A TOTS HO DIC: ¡VETLLEU!

Déu ens espera i també els homes, 

gemegant com amb dolors de part

L’evangeli d’avui, primer diumenge d’Advent, cicle B, proclama que Jesús (una altra vegada) diu als seus deixebles: "Vetlleu i estigueu preparats, perquè no sabeu a quina hora tornará (…) a tots ho dic: ¡vetlleu!” (Mc 13, 33-37). Es fa vetlla i un es prepara si espera alguna cosa i a l’«advent», les 4 setmanes abans de Nadal, es fomenta la esperança en l’adveniment, en la promesa divina del retorn del Senyor gloriós a la seva segona i definitiva vinguda, la anomenada parusia, quan donarà fi l’etapa temporal de la humanitat i s’entrarà a la vida eterna perquè no té fi, mentre es recorda la seva primera vinguda a Betlem. Ho recorda el Catecisme dient que l’Església actualitza aquesta espera del Messies (CEC, 524). 

Francesc al 2016 diu que hem de “deixar-nos sorprendre per Déu i no dependre de les nostres seguritats perquè el Senyor ve a l’hora menys pensada”. Isaïes diu avui: “Senyor, tu ets el nostre pare i redemptor (…) tan de bo esquincis els cels i baixis (…) Mai s’ha sentit dir, ni ningú ha vist mai que un altre Déu fora de tu fes tals coses a favor dels que esperen en ell (…) t’èrem sempre rebels, impurs, la nostra justícia un drap fastigós” (Is 63, 16- 64). 

Benet XVI explica a l’Enc. Spe salvi (SS, 2007) que ”l’Evangeli no és només una comunicació de coses que es poden saber, sinó una comunicació que comporta fets i canvia la vida (…) Qui té esperança viu d’una altra manera (…) És el moment de preguntar-nos ara de manera explícita: la fe cristiana ¿és també per a nosaltres una esperança que transforma i sosté la nostra vida?” (SS, 2.10). El Catecisme explica que “l’Església (…) relleix i reviu tots aquests esdeveniments de la Història de la salvación en l«avui» de la Litúrgia (…) que (…) ajudi als fidels a obrir-se a aquesta intel.ligència «espiritual» de l’Economia de la salvació” (CEC, 1095). El Papa alemany Ratzinger va glossar Duns Escoto (+1308 amb 43 anys), frare franciscà escocès, nascut a Duns, beatificat el 1993, destacan d’ell que va ser defensor de que el Verb s’hauria encarnat encara que l’home no hagués pecat (Aud Gral 7-VII-2010). 

No només cada Nadal ha de ser un nou encontre amb Déu doncs s’espera fer-ho diariàment però sense perdre de vista que no tan sols és anar l’home a l’encontre del Senyor sinò, com recordava Joan Pau II, “en Jesucrist Déu no només parla a l’home, sinò que ho busca (...) Si Déu vé en busca de l’home, creat a la seva imatge i semblança, ho fa perquè l’estima eternament en el Verb i en Crist ho vol elevar a la dignitat de fill adoptiu (TMA, 7). En una catequesi dels dimecres (Aud Gral 28-XI-1978), explicava que “estem tan familiaritzats amb la paraula «advent»·que potser no captem tota la riquesa que té”. Ja abans havia dit que “Jesucrist (…)  s’apropa de nou a la humanitat, a tot home” (RH, 9). Aixó ho tradueix Francesc com "Església en sortida. 

Advent és temps per fomentar l’espera. Diu el refrany que l’esperança és l’últim que es perd però no sempre es té l’esperança posada en el que és degut, el que és adequat, el que és vertader ja que no pocs no esperan res de Déu però esperen que els hi toqui la loteria, o esperen que el seu equip de futbol guanyi la lliga i/o la champions, etc. Benet XVI a l’Enc. Spe salvi explica que l’esperança cristiana, dó divì, inclou la correcta esperança humana i terrenal (cf SS, 23-25). Yibran Khalil Yibran (†1931 amb 48 anys), pensador libanès, diu que “per molt llarga que sigui la tempesta, el sol sempre torna a lluir entre els núvols”. Martin Luther King (†1968 amb 39 anys) diu que “si sapigués que el món s’acaba demá, jo avui encara plantaria un arbre”. Aristòtil (†322 aC) afirma que “l’esperança és el somni de l’home despert”. Rabindranath Tagore (†1941 amb 80 anys), filòsof i escriptor indi, diu que “cada criatura, en nèixer, ens porta el missatge de que Déu encara no ha perdut l’esperança en els homes”. 

Déu ens està esperant i també els homes estàn esperant i gemegant com amb dolors de part, tal com diu Pau (cf Rom 8, 19.22) i ho recorda el Papa polonès Wojtyla quan diu que “¿no està aquest món dels viatges còsmics, de l’energia atòmica, de les conquestes científiques «gemegant i patint» com en els dolors del part i estàn esperant la manifestació dels fills de Déu?” (RH, 8). 

Francesc diu que “un evangelitzador no hauria de tenir permanentment cara de funeral. I tan de bo el món actual —que busca de vegades amb angoixa, de vegades amb esperança— pugui així rebre la Bona Nova, no a través d’evangelitzadors tristos i descoratjats, impacients o ansiosos” (EvG, 10) i afegeix que “una predicació positiva sempre dòna esperança, orienta cap el futur, no ens deixa tancats en la negativitat” (EvG, 159). 

Unes pàgines més andevant recorda que “estimem aquest magnífic planeta on Déu ens ha posat i estimem la humanitat que l’habita, amb tots els seus drames i cansaments, amb els seus anhels i esperances (Gaudium et spes), amb els seus valors i fragilitats” (EvG, 183). 

Es un goig molt gran poder aprendre de Maria a qui Déu espera el seu consentiment, que viu el seu advent com a futura mare esperant al seu nadó i des de llavors espera en cada home i dona, fills de Déu, germans del seu fill Jesús, que facin el que ell els digui.