc 12, 32-48). 

La carta als hebreus diu que “la fe és certesa en les coses que s’esperen i proba de les que no es veuen. Per ella van mereixer lloança els nostres aventpassats. Per la fe (…) Abraham, posat a proba, va oferir Isaac (…) del qual se li havia dit que en Isaac tindràs descendència” (Hebreus 11, 1-2. 8-19). 

Avui es pot tornar a mirar amb ulls de fe la propera festivitat de "l’assumpció de la Santíssima Verge que constitueix una participació singular en la Resurrecció del seu Fill i una anticipació de la resurrecció dels altres cristians” (CEC 966). La Liturgia bizantina resa que “en la teva dormició no has abandonat el món, oh Mare de Déu: tu t’has reunit amb la font de la Vida (Tropario, festa Dormició, 15 agost). El Prefaci resa que “des de la seva assumpció al cel, acompanya amb amor matern l’Església pelegrina i protegeix els seus passos cap a la patria celestial fins la vinguda gloriosa del Senyor”. Un altre prefaci alternatiu resa que “Ella brilla en el nostre camí com a signe de consol i de ferma esperança”. 

La marxa de Maria de la Terra al cel fa tornar a mirar el Missatge del Concili a tota la humanitat (7-XII-1965) que diu: “Venerables germans: L’hora de la partida i de la dispersió ha sonat. Ara heu (…) d’anar a l’encontre de la humanitat a difondre la bona nova de l’Evangeli (…) anar al món d’avui, amb les seves misèries, els seus dolors, els seus pecats, però també amb els prodigis aconseguits, els seus valors, les seves virtuts”. 

Un competent teòleg actual comenta que “s’ha de evitar el clericalisme que és una (…) pèrdua de conciència sobre les característiques que Déu ha volgut que tengui el temps que hi ha entre la Resurrecció i la Parusia. El trionf de Crist resulta llavors portat a la Història actual i identificat amb el trionf humà, terrenal del cristianisme. Segueix dient que “les activitats temporals i les societats humanes tenen elements nascuts fora de l’àmbit eclesial i del món cultural cristià de contingut i valor vertaders perquè la naturalesa humana (contra el que deia Luter) no està corrompuda; per tant és capaç de veritat i de bé. L’Esglèsia no pot repudiar-los; tan sols ha d’anunciar la seva relació amb el sentit últim de la vida humana” (Illanes, Església i món. GER XVI, 459-460). 

El Concili llençava els cristians, com va fer Jesús amb els seus, enviant-los de dos en dos i envia uns quants: “A vosaltres tots, artistes, que esteu prendats de la bellesa i que treballeu per ella; poetes i gents de lletres, pintors, escultors, arquitectes, músics, homes de teatre i cineastes”. Joan Pau II, per a fer-les vida, impulsava les indicacions del Concili Vaticá II amb l’inagotable profundització teològica de la veritat cristiana que ajuda a entendre cada cop millor que el cristià no pot tancar-se al temple. Per vocació divina ha de estar obert al món dialogant amb les filosofies, les cultures i les religions (cf Novo Mileni Ineunte, 56). 

A Redemptoris Mater (RM, 1987) escriu que “Maria ha superat ja el llindar entre la fe i la visió «cara a cara». Al mateix temps, però, en aquest compliment escatològic no deixa de ser l’«estrella del mar» per a tots els que encara segueixen el camí de la fe”. ¿Què és per Ella signar-se o senyar-se?, demanar perdó, cantar el «sanctus, sanctus, sanctus»; recitar el Pare nostre; còm reacciona quan escolta «aixó es el meu cos», etc. 

A IGMR 2002 es llegeix que el Concili Vaticà II vol que alguns ritus “fossin restablits conforme la primitiva norma dels Sants Pares” que exigeix alguna cosa més que conservar el llegat rebut ja que la Tradició és Tradició viva. L’Instrucció diu que “es de gran interès que, participant cadascun segons la seva condició, en rebin d’ella amb més plenitut els fruits (…) Que s’ha afavoreigi la conscient, activa i plena participació dels fidels” (n. 17-18). El n. 59 diu que les lectures no són presidencials així com preparar l’altar doncs es tasca del laics. 

Illanes recorda que “cal deixar ben clar que l’Església anuncia no un trionf soci-cultural, sinó el trionf de Crist que no és un trionfo de la societat eclesiàstica que venç al món, o sigui, als valors surgits fora del seu àmbit. L’Església poseeix ja des d’ara un inici de la nova creació. L’Eucaristia ens parla de l’eternitat i del temps”.

Acudim a María sabent que “mai s’ha sentit dir que ningú que hagia acudit a la seva intercessió…”; “sota el teu empar…”