NO PODEU SERVIR A DÉU I ALS DINERS

                         Hi ha corrupció i il.legalitat als països rics i pobres

L’Evangeli d’avui, diumenge XXV del TO, cicle C, que “No podeu servir a Déu i als diners” (Lc 16, 13). A la1ª Lectura diu Amós: “Esculteu aixó els que trepijeu el pobre i voleu suprimir els humils de la Terra (…) treure la mesura i augmentar el pes, falsificar balances, comprar per diners als febles i al pobre per un parell de sandàlies, per vendre fins el segó del gra” (Amós 8, 4-7).

Amb el Salm 112 es resa que “alça de la pols al desvalgut, alça de les escombraries al pobre” cosa que també fa amb els rics encara que s’ha de dir que no els alça sinó qu els baixa. L’aclamació devante l’Evangeli diu que “Jesucrist, sent ric, es va fer pobre per enriquir-nos amb la seva pobresa" dons les dugues coses s’han de viure alhora pels que volen ser altres Crist. 

Francesc comentava que els diners són una de les 2 armes potentíssimes del dimoni per destruir l’Església juntament amb les divisions internes (homilia 12-IX-2016). Va clamar de seguida de ser elegit Successor de Pere “¡Cóm m'agradaria una Església pobre pels pobres!“ i també que viure la pobresa ” ha d’arribar a la boxaca, sinó no és genuïna. No és donar d’alló que és superflu com ensenya Pau” (homilia a sta Marta 16-VI-2015). Sant Agustí en un sermó sobre els pastors comenta alló que afirma Pau: «Sé viure en pobresa i abundància»”. 

Joan Pau II escriu a Redemptor hominis (RH, 1979) que “l’home no pot (…) fer-se esclavu de les coses, dels sistemes económics, de la producció i dels seus pròpis productes (…) L’amplitud del fenòmen posa en dubte les estructures i els mecanismes financers, monetaris, productius i comercials que rigeixen l’Economia mondial. Ens trobem davant un drama que no pot deixar-nos indiferents: el subjecte que pateix els danys i les injùries és sempre l’home. Drama exacerbat encara més per grups privilegiats i països rics que acumulen de manera excessiva els béns, la riquesa dels quals es converteix de manera abusiva en causa de diversos mals” (RH, 16). 

La pobresa no és només individual ja que els cristians corrents, homes del carrer, han de recordar que amb el seu treball professional fet amb responsabilitat, a més de sostener-los econòmicament, presten un servei directíssim al desenvolupament de la societat, alleugen cargues i mantenen obres asistencials locals o universals en pro dels individus i dels pobles menys afavorits. Joan XXIII a Pacem in Terris (PinT, 1963) diu que “veiem, amb gran dolor, com en les nacions econòmicament més desanvolupades s’han estat fabricant, i encara es fabriquen, enormes armaments” (PinT). 

Sobre la justícia social al món Joan Pau II escriu a Laborens exercens (LEx, 1981) que “l’Església està vivament compromesa en aquesta causa perquè la considera com la seva missió, el seu servei, com a verificació de la seva fidelitat a Crist, per poguer ser veritablement l’«Església dels pobres». I els «pobres» es troben sota diverses formes; apareixen en diversos llocs i en diversos moments” (LEx, 8). 

A l’Enc. Solicitudo rei socialis (SRS, 1987) repeteix “que es pot afirmar que l’Encíclica Populorum Progressio és com la resposta a la crida del Concili, amb la que comença la Constitució Gaudium et spes: «Els goigs i les esperances, les tristeces i les angoixes dels homes del nostre temps, sobretot dels pobres i dels qui pateixen, són alhora goigs i esperances, tristeces i angoixes dels deixebles de Crist. No hi ha res de debó humà que no trobi ressó al seu cor»” (SRS, 1). Segueix dient que “la negació o limitació dels drets humans —com per eixemple, el dret a la llibertat religiosa, el dret a participar en la construcció de la societat, la llibertat d’associació o de formar sindicats o de prendre iniciatives en materia econòmica— ¿no empobreixen pot ser a la persona humana igual o més que la privació dels béns materials?” (SRS, 14). 

Benet XVI a Caritas in veritate (CinV, 2009) escriu que “el desenvolupament econòmic que Pau VI desitjava era el que produís un creixement real, extensible a tohtom i concretament sostenible (…) s’ha de reconeixer que el mateix desenvolupament econòmic ha estat, i ho està encara, afligit per desviacions i problemes dramátics” (CinV, 21). Segueix dient que “com ja va asenyalar Joan Pau II (…) lamentablement, hi ha corrupció i il.legalitat tant en el comportament de subjetes econòmics i polítics dels països rics, nous i antics, com als païssos pobres” (CinV, 22).

A Roma es va dur a terme el 21-IX-2016 el Congres sobre una Economía més humana y justa amb un Programa presentat al públic pel card Ravasi, per l’ambaixador italià al Vaticà i per Guliano Amato l’economista ex presidente del Consell de ministres i després President de la Fundació “L’atri dels gentils”, i molts altres.

El Papa Lleó està preparant una Exhortació apostólica que serà el primer document d’alt nivell del seu pontificat i que es centraríe en les necesitats dels pobres del món. A més estaria ultimant la seva primera Encíclica que podría titular-se Rerum Digitalium amb la qual recordaria que l’«Intel.ligencia Artificial» és “abans tot una heina”.